Tòpics


Cal desfer tòpics.

En este sentit, i pel que fa a la sanitat pública,  Ignacio Escolar, a El Periodico,  dona 5 raons per contribuir-hi de manera clara.


1. «No poden tenir sanitat si no paguen a la Seguretat Social». Fals. La sanitat ja no es finança amb càrrec a la Seguretat Social, sinó amb els impostos. Qualsevol persona que visqui a Espanya, amb papers o sense, paga impostos des del moment en què consumeix i compra, per exemple, una simple barra de pa. A més, si acceptem que el pagament de la Seguretat Social és requisit imprescindible per a la sanitat pública, ¿hi tindrien dret els aturats? ¿Pot ser aquest el criteri en un país amb una economia submergida del 20% i un atur del 25%?

2. «Ningú quedarà desatès perquè els immigrants podran anar a urgències». Fals. Si el Govern pretén estalviar 500 milions d'euros -una xifra exagerada que no ha explicat-, és obvi que serà a canvi de negar serveis i assistència als immigrants sense papers. Si l'assistència fos la mateixa, ¿quin seria l'es­talvi?

3. «Els immigrants col·lapsen la sanitat». Fals. Van al metge bastant menys que la mitjana perquè són més joves i perquè alguns temen ser expulsats del país. El 2008, segons un estudi de la societat de medicina SemFYC, el 57,7% dels espanyols van passar almenys una vegada pel seu metge de capçalera davant el 12,7% dels immigrants. També van a les urgències prop d'un 50% menys.

4. «Abusen del turisme sanitari». Fals. Barrejar els immigrants sense papers amb els ciutadans de països rics de la UE que vénen a Espanya a operar-se és desviar el debat. L'atenció sanitària als europeus que vénen a Espanya no es regala: ja es factura als seus respectius països. A més, la bona sanitat pública espanyola és un argument a favor del turisme -la nostra principal exportació-, especialment entre els jubilats europeus que es gasten la seva pensió a la costa.

5. «En altres països europeus tampoc se'ls atén». És una mitja veritat. El que s'omet és que són països com Polònia, Xipre, Eslovènia o la República Txeca, mentre que a França, Bèlgica, Portugal o Itàlia sí que reben atenció sanitària. El debat és un altre: quina classe d'Europa volem ser.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Infraestructures: Promeses i compromisos

Tolerància i respecte