baldana

Deixant a banda els anhels, aspiracions o preferències de cadascú, i receptant-les totes clar.  Ha passat un any, per no anar-mon molt més enllà, des de que va començar amb força tot el procés que estem vivint a Catalunya pel, diguem-li, dret a decidir, sobirania o independència. I  indiscutiblement ha anat en augment, les causes que ens han portat on som són de tota indole però, ara, és igual. Desprès d'un mesos de certa "calma" ara, des de poc abans de la Diada fins ara, els articles, tertúlies i altres tribunes dels mitjans no paren de parir tota classe de comentaris, texts i/o documents intentant convèncer que els arguments respectius són els bons, els autèntics. ( esta mateixa setmana la tertúlia matinal de Catalunya ràdio, quatre del cinc dies, ha dedicat el 100 % del seu temps " al tema " ) . I no cal dir en quin sentit. Si que sembla que per part dels no independentistes les aportacions diguem-ne acadèmiques al debat són menys abundants

Un cop celebrada la cadena humana que amb motiu de la Diada va organitzar l'ANC, cal fer unes quantes reflexions. Primera i fonamental, la cadena va ser un èxit rotund, sense pal·liatius, negar-ho seria ridícul i, es pot fer de tot menys el ridícul. Èxit de participació, de saber fer i, sobre tot, de saber estar. No s'ha fet prou esment, però em sembla molt digne de destacar l'absència de crits, insults etc. ni tan sols la presencia d'aquells cartells tan habituals a les manifestacions darrerament, criticant a uns o altres o els de més enllà. Tot això, per altra part, a banda del reconeixement que faig explícit de la bona educació mostrada, també denota que es tractava d'una manifestació molt festiva i fins i tot familiar. Que hi ha un cansament sí, que hi ha una desafecció sí però, quan existeix un cansament insuportable potser es inevitable que apareguin tota classe de improperis i excesos. No va ser el cas.  Sobre les xifres. No importa que sigui

Ara mateix ja en són més de vint les curses de muntanya que es fan a les nostres terres al llarg de l'any. La immensa majoria, puntuables per al Circuit de curses de muntanya de les Terres de l'Ebre . Dit sigui amb afecte i amb to humorístic: Passarà com amb les fires, el poble que no en tingui una, no serà res.  Notes una especial sensació quan, estant al lloc -minuciosament buscat- per disparar la càmera, veus com, de cop, com del no res, comencen a aparèixer corredors ( I CORREDORES ) lluitant, uns per guanyar, altres per aconseguir un bon registre, altres per millorar l'anterior i altres, per acabar la cursa. Tots/es dignes d'admiració. I si l'admiració s'hagés de mesurar en funció del sacrifici de cadascú, no és exagerat pensar en que el dels últims és com el dels primers. Si més no.