No us confongueu: Va ser la gota


El Ple extraordinari de l'ajuntament de Tortosa del passat 28 de Novembre, que va tractar sobre el pressupost per al 2014, es va acabar com el Ball de Torrent. Tant, que tota l’oposició municipal va abandonar la sessió poc abans d’acabar-se i, per tant, de votar.
Asseguraria que és un fet que mai havia passat.


Com és lògic, el tema ha estat motiu de debat i tertúlia als mitjans locals els dies posteriors a l’"espantá". Serà això o la pròpia autocrítica, encara que fos interna, la que ha provocat alguns moviments, per no dir tremolors.  

Un dels laments i amarga resposta del grup de govern ( CiU ), de l’alcalde i portaveu principalment, ha estat que al citat Ple no hi va haver un fet especialment greu per motivar que tots els grups de l’oposició s’aixequessin de les cadires. Vist el tema de manera absolutament objectiva, potser l’observació podríem dir que té  cert fonament. 

Vull recordar que el detonant de l’acció, que finalment va resultar conjunta, va vindre perquè l’alcalde Bel va dir a la regidora d’ERC, Alícia Gamundi, que (“soto vocce“) havia dit “ el Sr. alcalde no calla mai “ . Això venia per què a la vegada, el regidor del PP, X. Dalmau, havia manifestat que l’alcalde en feia un us exagerat de la paraula, que parlava massa, vaja. L’alcalde li va respondre que, tal com estava pactat, a les mocions, hi havia uns temps establerts per als que intervenen i que ell, precisament no hi participava. A més, al seu dia, tots els grups hi havien estat d’acord. Dalmau, no es referia a les mocions sinó a les intervencions en aquell Ple. Tampoc se'n va estar, de mostrar el seu malestar i indignació per les paraules de menyspreu que l'alcalde li havia dedicat. Evidentment Dalmau es va fer una mica de garbuix en argumentar que l’alcalde parlava massa o massa vegades, com sinó en tingués dret, i quan este el va desviar amb les mocions i si sabia els temps que hi ha establerts, el va descol·locar. De fet, l'alcalde va intervenir contestant a tots els grups i, com sempre quan no té arguments, fent comparacions amb lo de fa 10 anys; quan la regidora d'hisenda que, formalment, és qui presenta els pressupostos, només ho va fer al moment de presentar-los. Tot plegat, encara que correcte legalment, enfurismà més d’un/a. 

El cas és que a l’aixecar-se Gamundi per sentir-se “faltada al respecte “ per part de Bel, es van aixecar la resta d’oposició i aquí es va acabar el debat. 


" La gota " és sempre una gota, per tant, per si mateixa no es pot valorar com especialment perversa o perjudicial, ara, pel que té de aportació necessària per fer sobreeixir el got, és definitiva. És el que va passar. No va ser un dels plens on va haure més desqualificacions personals ni menyspreus, va ser la gota. Amb tot, potser els precedents ja em fan ser més condescendent, però el cert és que a Enric Roig se li diu que mengi panses a un altre, Dalmau, que ha perdut la seua credibilitat “ si és que n’hi quedava “. Però, encara que sigui, també, per la quantitat, insisteixo, no va ser dels plens més heavys .

Un apunt, una mica al marge. Es va comentar, vistos els resultats de les passades eleccions municipals, que CiU havia rebut uns centenars de vots “ prestats” de votants potencials o habituals del PP, una mena de vot útil. No entenc la manera tan estranya de fidelitzar a estos votants que, indirectament, més aviat es maltracten. Jo no sé si tornaria. 

L’alcalde insistia en una entrevista a la SER que es defensava, que a ell també n'hi diuen de grosses i que ell respon. No és veritat, l’actitud no és de defensa, és de permanent atac a l’oposició i de no acceptar les critiques. Va demanar disculpes en nom de tots per l”’espectacle “ ofert però, no hauria de ser ell, personalment, i en primera persona, qui les demanes ?

Al dilluns següent va haver el Ple ordinari de Desembre. La cosa va anar com una bassa d’oli. El menys objectiu dels observadors podria comparar i constatar com, l’oposició, en general, actuà com sempre. La diferència va estar en l’alcalde i la portaveu convergent, Meritxell Roigé, tot suavitat, tot formes correctes. Amb fermesa, duresa si cal, però sense paraules i frases a la frontera de l’insult. 
Una altra cosa són les tergiversacions que de paraules i fets sol fer Ferran Bel, que també n’hi va haver. A la reunió de portaveus, l’alcalde, amb l'excusa d’anul·lar la norma de la taxació de temps a les mocions i deixar-ho sense límit, ja que a l’anterior Ple havia hagut queixes de si parlava massa etc. , proposar tornar a deixar-ho com abans: sense limit de temps. L’estratègia, lluny de voler solucionar res, el que feia era desviar l’atenció: Els regidors ( tots ) de l’oposició que van abandonar el Ple no ho van fer per parlar tres minuts, cinc o vint-i-cinc, ho van fer per mostrar públicament la queixa per l’actitud menystenidora i prepotent de Ferran Bel en les seues intervencions als plens municipals. Per tant, la gota va ser el que en un moment determinat es fes una referència a que l’alcalde va parlar molt al Ple de pressupostos, però el got ja era caramull . El tema era, voler aparèixer com que si no es fa d’una altra manera, no és per culpa d’ell és, com sempre, culpa de l'oposició; no cola, el tema, no era este. El tema era de formes i de fàstic generalitzat. I per altra part, si volia desdir-se de la norma que estableix els temps a les mocions, ho podia, i pot, fer quan vulgui amb la seua majoria absoluta. Altres coses més importants fa, fent ús de la mateixa. 

Si tot plegat ha servit per rectificar i no seguir més amb les desconsideracions i menysteniments, ja està bé. Ho dubto, però...

Comentaris

Anònim ha dit…
MOltes gràcies Ximo. Lúcid com sempre!
Fernando

Entrades populars d'aquest blog

Infraestructures: Promeses i compromisos

Tolerància i respecte