baldana

He vist els detinguts emmanillats, pel cas conegut com Pretoria, arribant a Madrid a l'Audiència Nacional per declarar davant Garzón, son imatges que fan mal pel que representen de descrèdit, amb mes o menys raó objectiva, de la política catalana dels polítics i de les persones, alguna d'elles amb títol d'honorables. No seré jo qui defensi diferents vares de mesurar i castigar als delinqüents en funció de la seva notorietat; millor dit, si que defenso la diferent vara, però per a castigar amb mes duresa a aquells que defensin i tenen l'obligació de vetllar precisament perquè coses d'aquestes no passin i finalment el que fan es aprofitar-se de la seva situació ( actual o passada ) per a exercitar el trafic d'influències a traves dels seus contactes, també actuals o passats. I no vull deixar de dir que si be aquestes imatges d'avui fan mal per properes , en tant que afecten a Catalunya i als dos partits majoritaris -en el grau que es vulgui, però afecten- e...

Amb el lema Volem industria, treball .... NO ALS TANCAMENTS s'ha convocat una manifestació a Tortosa per al dissabte 31 d'octubre a les 11:30 a la plaça del Carrilet . Per aquest motiu, els sindicats UGT, CCOO i USOC han fet public el següent comunicat: PEL FUTUR DE LEAR ROQUETE S PEL FUTUR DE LES TERRES DE L’EBRE Les Federacions de MCA-UGT, d’Indústria de Catalunya de CCOO i de USOC manifestem el nostre més absolut rebuig a la intenció de la Direcció de LEAR de Roquetes de deslocalitzar la producció i tancar el centre de treball. De la mateixa manera exigim, un cop més, un pla industrial que garantitzi la viabilitat del centre de treball i el manteniment dels 520 llocs de treball. Al mateix temps volem denunciar la gran irresponsabilitat social implícita en la proposta de la direcció de LEAR. Deslocalitzar la producció amb el conseqüent tancament de la planta suposarà un veritable trauma social a una zona especialment castigada per la crisis i històricament abandonada per ...

....massa vegades em ve el títol de la cançó al cap ( avui també ). Perquè sempre es el mateix: "una maçana". Si, una maçana +1+1+1+1, massa maçanes i massa cistells. Perquè a mi no m'afecten els Gürtels, ja es el que espero ( no desitjo ), m'afecten i m'importen els altres Gürtels. Es per això que, com deia Lluis Llach: Companys, no es això:

Eren les 6 de la tarda tocades quan sortia de Tortosa cap a Jesús sense pensar en que per aquesta hora hi havia convocada una manifestació dels treballadors de Lear en protesta pel tancament de l'empresa. El transit, lògicament s'ha retingut i el retard ha estat de mitja hora. L'espera m'ha portat alguna que altra reflexió: Tots som potencials manifestants i tots potencials "perjudicats" pels efectes de les manifestacions, i en qualsevol cas, posats a triar, i amb un certa dosi d'egoisme, val mes estar entre els perjudicats pel transit que no ser dels afectats directes. Per tant, tot i que sempre cal minimitzar les conseqüències......benvingut sigui el retard si el motiu d'aquest serveix per alguna cosa. L'espera també ha fet que sentis com un pare i dos mares ( suposo ) deien als seus respectius fills, davant la pregunta d'aquests sobre la manifestació: " tanquen l'empresa perquè se l'emporten a un altre país, que paguen meny...

Voltant i girant per la xarxa he trobat aquest vídeo a Vimeo enregistrat per la zona del llac Sant Maurici. No sé si l'autor es un professional, en qualsevol cas la sensibilitat que demostra amb la tria d'imatges, musica i el moviment de càmera es fantàstic, val a dir que l'entorn ajuda, però. Per a goig de tots els que el puguin veure deixo aquí el vídeo : Clicant sobre el nom de l'autor es poden veure alguns vídeos més... monso . Aconsello veureu a pantalla complerta

Des de sempre m'ha interessat força el tema dels mitjans de comunicació, radio, premsa, televisió. Es evident que una manera d'estar minimament informat es a traves d'aquests; però no sempre es així: unes vegades per errors, altres per falta de rigor i contrast de les informacions i unes altres, les pitjors, des del punt de vista moral, per manipulació i/o sectarisme que solt anar acompanyat de l'interes empresarial i/o polític del mitja. Quan de manipulació de dades es tracta ( per tal d'arrimar " el ascua a su sardina " ) el que es fa es " interpretar " les dades i estadístiques de manera que es dona a entendre tot just el contrari del que l'objectivitat exigiria, això en el pitjor del casos, quant no es tant greu ni descarat el que es fa es maquillar-ho, per a be o per a mal, segons convingui. Sort que en aquest mon d'Internet, també per a be i per a mal, existeix tota mena de pagines, i una d'aquestes, (n'hi han altres ), ...

Aquesta cantant, tot un mite de la musica pop a França, on va nàixer al 1.944, va publicar el seu primer disc al 1.962 ( amb 18 anys ) amb el títol que també corresponia al d'una cançó, Tous les garçons et les filles , que es convertiria en tot un clàssic i un gran èxit a tota Europa i ella en una estrella de la musica "Ye - Ye" juntament amb Sylvie Vartan, Sheila o France Gall. Un parell d'anys més tard - al 1964- aconseguí un altre gran èxit amb Mon amie la rose :

que se'n riguin d'aquesta manera, pos si, es possible i lògic, al menys el del mig ( Joan Oliver ) director general corporatiu ( com li agrada repetir a Laporta ) del F.C. Barcelona. Ell te motius per riure i la resta, de plorar. En la reunió de la junta directiva d'ahir van acordar ratificar al càrrec a l'exdirector de TV3 amb el govern de CIU, després de l'escàndol de l'espionatge, a més a més el president va explicar els motius que el van dur a pujar-li el sou fins a 600.000 € anuals ( 100.000.000 de pessetes ) ."És un home intel·ligent, competent i valent. I té tota la meva admiració" va dir el futur polític Joan Laporta. Ja se que això de la moral es quelcom subjectiu i que cadascú ho aplica segons li convé, de la mateixa manera que l'alçada del llisto de la critica cap al altres mai coincideix amb l'alçada del llisto de l'autocrítica. Segur que al mateix Oliver se li hagués ocorregut algun que altre article dels que feia a l'A...

Aquesta tarda per casualitat he enxampat per la radio a un cantant sobre el que mai havia sentit parlar ni escoltat res i que cantava en directe una cançó que parlava sobre donar-se un temps les parelles en crisi etc. i m'ha agradat. He arribat a casa m'he posat a buscar per Internet i, entre altres, he trobat aquest videoclip amb la cançó titulada Olvidate de ti on parla de coses que m'han fet exclamar: i si fos veritat? Las putas tienen nombre los mendigos pasado y todos los banqueros un libro de Saramago / Tienen swing los perdedores / Maldad las impresoras Y más de un superhéroe aún no pone lavadoras. / He visto ecologistas que van pisando hormigas / Y algún hijo de buda que ha perdido la barriga. Tú deja ya de huir…olvídate de ti. Tienen salud los fumadores hambre los vegetarianos. / Bailan los cantautores las canciones del verano. / Llevan bragas las turistas medias rosas los toreros Y algunos comunistas van repartiendo dinero. / Si puede que algún día...

Entreu i mireu les fotos , ja em contareu si després de veureu no us agafa alguna cosa així com un sentiment de culpa nomes pel fet de, al caminar, haver-ne xafat/matat algun d'aquests. El que faltava. El nostre atenuant però es que ho fem involuntàriament, tot i que n'hi han que, cal reconeixeu, al veure'ls-hi la cara no caldria que s'apartessin, ho faríem matros de la temor que fan.

Teresa Forcades és una monja benedictina del monestir de Sant Benet de Montserrat. Te el doctorat en Salut Pública, metgessa de medicina interna, doctora en Teologia i autora entre altres del llibre "Els crims de les grans companyies farmacèutiques". Sorprèn el seu activisme i militància, més tractant-se d'una monja. Darrerament s'ha publicat un vídeo, que mes avall podem veure, on al llarg de mes de cinquanta minuts explica les seves teories sobre la grip nova i la mes cridanera que qüestiona la vacunació per combatre-la. En el següent enllaç de TV3 també es pot veure una entrevista que li van fer al programa Singulars

La cantant argentina que al seu país també era coneguda com La negra sosa ha mort als 74 anys a Buenos Aires. Va ser molt coneguda sobre tot en l'època de la transició juntament a Violeta Parra, Jorge Cafrune, Victor Jara etc. amb cançons com Gracias a la vida, Duerme negrito i Alfonsina y el mar, que mes avall es pot escoltar. Segons explicava El Pais més de 700.000 missatges van bloquejar ahir la seva pagina Web de seguidors al saber del seu estat critic. La seva família ho ha volgut agrair amb una nota que ha titulat a todos .

Tothom hem sentit parlar alguna vegada de les raons que porten a les marques de rellotges a que aquests apareguin marcant les deu i deu en els seus anuncis. Pos be, hi ha qui ha desarollat tota una teoria al respecte. Això es el que han fet al bloc saber curioso i que tot seguit reprodueixo: Existe una tradicional regla publicitaria no escrita, según la cual todos los relojes deben señalar las 10:10 cuando son fotografiados para figurar en un anuncio. Pero no es tal hora fruto del capricho, sino de un minucioso análisis estético de la imagen y de su impacto psicológico. Para empezar, no resultan estéticas las horas en las que se superponen las agujas, pues da la impresión de que el reloj tan solo tiene una. Por ello se eliminan las 12:00, las 13:05, las 14:10, las 15:15 y las demás en que se cumpla esa regla. Por el mismo motivo se rechazan aquellas en las que las agujas estén muy próximas, pues ofrece una sensación de amontonamiento sin sentido al quedar libre el resto de la esfera...

Tot i la seva curta carrera ( 1969-1979 ) aquest grup va aconseguir uns grans èxits als principis dels 70. Potser el que més "Todo tiene su fín". La Wikipedia sobre la cançó i el disc que l'acollia ( Realidad ) diu això: "Un classic del pop espanyol dels 70. Realidad es un vinilo de los pies a la cabeza, soberbio, un fascinante disco. Contiene una de las baladas más definitivas del rock en español, «Todo tiene su fin», que rompió moldes, acababa con la norma de que las canciones comerciales tenían que durar tres/tres minutos y medio. Además aparecía en la cara B del disco, destacando que ahí nada era de relleno. Esta balada cobró un gran éxito con la versión de Medina Azahara publicada en 1.997. Los pasajes románticos y melancólicos de Realidad, su cadencia, sus cambios de ritmo, la interacción de todos los instrumentos, los escalofríos que producen algunas notas del Hammond B-3 de Bohórquez, y en general esa sensación de que los Módulos habían conseguido constru...