baldana

.....O com a mínim ho pareix. No és la primera vegada que reconec en aquest bloc la meva malaltissa mania d'escoltar emissores i teles i llegir diaris que s'allunyen de la més elemental norma d'equitat i prudència. No diré que cadascú no hagi de tindre les seves opinions i defensar-les de la manera que millor considere, però fer-ho de forma tant sectària, insultant i tergiversadora de la realitat és un insult a la intel·ligència i quan no, una injustícia. També cal reconèixer que a casa nostra, potser no tant des dels mitjans, però si des de algun partit, es porta l'aigua al propi moli de manera exagerada i no menys insultant. Ja en vam tindre prou mostres amb les reaccions que sobre la manifestació contra la sentencia del TC va haver a Barcelona. Per resumir-ho, en aquesta ocasió, acceptant, mes o menys, la gran participació, la coincidència des de aquesta premsa/radio/tele/tertulians va ser la de valorar més els que s'avien quedat a casa que no el que havien anat

Àlbum Diapositives .

Quan encara no s'acabat la festa del Renaixement, vull dedicar aquest apunt i les fotos que penjo al Picasa, a tots aquells que, càmera en mà al llarg d'aquests dies han anat captant o enregistrant imatges de la festa, dels seus personatges, grups, escenaris, participants, visitants i espectadors alhora. N'hi ha de professionals; n'hi ha, com en el meu cas, d'aficionats, i d'aquests, n'hi ha que ho fan per gaudir-ne personalment, com record, per ensenyar-ho......i també hi ha qui, com jo, penja les imatges a la xarxa per tal de fer-ne una humil difusió, i si de passada a algú n'hi agrada alguna, pos a copiar-la i desar-la. D'aquí uns dies ja penjaré la resta de fotos, pròpies de la festa.

Com qui no vol la cosa ja ens hem plantat en la quinzena edició de la festa del renaixement. La festa es celebra tots els anys a finals de juliol i recrea i rememora l'Esplendor d'una Ciutat al Segle XVI com diu el seu subtítol, amb tota una serie d'activitats al carrer: espectacles, representacions, música, campaments, artesania, desfilades, jocs, tavernes, vestits d'època i mil i una activitats i sobre tot.....gent, molta gent. Aquest any, la organització ha considerat oportú, coincidint amb el quinze aniversari, oferir la lectura del pregó a Ramon Cardus, principal impulsor i president d'honor de la festa del renaixement. Aixi mateix es farà lliurament de l'estendard a Pilar Araujo per la seva aportació en estos 14 anys passats en el disseny i confecció del vestits d'època. Em sembla molt bé. Penso, sense temor a equivocar-me, que aquesta festa concita una autèntica unanimitat per part de tothom, començant pel propi ajunt

Avui, fa unes hores, Albert Giné, ens ha desvetllat quin serà el seu proper repte més important. Ja fa unes setmanes, des del seu bloc, havia convidat als seus lectors que li proposessin un nou repte i que ell valoraria les possibilitats etc. però finalment s'ha decidit per una fita que ningú no va proposar-li, entre altres coses perquè no existeix com a tal prova i els suggeriments que li van/m fer tots eren de proves " convencionals " i conegudes. I ara, ens desvela el secret sorprenent-nos en que vol fer la volta a Catalunya a peu ( o corrent ) sortint des de Roquetes ( no podia ser d'altra manera ) fins Roses, travessar fins Vielha i baixar per Lleida fins a casa. Ell mateix ens explica al seu bloc a grans trets els primers detalls de la volta, suposo que ja anirà donant més informació d'aquí al Febrer de 2011, què és quant té previst realitzar el repte. A banda del propi repte de fer 85 km diaris durant 14 dies consecutius, la motivació que l'espenteja é

Després de veure la tertúlia de Cuatro on participa Salvador Sostres, vaig fer cap al seu bloc . M'he quedat bocabadat. Ja sabia, per haver vist alguna actuació del nacionalista Sostres en altres tertúlies de canals de televisió ( espanyols, aixo si -que paguen més-) quin es el seu estil provocador i de vegades reaccionari, masclista i més carca del que ell pugui arribar a imaginar. Peró va ser al seu bloc, com dic, on no donava crèdit del que vaig llegir el dia 8 d'aquest mes. Ell, és ocurrent, intel·ligent, audaç, mordaç i polemista de mena, totes aquestes virtuts les té, li reconec i no em desagraden, però "faltón" ho és un rato llarg. L'altre dia va fer un article adreçat a Miquel Iceta del PSC , no cal dir que critic, en coherència amb la seva militància antisocialista. En el sentit critic d'aquest no mi poso, el que critico i rebutjo frontalment és la manera que té de referir-s'hi: "La senyora Iceta" li diu, en al·lusió a la seva condici

Primer premi de les Carrosses Recent acabades les de Roquetes i sense solució de continuïtat, inclús solapant-se, ja estem celebrant les de Jesús. Si fa la pila d'anys ja es va canviar de dates ( abans eren a l'Octubre, per Sant Francesc ) entre altres motius, per evitar les inclemències del temps, de moment aquest any qui no surti al carrer no serà per fred o mal temps; fa una calor que bada les pedres. Com aperitiu deixo unes fotos d'alguns dels actes que ja s'han cel·lebrat. Cosso Iris i concurs de Playback on van participar 16 grups d'altres tantes penyes del poble i, cada any, els progressos son més evidents. Els guanyadors van ser la penya MLP. Primer premi concurs de Playback ( MLP ) Més fotos.................................. Aqui

Com era d'esperar, encara coegen, i coejaran, les interessades interpretacions dels dos fets més importants dels darrers temps a Catalunya i Espanya com son la manifestació del dissabte a Barcelona en contra de la sentencia de TC, pel dret a decidir etc. Com sempre, cadascú agrana cap a casa i capitalitza les coses en funció dels seus interessos. Res de nou. Tot i la punta que se li pot treure a tot plegat, ara, em detindre amb un fet concret d'exemple del que dic. El diumenge vaig veure com Alicia Sanchez Camacho ( PP ), amb l'evident interes de treure importància i desnaturalitzar la transcendència de la manifestació, va deixar anar què era molta més gent la que no va anar a la manifestació que no pas la que hi va assistir; evident, però home, primer, que no tots el que no hi van anar va ser per falta de ganes i després que lo lògic es mesurar la importància de les manifestacions, pels que assisteixen i no pels que no ho fan. Passa el mateix quan ens posem a interpretar

Quan encara ningú no dona la quantitat de manifestants, m'atreveixo a dir que aquesta sobrepassa, i molt, el milió de persones. Me'n alegro, que es sàpiga -una vegada més- de la voluntat de ser de manera ferma i decidida, sense retalls de competències i sobre tot de símbols.

Reconec que el tema de l'estatut i la sentencia del TC està posant a prova la meva identitat pel que fa al sentiment sobre Catalunya, Espanya i el nacionalisme. Fins ara sempre havia mantingut una certa actitud sobre la que fins i tot en presumia. Mai m'he declarat nacionalista, ni català ni espanyol; se que molts nacionalistes catalans no admeten que un pugui no ser nacionalista ni d'aquí ni d'allà, però és exactament així. Em podria considerar, aixo si, catalanista, en tant que defensor de les nostres coses, i per sobre d'elles la llengua que crec és el tret diferencial més clar i identificador. Es podrà dir que si un és catalanista forçosament ha de ser nacionalista, bé, jo no m'hi sento, sovint aquest sentiment solt anar acompanyat de voluntat d'exclusió, d'uniformitat i d'enfrontament. Tot i acceptant que, de fet, no és el mateix el nacionalisme català ( a la defensiva ) que l'espanyol ( històricament utilitzat per atacar ) . Quant a l'