De l'espoli ( presumpte ) a Catalunya a l'espoli ( real ) de Pujol.

En això de l'anomenat procés diversos factors hi han contribuït a fer-lo gros, a alimentar-lo. Un d'ells, a banda de la crisi o el sentiment legítim de sempre de molts, està també aquella sensació de que els catalans som espoliats per allò que se'n deia Madrid i ara ja se'n diu Espanya, sense embuts . I el que són les coses, ara resulta que Pujol, el President Pujol, aquella persona venerable, honorable, amb certa aura d'austeritat posada sempre com exemple de virtuts, al marge inclús de la seua pròpia ideologia, el que inventar el pujolisme, el pare polític de la immensa majoria de dirigents de Convergència ( i d'altres partits ), aquell que, des del balcó de la Generalitat demanava als catalans que li fessin costat per l'atac que estava rebent des d'Espanya, pel cas Banca Catalana ( ell era Catalunya, i buscar les pessigolles a ell, era atacar Catalunya ), aquella mateixa persona que, anys després, a traves de l'ABC, el feien " Españo...