baldana

........"és una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització ", això es al menys el que diu, entre altres coses, la Viquipèdia sobre la publicitat. Aquesta activitat, com es prou visible, es manifesta pel que fa a les grans superfícies, supermercats, botigues d'electrodomèstics etc. a traves de fulletons amb color i profusió de fotografies sobre els seus productes i les ofertes que ofereixen als potencials compradors. Ara no fa gaires setmanes un parell de grans superfícies van anunciar que deixarien de proporcionar bosses d'anses de plàstic a la clientela "per tal ( deien ells) de contribuir a no contaminar encara més el medi ambient". La iniciativa no es que sigui criticable, ara be, la mesura s'ha implantat per una contribució a la humanitat o per interessos econòmics?, Cal recordar que el cost per a un gran establiment en aquest concepte es considerable, sigui com sigui, benvinguda la mesura. El que j...

Al veure el títol, tot i posar-hi cometes, algú ha pogut pensar: quina errada!!!!, i efectivament es una errada i de les grosses però no meva, aquesta l'he copiat. La paraula, escrita amb " H " , va aparèixer a un escrit d'una moció que presentava el PNB al parlament basc juntament amb una altra que era "aprovar" amb " V " quan en castellà s'escriu amb " B " , fins aquí no massa cosa a dir, a no ser lamentar que persones amb una formació cultural facin aquestes faltes d'ortografia, però, per altra banda tothom estem esposats i ningú salvaguardats. El que mes m'ha s'optat d'aquesta anècdota es la repercussió mediàtica que això ha tingut a les televisions i ràdios, no menys de tres telenotícies i un parell de ràdios he vist i sentit com es feien reso de " la noticia " i no com a nota curiosa o anecdòtica, a tots els mitjans s'en parlava com a segona o tercera noticia als titulars. No ho entenc, com es ...

Fa bastants anys el Sr, Subirats Piñana estan al tribunal de comptes Europeu , referent al fet d'apropiar-se diners que no son d'un, ens va dir a un grup de gent que d'això si n'hi diu " alcance". També li diuen desviament de fons, quan en teoria, desviar fons d'un lloc a un altre, no te perque ser necessàriament delictiu, dic jo. Cap al Juliol es va començar a investigar una presumpta estafa/desviament/alcance de fons a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana i el seu president Sr. Félix Millet . Estem parlant d'una institució santa santorum de la cultura a Catalunya. Aquesta setmana s'ha sabut que el mateix Millet ha confessat per escrit al jutge que l'"alcance" ha estat de 3.3 milions d'euros ( no res, 550 milions dels d'abans ) i ha afegit entre altres coses que també havia pagat a directius i col.laboradors amb diner negre. Ja posats !!!. Un cop més es compleix la dita popular: " qui toca oli, els di...

Ja fa molt de temps que aquesta pregunta em volta pel cap, no amago que es fa mes present cada cop que pels mitjans ens inunden amb algun que altre fet que no diu res en favor de la societat que ens toca viure. No soc dels que defensen que "cualquier tiempo pasado fue mejor" i menys si aquest "pasado" fou dictatorial com el nostre, ara, es cert que hi ha uns signes que en fan contestar afirmativament aquesta pregunta. Fa unes setmanes a Pozuelo de Alarcón, Madrid, hi va haure uns aldarulls d'uns joves amb la policia, la batalla campal es va saldar amb un desena de policies ferits i algun que altre jove. Que si mal criats, que si kaleborroka de pijos que si aixo que si allò que si el de mes allà, però independentment dels qui ho van protagonitzar que tambe podien ser perfectament d'una altra abstracció social i d'altra població, el " motiu " de la trifulga va ser que no hi havia motiu precisament, ja es trist haver d'acceptar que alguna ...

Amb afirmació i orgull però sense ofenses, sense exclusions, sense victimisme, sense prepotència, sense estereotips i amb respecte - bidireccional- pels sentiments:

Vivim en un mon permanentment de ficció i, pel que sembla, ens agrada. En aquest cas em voldria circumscriure al mon de la política i a les nostres terres. Fa més de 25 anys vaig dibuixar ( prova de l'escassetat de recursos ) un cartell per a una organització que celebrava el seu congres, crec recordar que constituent, intercomarcal de les Terres de l'Ebre. Han passat molts d'anys, llavors la denominació i el reconeixement de les quatre comarques ( Baix Ebre, Montsia, Terra Alta i Ribera d'Ebre ) no era oficial i nomes des de l'esquerra, en general, s'adoptava aquesta denominació per a definir el conjunt de les quatre comarques de l'Ebre català. En honor a la veritat, sembla ser que el primer en parlar de les Terres de l'Ebre, ja fa molts anys, va ser l'escriptor rapitenc Sebastià Juan Arbó. Durant una bona colla d'anys CiU es resistia a dita denominació i empraven de manera eufemística el qualificatiu de comarques de l'Ebre igual qu...

Hi ha moltes persones encara, i a pesar de tot que, afortunadament, es dediquen a cuidar d'altres, uns ho fan evidentment per motius professionals, metges, infermers, personal de geriàtrics i cuidadors en general. D'aquestes no es sobre les que voldria parlar. N'hi ha d'altres que no ho fan per diners ni per raons professionals i si per pur humanisme i/o estimació i/o per voluntat de servei a la col·lectivitat, al poble etc.. Tant els primers com en altres, com pot ser organitzacions diversos ( clubs, associacions i entitats de tot tipus ), sempre cal una dedicació que sempre es tradueix en la utilització d'unes hores particulars en benefici dels altres. I sovint en perjudici dels de casa, per cert. Pel que he pogut observar, de la gent que de forma altruista dedica el seu temps lliure al demés es pot dir que en els dos casos els serveix d'auto-realització, encara que uns ho fan representa'ls-hi uns sacrifici o un treball penós etc. mes o menys imp...