Baixes laborals
Aquesta si que es bona, segons he pogut escoltar a un debat a Els Matins de Tv3, els metges tenen un plus per certificar menys baixes laborals. Un metge assistent al debat, representant d'una associació que, tot sigue dit ho criticava, deia que aquest incentiu podia representar no mes del 10 % del total del plus i que cap metge li feia cas.
Si hi han metges que en fan cas o no, jo no ho se; el que si se, per obvi, es que en la professió medica ja de tot com a casa "xispes", i si existeix un incentiu econòmic que be determinat per decretar menys baixes als pacients, independentment de la incidència que pugue tindre o no, el cert es que es una mesura que pot rosar l'arbitrarietat i qualsevol element que pugue distorsionar l'aplicació objectiva d'una baixa no es correcta.
La discrecionalitat de la concessió es evident que ha de ser del metge que es qui ha de valorar la necessitat o no de si una persona esta capacitada per a exercir el seu treball o no, ara be, tots sabem que hi ha metges mes proclius que altres a donar-les. El que no se es si uns ho fan per " tansenfotisme" i altres per la tendència a creure que els estan intentant enganyar. Estic parlant, lògicament de baixes que dona el metge de familia i que son de dolencies mes o menys subjetives.
El que tambe he pogut constatar en totes les ocasions que m'hi he trobat es que quant dius: no em fa la baixa?, el metge et pregunta: a que es dedica voste?. Vol dir aixo que ells no tenen constancia del treball que fas?. Aixo vol dir, ni mes ni menys que, en funcio del que interese al pacient, aquest pot enganyar. Si tens tendinitis a una ma i fas de xofer, logicament no podras fer la feina, ara, si la feina consisteix en caminar ( per exemple ) si que la podras fer.
Amb l'anterior no vull justificar en absolut els abusos que sempre hi han en aquest casos, precisament dels abusos solen vindre les mesures coercitives. Diuen estudis recents que un de cada quatre treballadors ( un 25 % ) agafa la baixa regularment , i que a mes els joves fins als 24 anys l'agafen el doble que els majors de 55. En principi sembla poc lògic, nomes se m'acut un motiu, així a " bote pronto", que la dels joves siguen per motius d'accidents extra-laborals: transit, esports etc. i també per veure sense saber pixar clar que si.
Total.....mes control i rigor si, però no amb una pressió als metges que els toque la butxaca, i per part dels pacients mes conscienciació; al cap i a la fi tothom sap si una dolença ens incapacita o no per treballar.
Fotografia: Hospital Verge de la Cinta, Tortosa
Si hi han metges que en fan cas o no, jo no ho se; el que si se, per obvi, es que en la professió medica ja de tot com a casa "xispes", i si existeix un incentiu econòmic que be determinat per decretar menys baixes als pacients, independentment de la incidència que pugue tindre o no, el cert es que es una mesura que pot rosar l'arbitrarietat i qualsevol element que pugue distorsionar l'aplicació objectiva d'una baixa no es correcta.
La discrecionalitat de la concessió es evident que ha de ser del metge que es qui ha de valorar la necessitat o no de si una persona esta capacitada per a exercir el seu treball o no, ara be, tots sabem que hi ha metges mes proclius que altres a donar-les. El que no se es si uns ho fan per " tansenfotisme" i altres per la tendència a creure que els estan intentant enganyar. Estic parlant, lògicament de baixes que dona el metge de familia i que son de dolencies mes o menys subjetives.
El que tambe he pogut constatar en totes les ocasions que m'hi he trobat es que quant dius: no em fa la baixa?, el metge et pregunta: a que es dedica voste?. Vol dir aixo que ells no tenen constancia del treball que fas?. Aixo vol dir, ni mes ni menys que, en funcio del que interese al pacient, aquest pot enganyar. Si tens tendinitis a una ma i fas de xofer, logicament no podras fer la feina, ara, si la feina consisteix en caminar ( per exemple ) si que la podras fer.
Amb l'anterior no vull justificar en absolut els abusos que sempre hi han en aquest casos, precisament dels abusos solen vindre les mesures coercitives. Diuen estudis recents que un de cada quatre treballadors ( un 25 % ) agafa la baixa regularment , i que a mes els joves fins als 24 anys l'agafen el doble que els majors de 55. En principi sembla poc lògic, nomes se m'acut un motiu, així a " bote pronto", que la dels joves siguen per motius d'accidents extra-laborals: transit, esports etc. i també per veure sense saber pixar clar que si.
Total.....mes control i rigor si, però no amb una pressió als metges que els toque la butxaca, i per part dels pacients mes conscienciació; al cap i a la fi tothom sap si una dolença ens incapacita o no per treballar.
Fotografia: Hospital Verge de la Cinta, Tortosa
Comentaris