Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2013

No us confongueu: Va ser la gota

Imatge
El Ple extraordinari de l'ajuntament de Tortosa del passat 28 de Novembre, que va tractar sobre el pressupost per al 2014, es va acabar com el Ball de Torrent. Tant, que tota l’oposició municipal va abandonar la sessió poc abans d’acabar-se i, per tant, de votar. Asseguraria que és un fet que mai havia passat. Com és lògic, el tema ha estat motiu de debat i tertúlia als mitjans locals els dies posteriors a l’"espantá". Serà això o la pròpia autocrítica, encara que fos interna, la que ha provocat alguns moviments, per no dir tremolors.   Un dels laments i amarga resposta del grup de govern ( CiU ), de l’alcalde i portaveu principalment, ha estat que al citat Ple no hi va haver un fet especialment greu per motivar que tots els grups de l’oposició s’aixequessin de les cadires. Vist el tema de manera absolutament objectiva, potser l’observació podríem dir que té  cert fonament.  Vull recordar que el detonant de l’acció, que finalment va resultar conjunta, v

Trencacims Terres de l'Ebre

Imatge
Ahir dissabte es va disputar la primera edició d'una nova prova de curses de muntanya que es celebren al nostre territori, la Trencacims, amb sortida i arribada a Paüls. La organització va anar a càrrec de l'ATC ( atletisme terres de l'ebre ) amb la seua branca Running Coll de l'Alba. Diuen els participants ( qui millor que ells per valorar-ho ) que la nota ha estat altíssima. El recorregut era de 50 Km. i el desnivell de 4.000 +. Com habitualment en estos casos, es celebrà també una marxa de 13 km. Quant a la cursa, participants d'elit que se sumaren als de les nostres terres, que Déu n'hi do ( Aguiló, Oliva, Houssain, Ahmed, Ragna Debats, Judit Lamas etc ). Finalment, el guanyador, amb 5:55, per davant d'Ahmed i Houssain va ser Miguel Caballero , un crack de nivell internacional. En quant a dones, Ragna Debats ( Xerta ) va ser la primera seguida de Judit Lamas ( Campredo ) i F. Barreda ( Morella ). Tot i que menciono als primers, com sempre he di

Nou Canal TE: Inauguració

Imatge
El dissabte, 28 de Setembre, es van inaugurar els estudis de la nova televisió local Canal TE producte de la fusió de l'Ebre TV i Canal TE. A l'acte, que he vist al propi canal, van haver-hi com de costum uns parlaments. En este cas, els dos representants de les empreses fusionades, l'alcalde Bel i el conseller Homs.  Un del socis, i director del nou canal, Josep M. Arasa, va parlar de que malgrat ser una empresa privada, tenen vocació de servei públic ( això ja ho va dir quan la inauguració de l'Ebre tv ) no sé si tant per principi general que un vol perseguir o més aviat pel desig d'aconseguir ajut institucional mitjançant contraprestacions econòmiques a canvi de reportatges o difusió de festes majors de tots i cadascun dels pobles del territori.  Joan Antó, a banda d'altres paraules de rigor protocol·lari, va dir que a ell, personalment, el que més li agradaria seria fer un programa que és digués "Catalunya nou estat", afegint que li era

Falta honestedat intel·lectual. I potser de l'altra

Imatge
Deixant a banda els anhels, aspiracions o preferències de cadascú, i receptant-les totes clar.  Ha passat un any, per no anar-mon molt més enllà, des de que va començar amb força tot el procés que estem vivint a Catalunya pel, diguem-li, dret a decidir, sobirania o independència. I  indiscutiblement ha anat en augment, les causes que ens han portat on som són de tota indole però, ara, és igual. Desprès d'un mesos de certa "calma" ara, des de poc abans de la Diada fins ara, els articles, tertúlies i altres tribunes dels mitjans no paren de parir tota classe de comentaris, texts i/o documents intentant convèncer que els arguments respectius són els bons, els autèntics. ( esta mateixa setmana la tertúlia matinal de Catalunya ràdio, quatre del cinc dies, ha dedicat el 100 % del seu temps " al tema " ) . I no cal dir en quin sentit. Si que sembla que per part dels no independentistes les aportacions diguem-ne acadèmiques al debat són menys abundants

Cadena humana i efectes col·laterals [ i 2 ]

Imatge
Un cop celebrada la cadena humana que amb motiu de la Diada va organitzar l'ANC, cal fer unes quantes reflexions. Primera i fonamental, la cadena va ser un èxit rotund, sense pal·liatius, negar-ho seria ridícul i, es pot fer de tot menys el ridícul. Èxit de participació, de saber fer i, sobre tot, de saber estar. No s'ha fet prou esment, però em sembla molt digne de destacar l'absència de crits, insults etc. ni tan sols la presencia d'aquells cartells tan habituals a les manifestacions darrerament, criticant a uns o altres o els de més enllà. Tot això, per altra part, a banda del reconeixement que faig explícit de la bona educació mostrada, també denota que es tractava d'una manifestació molt festiva i fins i tot familiar. Que hi ha un cansament sí, que hi ha una desafecció sí però, quan existeix un cansament insuportable potser es inevitable que apareguin tota classe de improperis i excesos. No va ser el cas.  Sobre les xifres. No importa que sigui

Foto/vídeo curses de muntanya

Ara mateix ja en són més de vint les curses de muntanya que es fan a les nostres terres al llarg de l'any. La immensa majoria, puntuables per al Circuit de curses de muntanya de les Terres de l'Ebre . Dit sigui amb afecte i amb to humorístic: Passarà com amb les fires, el poble que no en tingui una, no serà res.  Notes una especial sensació quan, estant al lloc -minuciosament buscat- per disparar la càmera, veus com, de cop, com del no res, comencen a aparèixer corredors ( I CORREDORES ) lluitant, uns per guanyar, altres per aconseguir un bon registre, altres per millorar l'anterior i altres, per acabar la cursa. Tots/es dignes d'admiració. I si l'admiració s'hagés de mesurar en funció del sacrifici de cadascú, no és exagerat pensar en que el dels últims és com el dels primers. Si més no.

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. 20 anys [ 1992-2012 ]

Imatge

Cadena humana i efectes col·laterals

Imatge
Sento vergonya aliena i fins i tot una mica de fàstic. Observo com des d'ambients i posicions on es consideren posseïdors de la veritat absoluta, sobre tot -no cal dir-ho- de les essències pàtries, llepen el cul, amb perdó, a tots aquells dissidents ( conjunturals o no ) o discrepants del PSC que han anunciat la seua participació a la cadena humana de l'11 de Setembre. Per tot arreu ( ràdio, premsa, tele ) i potser principalment en comentaris a premsa  digital  i xarxes socials, tothom dona consells, felicita, i encoratja  amb frases com " ja era hora "  " Ara sí " " no podia ser que no esteseu per La Via catalana " " sou valents i collonuts " i molts i molts ensabona-ments i felicitacions, i clar, aquests cants de sirena, a més d'un l'afalaguen i reconforten. A qui no ?. Ara, després de l'elevació als altars dels més afamats ( Nadal, Tura, Geli etc ), toca als alcaldes socialistes de la Terra Alta i la Ribera q

Pensions, mala peça al teler !

Imatge
És prou conegut que el sistema de pensions esta basat en el que s'anomena  repartiment; és a dir, a partir de determinades condicions, com ara el temps de cotització  i les aportacions que ha realitzat el cotitzant al llarg del temps requerit, s'estableix la pensió i la seua quantia . Cal recordar que els diners que el treballador ha anat aportant, contràriament al que alguns encara pensen, no es guarden en un calaix a l'espera de que un es jubili, ans al contrari: El que un cobra quan se jubila és perquè uns altres   treballadors en actiu  estan aportant en aquell moment. Lo qual no deixa de ser un sistema solidari que contrasta amb l'altre: el de capitalització individual. (cobrar,  el pensionista o els descendents,  el que un ha posat ). Mentre que en el de repartiment, donant per fet que es tingui el dret, en principi, i independentment de l'aportació, no hi ha límit quant als anys de percepció. També és cert que la quantia pot variar ( fins ara el normal e

Jo, tota !

Imatge
Aquest crit d'afirmació o d'anhel sembla que s'està generalitzant i estenent entre els participants de la travessia que s'ha celebrat el passat dissabte entre Fredes i Paüls, " La nocturna " com es coneguda. Clar que, per als que arriben a Paüls sense haver tingut la necessitat d'utilitzar el frontal amb el llum, lo de "nocturna" és un dir.  Està fora de tota discussió que la travessia/cursa/festa té una acollida simplement espectacular. El treball de la UEC de Tortosa, en tant que organitzadora, té molta responsabilitat, clar.  Potser un dels seus atractius sigui, a més de l'indret, la particularitat de la nocturnitat ( " todos los gatos son pardos " ), que tothom por fer-se-la a la seua mida i condicions etc. Sense descartar la cosa més esotèrica i intangible com la lluna plena, el solstici . Ves a saber....... Tornant al " jo, tota " . Ho he llegit ja en algun bloc, Facebooks i comentaris aquí i allà. Els q

Mitjans públics (i concertats ?)

Imatge
Deu ser cosa de la meua particular forma de veure les coses o de la meua, també particular, lupa. Però quines coincidències.... Avui s'ha anunciat que  la CCMA  prepara un ERO per a TV3 i Catalunya ràdio que pot afectar 312 treballadors. Tot just avui també s'ha sabut que a Grècia han tancat la ràdio i televisió públiques.  Esta darrera noticia, explicada al telenoticies de TV3 moments desprès de la del ERO, no em direu que no és una coincidència graciosa. Per tant, continuem amb la filosofia imperant: Sempre és millor un braç o una cama que no la vida. Vist així, qui ho nega?. Sempre n'hi ha de pitjors.  Continuant amb la meua particular i intransferible  lupa. quan parlaven de la noticia de Grècia han aparegut concretament una treballadora del mitja, la corresponsal a Madrid i un representant d'un sindicat. A la noticia de l'ERO de la CCMA no ha sortit ningú.  Recordo quan les campanyes electorals a l'hora de donar pas als vídeos de l'activitat dels

6 pistes de pàdel 6

Imatge
Velòdrom de Ferreries amb la simulació -segons projecte- amb les sis pistes El benvolgut govern municipal de Tortosa sembla que ha decidit instal·lar sis pistes de pàdel a la zona central del velòdrom de Ferreries. És veritat que esta disciplina esportiva ara per ara ( això passa com l'agricultura: ara toca taronges, ara toca oliveres ) té molts de practicants i les pistes proliferen arreu. Per tant, des del punt de vista de la conveniència, es podria estar d'acord. Més enllà que, a Jesús ja n'hi han tres i potser al Temple hauria estat més apropiat, però bé. Segons diu la noticia al propi Web de l'ajuntament, del que alguns mitjans se n'han fet ressò literal : "Es tracta d'una iniciativa que serà compatible amb la pràctica del ciclisme en pista. De fet, altres velòdroms simultaniegen la pràctica del ciclisme amb el futbol (velòdrom d'Horta-Barcelona) o el pàdel (Dos Hermanas-Sevilla) " . Si el que s'està dient és que a pesar de les

Opinió pública, Homs i simultaneïtat

Imatge
Ja sé que deuen hi haure excepcions però, Déu n'hi do com, els mitjans de comunicació amb els seus predicadors aconsegueixen crear d'opinió, generar debat més que informar. Possiblement també sigui una de les seues funcions. La qüestió està en el grau d'honradesa que hi posen. Suposo.  Això fa que, l'opinió pública, acabi parlant de la publicada ( el quart poder, clar ). Ara, des de fa ja alguns dies, toca debatre, discutir, parlar sobre el que és primer si la qüestió nacional o la social, si la independència o la lluita contra la crisi, que si poden anar paral·leles, ser simultànies.  I com sempre -o massa sovint- els que pensen en clau independentista estan a un costat: al de la simultaneïtat, que sí; i els que no la volen: que no, que primer lo social. Qui és el guapo que sap discernir que un i altre posicionament no està condicionat per la postura prèvia. A veure qui convenç a l'altre del seu error. Difícil, millor: Impossible.  Jo, que també dec es

Boston-Bangladesh

Imatge
Estem en una espiral diabòlica. Són en no pocs aspectes de la vida, la societat, que estem atrapats en un atzucac. Ara però, el que s'ha posat sobre la taula com a conseqüència de l'ensorrament d'un edifici a l'India, és el de l'explotació salvatge de treballadors/es d'una fàbrica tèxtil i la falta de seguretat que ha portat com a conseqüència  més de 300 morts per d'ensorrament de l'edifici on treballaven. Esta empresa, confeccionava per a multinacionals conegudes ( i reconegudes ). En un primer moment, des de Mango, es van afanyar per dir que a l'edifici no es treballava per a ells, tot i haver mantingut uns contactes; ara, diuen que s'han trobat, a les runes, una seria d'etiquetes de l'empresa, també d'El Corte Ingles i una altra que no recordo.  Sovint sentim dir, i diem, que els comerços xinesos ( basars, tendes de roba ), a més de la baixa qualitat del que ofereixen ( no deixa de ser cert ), els productes són fabricats per