Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2009

Simon & Garfunkel

Mític i gran duet, en aquest cas perdurable i no " per a l'0cassio " . Penjo tot seguit les dos cançons mes conegudes, juntament amb Mrs. Robinson. Es pot apreciar la gran diferencia d'edat entre una i l'altra, aproximadament 30 anys: Els Sons del silenci El boxejador

Publicitat

Imatge
Els dominicals del passat diumenge d'El Pais i El Periodico, suposo que amb els altres també, anaven embossats amb una publicitat de xiclets a mes d'un paquetet d'aquest producte. Varies coses m'han vingut al cap. Primer que res em va sobtar que una marca de xiclets tingui la suficient capacitat econòmica per portar a terme una campanya tant costosa que no solament esta en el valor de la publicitat en si, sinó amb el mateix producte que regala, encara que si la comparem en una campanya a la televisió d'uns quants dies, segurament no hi hauria color, el que no se és l'efectivitat de cadascuna. Per una altra part, trobo que l'embolcall que amaga el suplement i els xiclets te un cost a mes de per a l'empresa també per al medi ambient i la societat per la quantitat tant immensa de bosses que han d'anar directament a la brossa sense mes utilitat, ni tan sols, en el meu cas al menys, de llegir res de la propaganda. Mes enllà del primer impacte al veure l

Peter Seeger & Tao Rodriguez

El 23 d'Abril de 1.993 amb motiu del concert "30 anys al Vent" de Raimon al Palau Sant Jordi, juntament amb molts altres artistes, van estar Seeger i el seu net Tao. A mes de la mítica "Where Have all the flowers gone" ( que s'ha fet d'aquelles flors? ) van cantar: Viva la quince brigada

Eleccions al parlament europeu

Imatge
Ja se que a la campanya tothom ens dirà que a a Brussel·les es decideix mes del que els ciutadans ens pensem, que s'ha de participar etc. Tot deu ser cert, ara, entre elecció i elecció el que si es cert i evident es que de l'activitat dels eurodiputats en sabem ben poca cosa. Per la meva part he de dir que en l'única ocasió en que m'he quedat a cas i no he anat a votar, va ser en unes europees, no recordo l'any però se que eren en les que es presentava Ruiz Mateos ( "toma ya"). En qualsevol cas, la sensació que tinc es la mateixa que amb el Senat i si mes no per l'activitat i feina de cadascú, aquí tenim un lloc on consultar i poder valorar, si no ho tenim clar.

Tolerància i respecte

Imatge
Son, aquests, dos termes que tothom utilitzem d'una manera corrent i crec que no sempre donat-li el significat que seria de desitjar. Anem a veure, es diu que hem de ser tolerants amb els altres, veïns, immigrants, fills i en general amb tothom. De la mateixa manera es demana respecte en vers tothom. Jo diferenciaria entre tolerància i respecte i estic per assegurar que la majoria de vegades diem tolerància quan voler dir respecte. Partim de la premissa que de respecte, efectivament se n'ha de tindre amb tothom, tot i que potser trobaríem també casos excepcionals de persones que no son dignes d'aquest, cal acceptar però que mentre no es demostri el contrari la gent es creditora de respecte. Per a mi el respecte és allò que devem al altres i que ens fa, encara que no ho compartim, comprendre i no rebutjar les actituds dels altres. Òbviament sempre que aquests comportaments no alterin ni s'immiscirssin en els d'un mateix. És precisament aquest fet de no afectació

Marina Rossell & Paco Ibañez

Nou duet. La cançó, no es de llavors, però els intèrprets, que senten admiració mútua, em traslladen a mes de 25 anys amb el temps i a un concert a Vilaplana que van oferir els dos cantants. Ruta de Estrellas

Nacionalisme(s)

Imatge
A l'Estat Espanyol convivim en un tema/problema que sovint suscita i provoca enceses controvèrsies, interpretacions, postures diverses i sempre inacabades, això si. M'estic referint al nacionalisme, d'un i altre signe i d'una i altra banda ( no dic de l'Ebre perquè jo estic -físicament- precisament a la banda que sovint s'identifica des de l'oficialitat com a no nacionalista). Pel seu especial interes que per a mi te el post, amb el que coincideixo amplament, encara que no fil parranda, tot seguit transcric literalment un article del catedràtic de ciències polítiques Ramón Cotarelo copiat del seu bloc Palinuro : Con motivo de la formación del gobierno del señor Patxi López se ha oído en varias ocasiones, a veces incluso de boca del propio señor López, que en el País Vasco hay nacionalistas y "no nacionalistas". No lo dudo. No dudo de que hasta en el País Vasco haya gente que no sea nacionalista. Pero será una exigua minoría porque ese "no n

Qui no te feina.......

Imatge
juntament amb grans dosis de paciència i a mes es un artista, pot fer coses com aquesta de la foto, doblegant molt suaument, això si, el paper. L'autor es diu Simon Schubert altres mostres

Raphael & Bunbury

Original i heterodox duet el que podem veure en aquests vídeos, el que demostra un vegada mes que la musica no sap ( o no hauria de saber ) de prejudicis ni complexes Infinito Amarga Navidad

Blocs actius, inactius i morts

Imatge
Tothom va poder observar la gran quantitat de blocs que van anar apareixen a les nostres terres ara fa un parell o mes anys. Repassant el moment actual dels mateixos, també tothom pot comprovar com alguns d'aquells han anat caient en l'oblit dels seus propis autors. M'estic referint a aquells que els seus autors son polítics o aspirants . No es casualitat que la majoria d'ells, van aparèixer o be tenien la seva mes gran activitat en vespres d'eleccions, ara, el que es pot constatar es que després d'aquestes, els seus autors, ja no tenen res o poca cosa a dir. Com es lògic i natural alguns anunciaven la iniciativa com una eina per a comunicar-se amb els electors i public en general i poder interrelacionar-se amb ells, però el cert es que la inactivitat d'alguns contrasta amb la regularitat d'altres. Repassem: Dels que han anat deixant d'actualitzar, quasi o del tot, sobta el fet que, tractant-se de càrrecs públics, opten per deixar de tindre aques

Ferran Bel, el breu

Imatge
No se si us heu donat compte però el nostre Alcalde la immensa majoria dels discursos els inicia amb el " seré breu ". No sé si és una premonició un desig o un reconeixement implícit de no saber massa el que dir; ell creu que es refereix a la brevetat del discurs, però el que ell encara no sap, perquè el traís el subconscient, és que ens esta transmeten el fet de la seva curta estança al front de l'alcaldia de Tortosa, a la seva talla física tampoc crec que es refereixi. Si la raó es per la preocupació de la brevetat del discurs, ja un recurs que molts l'utilitzen al començament que es nomenar a totes les autoritats presents, mes enllà de cortesies mes o menys obligatòries: Alcaldes, diputats, senadors, alcaldes/presidents, presidents de clubs, de penyes, d'associacions de veïns i fins i tot de la comunitat de propietaris, sense oblidar, això si, a la resta, public en general ( 3-4 persones ) als que direm " senyores i senyors". Si per alguna cos

Serrat & Ana Belen

Com ja vaig fer fa unes setmanes, torno a penjar uns vídeos d'un altre ocasional duet musical, en aquest cas dels admirats Joan Manuel Serrat i Ana Belen. Paraules d'Amor Mediterraneo

Espectacular

Es curiós com a partir d'unes boletes imantades es poden aconseguir multitud de figures en tres dimensions. Una altra versió del cub de ruby?

Mercè Lleixà

Imatge
Trista noticia per acabar un dia festiu com el d'avui. Ha mort L'actriu roquetera Mercè Lleixa. Descansi en pau. Aquesta es la ressenya que n'ha fet el 3/24: L'actiu Mercè Lleixà ha mort aquest divendres a Barcelona víctima d'un càncer. Tenia 49 anys. Amb un llarg currículum en el món del teatre, va fer-se popular entre el gran públic pels seus papers a les sèries "Nissaga de poder", "Laura" o "El cor de la ciutat". Va treballar sota les ordres de Ventura Pons, el 1991, a "Què t'hi jugues Mari Pili?". Llicenciada per l'Institut del Teatre, va formar part de diversos muntatges. L'últim va ser "La Colometa", al Teatre Nacional de Catalunya. Nascuda a Roquetes va aconseguir fer-se un lloc en el món de la intepretació als anys vuitanta, poc després de llicenciar-se. El gruix dels seus treballs són al damunt d'un escenari amb més d'un quinxeza d'obres, com "La cantant calba", "Valen

Primer de Maig

Extret del manifest unitari que UGT i CCOO han fet amb motiu del primer de Maig, el qual òbviament recolzo. DAVANT LA CRISI: FEINA, INVERSIÓ PÚBLICA I PROTECCIÓ SOCIAL El 1r de Maig, els treballadors i treballadores estam convocats a celebrar el Dia Internacional del Treball per fer front a la crisi i reclamar, amb fermesa, un nou ordre econòmic mundial, que situï les persones en primer lloc. Els sindicats i els treballadors i les treballadores a qui representam exigim als banquers, als governs i a les institucions que donin una sortida justa a la situació actual, i estam disposats a dur a terme el paper que ens correspon en la construcció d’un futur més just. Amb la Confederació Sindical Internacional i la Confederació Europea de Sindicats, reafirmam el nostre compromís amb els drets humans arreu del món, amb la reducció de les desigualtats, amb la creació de treballs dignes, amb la fi de les situacions de pobresa i amb la distribució equitativa de la riquesa, i denunciam la