Independentisme: Moda, necessitat, sentiment, o fer volar coloms ?
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDMAiYSYPBOUiuuJNDMUFplUK4h7KiRverD0AaYO7pOYxe3D2knOl7AHWNKnX7OnJA1BvBqLTw4zj5k_uKkl5zUk_16RBMX7vQL6i0BUSm3G-Dl73VrsnV0g4n1diNV8Q3tL0oH955GyWY/s320/mapa+d'espanya.png)
Primer que res hauria de dir que tot i sentir la necessitat d'escriure sobre el tema, les respostes a les preguntes que faig al titular, no estic segur de tindre-les. És probable que sigui una mescla de tot, però. Fa anys, quan el sentiment independentista - si més no, el que s'exterioritzava- no era ni de bon tros el d'ara, al menys pel que ens diuen les enquestes, sempre m'havia manifestat, inclús amb vehemència, que el desig de la independència per a Catalunya no podia passar pel davant d'altres aspiracions que miraven més cap a les persones que no pas als territoris, això, des d'un plantejament d'esquerra sembla obvi: primer les persones i les seves necessitats. Cal, mentre hi hagi motius ( que els hi havia i els hi ha ) dedicar tots els esforços i energies a combatre les desigualtats, i això no és precisament el nacionalisme en el seu conjunt qui ho defensa, i aquí, naturalment, és on s'aixopluga l'independentisme. La qual cosa, com és