Cant d'estil

Extret del bloc La terra d'enlloc :

El cant d’estil és una música improvisada. Amb l’excepció de les albaes, que es canten a capella amb una introducció de tabalet i dolçaina, la resta d’estils es canten amb l’acompanyament d’una rondalla. Es tracta d’un cant melismàtic, vocalment molt exigent i que obliga a una especialització important dels seus intèrprets.

Al costat del cantaor hi ha un versaor, que li va dictant a cau d’orella els versos que improvisa sobre la marxa, d’acord amb les necessitats del moment. Actualment hi ha molt pocs versadors, si exceptuem els que es dediquen a cantar la bellesa de les falleres o la bondat de la mare de Déu, que són els que més abunden. Per tant, no sempre els cantadors tenen a l’abast un versador que els dicte els versos. A més, els contextos en què s’interpreta el cant d’estil estan canviant. Continua cantant-se en el carrer, el seu medi natural, però ha començat a envair els teatres, les sales de concerts, els cafès i els estudis de gravació.

Per la meva part he de dir que no n'havia sentit parlar ni escoltar mai. Es molt curiós veure com algú pensa la lletra i altres, quasi simultàniament, la canten. No esta mal, si un nomes sap cantar però no sap el que, tenint un versador a ma que li dicte...arreglat. I a l'inraves.
Deixo dos exemples prou diferents en quant a la temàtica: un prou actual, desgraciadament i l'altre, no menys actual, però satíric.