baldana

Aquests dies s'està parlant sobre la proposta de designació de l'expresident Montilla com a Senador en representació del Parlament. Com era de preveure hi han opinions contraries a aquesta elecció pel fet de tractar-se d'un expresident de la Generalitat. Estic absolutament d'acord amb els que pensin d'aquesta manera. No em sembla correcte que un expresident ( amb tractament de President per sempre ) hagi d'acceptar un càrrec de segona fila si el comparem amb el que ell ha exercit. El fet, en si mateix representa una devaluació del càrrec de major representació de Catalunya. No veig, per parlar només dels presidents de la Generalitat recuperada, que Pujol i Maragall acceptessin en el seu moment, un càrrec semblant. Per altra part, allò que quedava evidenciat amb la presentació, elecció i digne exercici del càrrec, d'un socialista de Còrdoba com a President de la Generalitat, ara, quedi desdibuixat i enterbolit. Sé que, com a mínim, ha hagut el cas de Fraga

Cuando pierda todas las ayudas Cuando no me quede solución Cuando te jubiles de becario O parado de la construcción Cuando te despidan con un beso En lugar de la indemnización Cuando al matrimonio entre los gays Llamen “matrimonio maricón” Resistiré, aunque me quiten todo Aguantaré, los años de gobierno del PePé Que el telediario de la uno sea el NO-DO y que el que mande en mi destino sea de la CEOE Resisitiré, para seguir viviendo Soportaré, los años de gobierno del PePé Aunque el recorte se transforme en un deporte Resistiré resisitiré…. Cuando no haya ley de Dependencia Y paguemos por la Educación Cuando el hospital sea de copago Y te cobren por la transfusión Cuando el gran Hermano sea Mariano Y el superviviente sea yo Cuando le debamos todo al banco Y aun así nos pidan comisión. Resistiré, otra legislatura Aguantaré, los años de gobierno del PePé a ver qué hacen sin poder echar la culpa de todas las cosas chungas del país a ZetaPé Resistiré, jodido, pero bueno Soportaré, los año

No conec ningú ( d'una certa edat, clar ) que no li agradi esta cançó. "Todo tiene su fin", de l'any 1.970 L'altre tema és una fantàstica versió -només en àudio- de Yesterday, del mateix any.

Per qui no ho sàpiga, la cançó de l'enfadós és aquella que no acaba mai. Ahir dijous, al Ple de la Junta Veïnal de l'EMD de Jesús, Pere Panisello, president de la mateixa, com tothom sap, li va dir a Toni Sabaté, portaveu del PSC, que les al·lusions d'aquest al deute que l'ajuntament de Tortosa té contret amb Jesús, i que no paga, "és com el conte de l'enfadós", per les vegades que ho repeteix. Si alguna cosa va repetir, reivindicar i reclamar Panisello a la segona part del mandat darrer de Joan Sabaté a Tortosa, va ser la qüestió del conveni amb l'ajuntament per tal de -sobretot- fixar la quantia que Tortosa havia de pagar a Jesús tots els anys. Els retrets van ser continus i permanents ( i sí, també, qual cançó de l'enfadós ). Aquest conveni és va signar al mandat anterior, any 2009; pos bé, del compromís escrit que obliga a l'ajuntament a transferir "un mínim garantit de 300.000 €" a Jesús, a hores d'ara ja se sap que 150.00

Per qui el vulgui contractar, en soc el representant:

Està comprovat empíricament que..... Quan necessitis obrir una porta amb l'única mà lliure, la clau sempre estarà a la butxaca contraria. Quan tinguis les mans brutes de greix, et començarà a picar el nas. És igual per on obris la caixa de medicament. Sempre et molestarà el prospecte. L’assegurança ho cobreix tot. Menys el que passa. Si mantens la calma mentre tots perden el cap, sens dubte és que no has captat el problema. Si a una taula hi han varis comensals i un plat al mig per anar picant, sempre s'acabarà dient: " va acaba-t’ho" , " no, tu" , " per a tu ".. Si només hi ha dos programes de TV que valguin la pena, seran a la mateixa hora. La probabilitat que et taquis menjant, és directament proporcional a la necessitat que tinguis d’estar net. Quan desprès d’anys d’haver guardat una cosa sense usar-la decideixis llençar-la, no passarà una setmana que la necessitis de veritat. Si no te'n vas a dormir perquè estàs esp

És ben conegut que quan es parla de xifres o de fer valoracions d'aquestes, les discrepàncies sempre es fan presents, i es curiós, perquè, no parlem de filosofia ni de política. O sí ?. Tan se val que parlàssim d'assistents a una manifestació, a la fira del Rovelló, de l'oli, d'ExpoEbre o la de Mora la Nova. La quantitat sempre s'unfla, per si de cas. Amb la circumstancia, en el cas de les fires, que tenint en compte que a la majoria no és cobra entrada, el control dels visitants és més que complicat, i discutible la seua quantificació. És igual, val més pecar per excés que per defecte. I si es tracta de competir amb el poble -o ciutat- veïna, més unflada. Res comparable però, amb el que passa amb la "Feria de Abril" de Barberà del Valles, allí ja els conten per milions. Tota aquesta reflexió, de fet, m'ha sorgit pensant amb el primer motiu de l'entrada i que té més explicació temporal. Fa un parell de dies vaig sentir per la tele com ass