Cadena humana i efectes col·laterals [ i 2 ]

Un cop celebrada la cadena humana que amb motiu de la Diada va organitzar l'ANC, cal fer unes quantes reflexions.

Primera i fonamental, la cadena va ser un èxit rotund, sense pal·liatius, negar-ho seria ridícul i, es pot fer de tot menys el ridícul. Èxit de participació, de saber fer i, sobre tot, de saber estar. No s'ha fet prou esment, però em sembla molt digne de destacar l'absència de crits, insults etc. ni tan sols la presencia d'aquells cartells tan habituals a les manifestacions darrerament, criticant a uns o altres o els de més enllà. Tot això, per altra part, a banda del reconeixement que faig explícit de la bona educació mostrada, també denota que es tractava d'una manifestació molt festiva i fins i tot familiar. Que hi ha un cansament sí, que hi ha una desafecció sí però, quan existeix un cansament insuportable potser es inevitable que apareguin tota classe de improperis i excesos. No va ser el cas. 

Sobre les xifres. No importa que siguin 1,6 milions, 1,4 o 900.000. és moltíssima gent i més si tenim en compte desplaçaments etc. Ara, al fil d'això, penso que, donant per bona la xifra de 1.6 milions de persones, implícitament, estem donant per dolenta la de l'any passat ( 1.5 i algú fins i tot deia 2 milions ). Si veiem imatges de la cadena, em pregunto: si al llarg de 400 Kilòmetres, amb molts llocs on, més que cadena hi havia grups importants, quants Passeigs de Gràcia no s'omplirien amb la cadena del dimecres ? Vull dir que si l'altre dia eren 1.6 milions, és impossible que a la manifestació de l'any passat hi haguessin els mateixos.   

Continuant amb les xifres. El govern central ha volgut ( excepte el ministre Margallo ) treure-li importància tot i que saben, com tothom, que la té. Apel·len a la resta de persones que no es van manifestar. La majoria silenciosa li diuen. Òbviament, del total de la població la que no es va manifestar són/m 6 milions. Però l'argument és poc vàlid, tant poc com que se li podria aplicar al mateix govern i veure si els vots que els hi permeten governar corresponent a la majoria dels ciutadans o hi ha una "majoria silenciosa" que no els ha votat. No és menys cert que, tot i els escarafalls, jo també he sentit dir al govern Mas que quan es protesta per les retallades o altres, no tothom s'ha manifestat. 

Amb tot, amb la demostració de força, amb el muscle -com ara es diu- demostrat etc. no deixa de ser cert que encara que tot i les enquestes, que situen el vot independentista pràcticament amb un empat amb el no independentista, i suposant que la immensa majoria del que hi eren ho son i per tant votarien, és lògic pensar que si, per les causes que fossin, hi havia gent que votaria independència i no estava, aquest numero, més/menys podria quedar compensat per les que estaven i no necessàriament acabarien votant-la ( a banda dels menors que podien haver-hi ). Amb lo qual vull dir que a pesar de la exhibició, només les urnes poden i deuen determinar el que.

Finalment, un parell d'anècdotes, encara més col·laterals. Vaig escoltar per TV3 com una dona molt gran, emocionada, recordava com a la postguerra li havien fet copiar 1.000 vegades " No hablaré en catalán ", estava molt contenta perquè aniria a la cadena per tal de que no torni a passar més allò. A banda que fa més de 35 any que això no passa, i demostra que no té perquè anar lligat a la independència ( alguns diuen que al contrari ), el que més em va fer pensar en el que havia dit la senyora va ser quan a l'endemà de la cadena, vaig veure la foto d'una persona que hi havia anat i que molts dels que llegiu això coneixeu, que havent nascut aquí, amb -suposo- l'excusa de pares castellans, no parla català només que quan li dona la gana, sabent-lo perfectament. Lo qual, no seria especialment criticable; entraria en la llibertat de cadascú. Ara, jo, digueu-me primmirat, estes coses em grinyolen. I la senyora, companya de cadena, no sé que en pensaria.