Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2008

Jota ( la nostra )

Fa un dies, La marfanta es feia reso de que CiU presentava al Parlament una proposta de resolució sobre la Sardana i la seua declaració com a Dansa Nacional de Catalunya i, oh sorpresa!! (o no tant), la jota no apareixia en lloc, ni tant sols fent referencia a la seva implantació com a mínim a un territori determinat de Catalunya on no es pot dir que la Sardana gaudeixi d'una acceptació majoritària, no vull dir que no tingue els seus adeptes, però si a les nostres terres hi ha una dansa per excel·lència , aquesta es la jota i no la que CiU intenta institucionalitzar com a oficial i única del país. Deixo un vídeo d'una jota, en aquest cas cantada, dels Quicos, que vaig enregistrar a Jesus a la inauguració de la unitat de radioteràpia.

Quan la guitarra parla ( 2 )

musicaDe nou un altre vídeo de Kaori Muraji, en aquest cas Tango en Skai:

Conte

Imatge
No se l'autor, però esta extret del bloc Hoy quiero contarte .....un cuento i traduït del castellà: Un nen negre contemplava extasiat al venedor de globus a la fira del poble. El poble era petit i el venedor havia arribat pocs dies enrere, per tant no era una persona coneguda. En pocs dies la gent es va adonar que era un excel·lent venedor ja que utilitzava una tècnica molt singular que aconseguia captar l'atenció de nens i grans. En un moment solta un globus vermell i tota la gent, especialment els potencials petits clients, van mirar com el globus remuntava vol cap al cel. Després solta un globus blau, després un verd, després un groc, un blanc ... Tots ells van remuntar el vol igual que el globus vermell ... El nen negre, però, mirava fixament, sense desviar l'atenció, un globus negre que encara aguantava el venedor a la seva mà. Finalment va decidir acostar-si i li va preguntar: Senyor, si deixa anar el globus negre. ¿Pujaria tan alt com els altres? El venedor

Preguntes

Imatge
Per què........... ...ens fixem tant en les faltes dels demés i no en les nostres?. ...cada vegada mes, la gent no es responsabilitza dels seus actes?. ...un artista ha de cobrar 6 milions d'euros per ensofatar amb pintura de colors un sostre?. ...un govern ha de pagar aquesta ensofatada?. ...ningú ( la majoria ) no vol pagar impostos i després reclama serveis gratuïts? ...ens sensibilitzem i plorem veien una pel·licula sobre algun drama humà, i no ho fem amb el veí del costat de casa amb la mateixa facilitat?. ...la nostra afectació amb les morts es inversament proporcional a la distancia quilomètrica?. ...tothom, al enterraments, diu: "es que no som ningú", " veus? al final per acabar tots igual", i al cap de mitja hora ja no ens en recordem?. ...encara , avui, continuem valorant a les persones, pel que aparenten i no pel que son?. ...el fracas escolar s'atribueix sempre als altres? ...als dissabtes i diumenges se'ls hi diu cap de setmana

"Salut i força al canyut"

Imatge
Aquesta vella dita del canyut no tothom l'interpreta correctament, el normal es que identifiquen el canyut amb allò que no sona i que efectivament te forma de canyut ( amb mes o menys llargada, segons els casos) però al que realment fa referencia el canyut es al que fa anys portaven els homes a la faixa per tal de posar-hi els diners. Per tant en aquest moment en el que estem, de vaques magres, interessa mes que mai que es compleixi aquest desix de la força al canyut i el seu original sentit de tindre'l ben ple per poder fer front a la crisi; sense descartar tampoc el sentit que molts li donen en l'actualitat de força a l'altre canyut, que mai esta de mes. Lo de la salut no cal ni dir-ho.

Quan la guitarra parla ( 1 )

Kaori Muraji es una de les mes importants intèrprets de guitarra clàssica del mon. Al japó esta considerada com una artista de culte; als tres anys va començar a rebre les primeres classes de guitarra. En menys de cinc mesos va fulminar el mercat del disc clàssic venent mes de 100.000 copies d' Amanda. Kaori Muraji in Paris . En aquest vídeo la podem veure Interpretant Concierto de Aranjuez de Joaquin Rodrigo.

Monument a la batalla de l'Ebre

Imatge
Darrerament esta sent motiu de controvèrsia als mitjans i blocs locals d'Internet el monument a la batalla de l'Ebre qui hi ha al mig del riu, a Tortosa. Aquesta polèmica va encetar-se arran de l'anunci de la Conselleria d'Interior de fer-se'n càrrec dels costos d'enderrocament del monument amb la línia d'ajuts que el Departament te establerts dins del memorial democràtic. Sobre els valors estètics del monument ni puc ni vull entrar-hi, ja que com tot obra artística, suposo, que son opinables, i en aquests cas mes que mai atès que la qualificació final no deixa d'estar mediatitzada, per uns i altres, pel que representa i significa; jo simplement puc dir que principalment quant per les nits estava il·luminat, trobo que tenia la seva gracia i vistositat. Una de les solucions que he sentit proposar es canviar-ho per una passarel·la per a vianants tot aprofitant la pilastra, això al que em sona es a excusa. Estant com està, el pont de l'Estat a

Crisi

Per si encara no havia quedat clar.........

Verge de la Cinta ( hospital )

Imatge
Sembla ser que a l'Hospital de Tortosa s'ha implantat un nou sistema informàtic i aquest fet esta provocant innumerables queixes d'usuaris que es veuen afectats amb les seues visites i/o proves programades amb anterioritat. Es lògic que qualsevol nou sistema de treball comporta una adequació del personal a la nova situació, ara, que això repercuteixi de la manera que ho esta fent en els pacients, no es de rebut. Se d'alguns casos, de visites ja post-posades, que es tornen a programar per a mes enllà d'un mes en relació a l'ultima data. Lògicament la persona que comunica el canvi no te cap responsabilitat i es limita a fer el que li manen. Tampoc s'entén que, mes clarament que menys, el mateix personal et convida: a) acudir a l'atenció de l'usuari i denunciar-ho i b) anar a urgències, no se si com un desig interior mal dissimulat de que es col·lapse i algú li done solució. Al comú dels assalariats, que els afecta l'estatut dels treballadors, en

Andrea and Kenny G

Continuant amb el saxofonista Kenny G., del que vaig deixar un vídeo fa un parell de dies, aquí el tenim acompanyat d'Andrea Bocelli.

Bancs, caixes: mal menor?, o necessari?

Imatge
Fa uns dies vaig rebre una trucada d'aquestes que et parteixen el dinar pel mig, a les 2 i quart. Com de costum, la persona que et parla, que acostuma a ser dona (nomes constato) i que ho fa des de ves a saber on, s'identifica amb nom i cognom, els qual, quant ha acabat de soltar-te la primera parrafada ( sovint llegint-la ) tu, ja no te'n recordes del seu nom i molt menys del cognom. En aquesta ocasió la trucada era en nom d'una caixa de la qual soc client o esquifit dipositant, el motiu era per si acceptava que em fessin unes preguntes, jo, "corazon de buen alma" i a pesar de la gana, vaig dir que si . Les preguntes, com sempre en aquest casos, son per a que puntues de 0 a 10 de pitjor a millor i del tenor..."Esta satisfet amb l'aspecte de l'oficina? , "Es ben atès?, "Nota que el personal s'esmerça en l'atenció? i algunes per l'estil, les quals podríem acceptar com a lògiques de cara a aconseguir ( si es fa cas dels resu

I........la pell sembla de gallina ( 5 )

Imatge
El tema Yesterday, de Paul MacCartney, ( Beatles) es el que mes versions te de la historia de la musica; però tinc un dubte: algú em sabria dir si es millor la musica o l'interpretació, del saxofonista Kenny G?.

Recepta

Imatge
Quan vaig començar amb això del bloc, algú em va criticar el nom, ja que, aquest, mes aviat podia respondre a un bloc sobre gastronomia que a una altra cosa. Per que no sigue dit i, sense que serveixi de precedent, tot seguit transcric la recepta que l'associació Platigot treu al triptic publicitari de les 3 es Jornades gastronòmiques del Recapte, amb demostracions al mercat de Tortosa els dies 7, 8, 15 i 22 de Novembre. Arros amb espinacs, fesols, baldana i cansalada viada : Ingredients per a quatre persones: Mitja cabeça d'alls, 200 grams. cansalada viada, 100 grams. d'espinacs, una tomata ratllada, una culleradeta de pebre roig, 150 grams d'arròs, 2 baldanes, 200 grams. de fesols, aigua. Elaboració: Fem un sofregit amb els alls picats i la cansalada viada tallada a trossets. Després afegim els espinacs en cru també tallats, una culleradeta de tomata i de pebre roig, ho deixem sofregir i afegim aigua fins cobrir-ho. deixem que arrenqui el bull i posem l'arròs i l

I........la pell sembla de gallina ( 4 )

Grandola, vila morena terra da fraternidade povo e quem mais ordena dentro de ti o cidade. Em cada esquina un amigo, en cada rosto igualdade Grandola, vila morena terra da fraternidade. Grandola, vila morena em cada rosto igualdade povo e quem mais ordena dentro de ti o cidade. A sombra duma azinheira que ja nao sabia a idade jurei ter por companheira Grandola, vila morena. Dentro de ti o cidade povo e quem mais ordena terra da fraternitade Grandola, vila morena. Grandola a tua vontade jurei ter por companheira a sombra duma azimnheira que ja nao sabia idade. Grandola, Villa Morena tierra de fraternidad, el pueblo es quien más ordena dentro de ti, oh ciudad. Dentro de ti, oh ciudad, el pueblo es quien más ordena, tierra de fraternidad, Grandola, Villa Morena. En cada esquina un amigo, en cada rostro igualdad, Grandola, Villa Morena tierra de fraternidad. Grandola Villa Morena en cada rostro igualdad el pueblo es quien más ordena dentro de ti, oh ciudad. A la sombra de una enci

Mirar als ulls....

Imatge
Moltes vegades hem sentit parlar, com a signe inequívoc, sobre la mirada als ulls de les persones amb les que parlem i la d'aquestes sobre els nostres, clar. Sempre que sento que algú ho comenta, no puc per menys que exclamar: "pos quina xorrada" ..... No obstant, sembla que hi hagi unanimitat absoluta al voltant d'aquest fet i la seva interpretació. Es habitual sentir comentaris del sentit.... "No me'n fio, no et mira al ulls", " Aquesta persona no mereix confiança, no et mira als ulls", "Fixa't, no aguanta la mirada, esta enganyant". I així molts de comentaris per l'estil. Estic completament en desacord amb aquestes afirmacions: No tothom, alguns per raons de timidesa -per exemple- es capaç de mirar als ulls de manera continuada i permanent sense ruboritzar-se i mes si es tracta -suposo- d'una persona del sexe que atrau al tímid/a. Si la teoria dels que defensen la mirada als ulls com a símptoma de veritat, sincer

Sorpresa i temor ( molta temor ) 2

Imatge
Per a llegir el primer capítol, cliqueu aqui Després d'uns moments d'incertesa col·lectiva, el que dirigia, va preguntar: " ¿Donde están las llaves de la caja fuerte? " i ningú contestà, fins que la companya que estava sentada al meu costat esquerre davant l'insistent requeriment no se li va ocorre una altra cosa que, al moment que deia el meu nom, tocar-me amb el colze al braç, volent dir "fes algo" (quan jo podia fer exactament el mateix que la resta: res). No li guardo (suposo) cap rancor, encara que el gest fos tant inconscient com compromès per a mi. No calien més arguments per a que "el mando" es fixes en mi, i amb paraules la mar de "tranquil·litzadores" tot apuntant-me amb l'arma digué: " Desde esta distancia no suelo fallar"; el tenia a 3 metros escassos. El meu pensament en aquell moment estava dedicat a la família, encara no sé si el patiment era per la possibilitat de que no em veurien més, o per que jo no