Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2010

Cargol de mar

Imatge
Tothom coneix el cargol de mar, ara amb una exclusiva funció decorativa, pero han hagut altres funcions que aquest ha tingut sobre tot antigament; amb el so que emet bufant per l'obertura de la dreta ( foto ) i amb una certa destresa que a mi em va costa trobar, es produís un so característic i semblant al d'un trombó o trompa, i d'aquesta manera, s'avisava a la gent que treballava a les muntanyes per a que acudisques-en a la caseta a l'hora de dinar, per exemple. Aquesta mateixa funció és la que se li donava també a la trompa ( instrument musical ) que es feia servir a les caceres reials a cavall i en altres esdeveniments per tal d'avisar a la gent . El que m'ha resultat curiós ha estat descobrir que trompa té el seu origen en una paraula antiga grega que significa precisament cargol de mar . .

Potser si, però......( II )

Imatge
No sé si les mesures que Zapatero, i el seu govern, ha adoptat de rebaixes, congelació i supressió d'ajudes i altres que ha dit que vindran, en quant a l'ordre, ho ha fet per una determinada tàctica política i de comunicació, però el cas és que les primeres mesures que ahir es van aprovar per ( resoldre? pal·liar?) la crisi afecten als sectors més febles del conjunt de la societat; en termes una mica demagògics és solt dir a la poca roba. Tot aixo amb el greuge que nomes fa unes setmanes s'assegurava tot el contrari, de no posar la mà on ara l'ha posat. Ara, fent honor per enèsima vegada a la falta de coordinació i coherència comunicativa, depenent de quin ministre parle ( uns que si, altres ho neguen ) s'anuncien mesures com ara pujada d'impostos que afectarien als que més tenen. El fet de plantejar primer les que afectaran als potencials votants i després les altres podria ser, com deia, una tàctica per a que, al menys, quede a la memòria més recent, les me

Potser si, però......( I )

Imatge
Ja fa dies que volia escriure alguna cosa en relació a les mesures anunciades per Zapatero per fer front a la crisi i els seus efectes; el cas és que ja sigui per desencantament, per falta de ganes o per no saber massa que dir i, sobre tot, com dir-ho, el cert és que han anat passant els dies. Tot i la falta de concreció de les mesures anunciades, si que és pot analitzar la filosofia general de l'anunci. Per una banda tenim la congelació de les pensions per al 2011, d'entrada aquesta mesura viola el que és coneix com el Pacte de Toledo i els compromisos allí recollits. Sempre he pensat que pel fet de ser jubilat o pensionista no te perquè afegir un plus de reconeixement econòmic, més si és té en compte que en edats avançades -normalment- les necessitats no solen ser les mateixes; trobo bastant demagògics els reconeixements unànimes que tothom fa dels pensionistes i dels drets universals que aquestos mereixen. Aixo s'entén ràpidament si pensem que una cosa s

Per mirar i no parar

Imatge
Foto: Daniel Ochoa de Olza ( San fermin 2009 ) The Big Pic Picture és un bloc de Boston.com del diari online The Boston Globe. Allí podem trobar fotografies d'actualitat i d'interès periodistic, totes espectaculars. Per veure la resta de la galeria de cada col·lecció nomes cal pitjar More Photos -baix de la primera-. Es poden veure també altres fotos de l'arxiu, dels dos darrers anys, classificades en més de 25 categories. Especialment impacta'ns son les fotos sobre l'erupció del Volcà d'Islandia Eyjafjallajokll Hi ha un altre bloc especific de fotografies d'esports i el seu entorn Big Shots amb la mateixa ( sinó més ) espectacularitat que les anteriors i la possibilitat de consultar arxius de recents esdeveniments esportius. Per a exemple, el següent boto : Foto : David J. Phillip ( Kentucky Derby )

Quan la guitarra parla ( 13 )

Carlos Bonell és un guitarrista nascut a Londres de pares espanyols, va estudiar guitarra amb John Williams. El vídeo correspon a la interpretació de Capricho Arabe del compositor de Vila-real Francisco Tàrrega

Donde dije digo.......

Imatge
Fa uns quants mesos la cadena Carrefour va anunciar la seva iniciativa de deixar de donar les habituals bosses de plàstic a les caixes, on la clientela s'emporta la compra. Aquesta mesura va ser anunciada com una acció compromesa amb el medi ambient i a més, deien que part dels costos que s'estalviarien ho dedicarien a fins socials. Van fer una campanya amb l'eslògan " "Échale una mano al medio ambiente" ; també van dir que amb menys bosses "respiraríem més tranquils" ( com és pot veure a la foto del costat , en una campanya que després haurien de retirar per una denuncia ). Un altre missatge que van llançar era "Bolsas, caca". Pos bé, set mesos després d'aquella altruista i conscienciadora iniciativa, aquesta s'ha acabat. Les bosses ja no son caca, no cal donar una mà al medi ambient i, el que és pitjor, tornarem a respirar intranquils. El cert és que la competència més directa ( Mercadona, Eroski etc. ) no va adoptar aques

Els Quicos, què grans....

Imatge
Ahir, a les vuit de la tarda, es va celebrar a Corbera un concert de Quico el Celio el Noi i el Mut de Ferreries on van estrenar l'espectacle “Contes i revoltes de l’Ebre” dins del marc de la Mostra d’Espectacles de Memòria i que ha organitzat el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre ( COMEBE ). La llastima ha estat no poder fer-se al poble vell tal com estava previst; aixi, preveient que hi pogués ploure, s'ha traslladat al cine del Casal. Pluja que finalment no ha aparegut, per cert. A l'espectacle, que, com sempre, no ha defraudat, han anat lligant una serie de cançons relacionades amb el riu i les batalles del territori ( d'abans i ara ) amb el fil conductor de la memòria ( "de peix o d'elefant" ) segons convenia en cada moment del concert i a les habituals "picabaralles" de Quico i el Noi. Alguna que altra jota i dos temes més es refereixen estrictament a la batalla de l'Ebre, son les versions en català i adaptacions

Primer de Maig

Imatge
Fa anys vaig escriure un comentari per a una revista de la federació del PSC sobre el primer de maig, allí, davant l'eterna discussió sobre si aquest dia havia de tindre un caràcter festiu o reivindicatiu, defensava que la diada hauria de ser una mescla de tots dos aspectes: Festiu , en tant que de joia per la diada en si mateixa, per la cel·lebració de la consecució d'uns drets que es van començar a gestar a Chicago el 1886 pels que després és coneixerien com els màrtirs de Chicago on la seva principal reivindicació era la jornada laboral de 8 hores ( 8 hores de treball, 8 de descans i 8 d'oci ), llavors, també hi vaig afegir l'orgull de pertinença a una determinada classe, la treballadora; ara, no estic del tot convençut de que aquests orgull existeixi i, més aviat, qui més qui menys, desitja deixar de pertanye-hi per a situar-se en l'altra. El que abans es deia, saltar el taulell. Reivindicatiu , en la mesura que malgrat el avenços i drets aconseguits, que s