baldana

POR.- Aprensió que hom té que li esdevingui algun mal, que  s'esdevingui alguna cosa contrària a allò que desitja Ai, la por..... És clar que davant d'una sensació de por pot quedar anul·lada, frenada ( o retardada ) la voluntat d'una persona. També sembla lògic que sempre que algú ens avisi de bona manera, honestament, de cor, dels perills o incerteses de quelcom desconegut, sense cap més interès que el de la preocupació per un, la seva alerta, el seu avis, no té perquè ser menyspreat. De la mateixa manera, també hi ha que voldrà fer-nos por per interessos propis, per aniquilar-nos o paralitzar-nos. Però, en qualsevol cas, el que no pot ser és que, per un excés de prevenció de no voler caure en el parany,  automàticament, diguem que ho fa per fer-nos por. Si davant d'un fet desconegut t'avisen de la incertesa i conseqüències del mateix, no necessàriament ha de ser per coartar la teua llibertat. És de lògica.   Dono per fet ( és donar molt, ja ho sé )

Fa pocs dies el Departament de territori i sostenibilitat de la Generalitat va presentar el   projecte de desdoblament de la carretera C-12 a Tortosa  i més concretament en lo que afecta al tram de Jesús/Vinallop. Des d'alguns mitjans de comunicació així com des de la plataforma Salvem lo canalet no saben com dir-ho del contents que estan. En principi, que la gent estigui contenta sempre és millor que descontenta, ara bé, hi han motius?. Quant a la plataforma, lògicament, com defensors de determinats interessos -legítims del tot, però particulars- qualsevol solució que no passi -mai tan ben dit- per les seues finques (trinxant, diuen) ni provoqui barreres més o menys salvables, es bona. L'altra tema és si també ho és per als potencials usuaris de la C-12. I sobre tot, si ho serà d'aquí 20 anys, suposant que estigui feta abans. Com a simple usuari crec que el traçat més adient d'una variant que es pugui considerar com a tal és aquell que permeti circular de manera s

Així es com em sento. Els que, com jo, tenim les nostres idees i la nostra, mal que bé portada, idiologia és difícil que no se'ns adjudiqui d'entrada un interes de part o un partidisme gens digne de ser escoltat, més enllà del que es digui. Això, ho puc fins i tot compartir -no sempre- en la mesura que l'aplicació de determinada mesura, acció, posició etc. beneficia directament o indirecta qui ho propugna i defensa.  Quan parlo del benefici que la defensa de determinades posicions pot comportar no em refereixo exclusivament als econòmics o socials, també hi entren els psicològics o estrictament sentimentals . Ara mateix, per cert, jo, també estic defensant una determinada opinió o postura. Però al que no si val és a enganyar o menysprear a l'altre per defensar la nostra. I menys si este "altre" és la població en general.  Al que aspiro és a que, independentment de la postura individual de cadascú, davant d'un tema concret, el que no es pot fer, per

En tot el que estem vivint a nivell polític si una cosa s'evidència és que des del punt de vista d'una persona no interessada massa en la cosa pública ( i als que si que hi estem també ) el elements de desconcert, si no tens les coses mínimament clares, poden  pertorbar,  quan no intoxicar,  excessivament. Les posicions des del corner ideològic ( extrem ) fan que altres posicions també es  situen  a l'altre corner. Mentre estem dintre del terreny de joc, "tira que te vas ". Passa que, del corner a fora del terreny, hi ha un pam. Tots sabem allò de que els extrems es toquen i que segons quins plantejaments es retro alimenten  entre ells.  En una prova més de la meua indissimulada curiositat, morbo sense límits i una mica de masoquisme, anit vaig veure el programa d'Intereconomia El Gato al Agua. Com em temia lo pitjor, estava preparat per gravar. No en van defraudar: Les paraules de Vidal Quadras son esborronadores, i només he posat una part que podeu

Si l'altre dia era el pont de l'vda. Generalitat, avui, li ha tocat el torn al tram que hi ha a la vora del riu i que passa per dalt l'vda. de Lleida. El tram del pont que avui s'ha retirat i que calculo deu fer uns 35 metres, m'han dit que passa de les 70 tones de pes. Per lo qual el desballestament el fan al mateix passeig de les bicicletes del parc. Bé, 70 tones, menys 700 grams. 

D'acord amb lo previst, avui divendres, s'ha desmuntat el pont del ferrocarril que creuava l'va. de la Generalitat de Tortosa. La expectació era important. Jo mateix,  per uns moments , m'he sentit ( prematurament ) qual jubilat espectador d'obres a la via pública.  Deixo un parell de fotos de l'abans i el després, així com una dels nanos i gegants que, des d'uns metres més enllà, a la llotja, s'ho miraven impassibles i resignats. Suposo. 

A tall de reflexió i sense massa ganes d'entrar en profunditats. No entenc ni sé de polèmiques de cúpules però arran dels canvis al si del grup parlamentari del PSC i altres decisions o invitacions a anar-se'n del partit o deixar l'escó a determinat diputat, se m'acut: Està molt bé voler posar l'accent a l'ànima esquerrana així com la voluntat de que es  visualitzi  més  l'oposició  al govern de CIU, ara, això no hauria d'impedir la  comptabilització  amb l'altra ànima. L'excusa de no deixar-se arrossegar cap a la fum de l'independentisme no ha de fer perdre de vista l'essència i  l'esperit fundacional del PSC. El de Pallach, Verde i Aldea, Triginer,  Raventós , Obiols, Tura, Corbacho, Montilla o Pere Navarro.    A qui ha de votar un català socialista o socialdemòcrata sense més, espanyol sense més, o catalanista no independentista, censat a Catalunya ?  Aquesta simple pregunta/reflexió serveix per a uns i per als alt

El dissabte es va celebrar la III edició del Km. vertical entre La Caramella i el cim de Caro que organitza l'entitat Trail Roquetes . La cursa va estar tot un èxit; el sol va lluir lo justet per no molestar i la temperatura també va acompanyar prou.  La prova, va sortir de La Caramella ( 250 m. ) per acabar a Caro ( 1.447 ) amb 7 Km de distancia i 1.363 de desnivell + .  Les dos primeres fotos corresponent als guanyadors absoluts en homes i dones. Joan Freixa Marcelo ( Berga ) 55'57" Mireia Santesmasses ( Balaguer ) 1h.10'52" Totes les fotos......................... Aquí

Cal desfer tòpics. En este sentit, i pel que fa a la sanitat pública,   Ignacio Escolar , a El Periodico,  dona 5 raons per contribuir-hi de manera clara . 1. «No poden tenir sanitat si no paguen a la Seguretat Social». Fals. La sanitat ja no es finança amb càrrec a la Seguretat Social, sinó amb els impostos. Qualsevol persona que visqui a Espanya, amb papers o sense, paga impostos des del moment en què consumeix i compra, per exemple, una simple barra de pa. A més, si acceptem que el pagament de la Seguretat Social és requisit imprescindible per a la sanitat pública, ¿hi tindrien dret els aturats? ¿Pot ser aquest el criteri en un país amb una economia submergida del 20% i un atur del 25%? 2. «Ningú quedarà desatès perquè els immigrants podran anar a urgències». Fals. Si el Govern pretén estalviar 500 milions d'euros -una xifra exagerada que no ha explicat-, és obvi que serà a canvi de negar serveis i assistència als immigrants sense papers. Si l'assistència f