Dia mundial de la ràdio


Sempre he estat un gran ( per quantitat ) oïdor de ràdio. Tinc la teoria que la ràdio, sobre tot escoltant-la amb auriculars ( o no necessàriament ) és inconscientment percebuda com si et parlessin a tu exclusivament, a cau d’orella. T’acompanya on sigui i a l’hora que sigui.
Els records més vells que hi tinc són d’aquella Ràdio Tortosa dels anys 60 : Yunque programa dedicat al món del treball; Emisión infantil ( que hi vaig anar dues vegades ) una d’elles, també a cau d’orella, la gran Luz Acero, em va dir el nom del pollet ( una pregunta que es feia ); Calidoscopio femenino primer amb Odena i més tard amb Conchita Panisello, Fernando Andreu al so etc. Sense oblida Xerrades sense malicia, Cantando al trabajar, Discos solicitados etc. Quan a locutors, hi havia Paco Guimerà, Tio Armando, i més tard, Conrad Duràn, Ximo Rambla etc. Uns anys abans del seu tancament havia passat a pertànyer a Radio Cadena Española de RNE. Els darrers anys la vaig anar alternant amb altres emissores locals com ara Ràdio Ulldecona amb Carolina, fins i tot Radio Nueva de Vinarós. Tot i que la consciencia política no era la d’ara, també recordo haver escoltat, per curiositat, La Perinaica ( Radio España independiente ) que emitia des de la URSS de llavors i que va desaparèixer el 1977; també Ràdio Andorra, recordo aquella musiqueta de “ Aquí, Radio Andorra “ Tot sense oblidar les grans emissores: En principi, aquí només es podien escoltar RNE. No cal dir que llavors tots emitíen per Ona Mitja OM. L’FM va arribar molt més tard. 
Com ja comencem a tindre més passat que futur, recordo haver escoltat Radio Peninsular de Barcelona on crec que emitíen allò d’Elena Francis ( ahir morí qui escrivia les respostes, per cert -Juan Soto Viñolo-) .També van arribar més tard les grans emissores comercials com la SER ( i l’alegria que suposà poder escoltar J.M. Garcia per les nits ), també arribà més tard una esporàdica Antena tres radio ( A3 ) amb Ximo Rambla la qual va ser ”substituïda” per Onda Rambla de Luis del Olmo ( Onda Cero ) que estaba situada al mateix lloc que A3 ( Avd Felip Pedrell ) amb Anfruns, Pilar Rodriguez ( crec que havia estat també a Ràdio Tortosa ) i Curto. Recordo amb nostàlgia especial a Radio 3 de RNE i aquells locutors que tant i tant sabien de música: Carlos Finali, Fernando Argenta, Ramón Trecet, Jesús Ordovás, Carlos Tena o Diego Manrique ( prometo que ho he escrit de memoria hehe). Més tard aparegue novament Ràdio Tortosa, però en aquest cas com emissora municipal amb Núria Mora al capdavant; i més endavant Imagina ràdio del grup de l’Ebre, i entre les “ noves “, Antena Caro de Roquetes, entre les millors de les locals. 
A principis dels 80 aparegué Catalunya Ràdio la qual vaig començar a escoltar de manera esporádica i anys més tard més asiduament, per deixar d’escoltar-la fa un temps que em vaig passar a la competencia directa: RAC-1. La SER, encara que sembli paradoxal, com que hi combregava més amb la seua línia editorial, com a emissora d'àmbit estatal, vaig anar aparcant-la. No m’agrada escoltar constantment que em reafirmen en allò que penso. M’agrada sentir altres opinions. Inoblidables però, Iñaki Gabilondo pels matins i Carlos Llamas per la nit i su " Hora 25 ". No em refereixo a SER Ebre, que estos dies, per cert, ha celebrat les bodes de plata de la seua implantació al territori, amb Sílvia Tejedor i que continua sent la meua ràdio de referència a nivell local.
Per tant, la RÀDIO, mentre ens pensem que parlen per a un mateix i com a font d’informació, entreteniment i, per què no, d’aprenentatge, mai no morirà.



* Com que ho he fet fent servir la memòria exclusivament, és possible que m'hagi deixat algun nom o fins i tot emissora. Ho sento.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Infraestructures: Promeses i compromisos

Tolerància i respecte