baldana

És prou conegut que el sistema de pensions esta basat en el que s'anomena  repartiment; és a dir, a partir de determinades condicions, com ara el temps de cotització  i les aportacions que ha realitzat el cotitzant al llarg del temps requerit, s'estableix la pensió i la seua quantia . Cal recordar que els diners que el treballador ha anat aportant, contràriament al que alguns encara pensen, no es guarden en un calaix a l'espera de que un es jubili, ans al contrari: El que un cobra quan se jubila és perquè uns altres   treballadors en actiu  estan aportant en aquell moment. Lo qual no deixa de ser un sistema solidari que contrasta amb l'altre: el de capitalització individual. (cobrar,  el pensionista o els descendents,  el que un ha posat ). Mentre que en el de repartiment, donant per fet que es tingui el dret, en principi, i independentment de l'aportació, no hi ha límit quant als anys de percepció. També és cert que la quantia pot varia...

Aquest crit d'afirmació o d'anhel sembla que s'està generalitzant i estenent entre els participants de la travessia que s'ha celebrat el passat dissabte entre Fredes i Paüls, " La nocturna " com es coneguda. Clar que, per als que arriben a Paüls sense haver tingut la necessitat d'utilitzar el frontal amb el llum, lo de "nocturna" és un dir.  Està fora de tota discussió que la travessia/cursa/festa té una acollida simplement espectacular. El treball de la UEC de Tortosa, en tant que organitzadora, té molta responsabilitat, clar.  Potser un dels seus atractius sigui, a més de l'indret, la particularitat de la nocturnitat ( " todos los gatos son pardos " ), que tothom por fer-se-la a la seua mida i condicions etc. Sense descartar la cosa més esotèrica i intangible com la lluna plena, el solstici . Ves a saber....... Tornant al " jo, tota " . Ho he llegit ja en algun bloc, Facebooks i comentaris aquí i allà. Els q...

Deu ser cosa de la meua particular forma de veure les coses o de la meua, també particular, lupa. Però quines coincidències.... Avui s'ha anunciat que  la CCMA  prepara un ERO per a TV3 i Catalunya ràdio que pot afectar 312 treballadors. Tot just avui també s'ha sabut que a Grècia han tancat la ràdio i televisió públiques.  Esta darrera noticia, explicada al telenoticies de TV3 moments desprès de la del ERO, no em direu que no és una coincidència graciosa. Per tant, continuem amb la filosofia imperant: Sempre és millor un braç o una cama que no la vida. Vist així, qui ho nega?. Sempre n'hi ha de pitjors.  Continuant amb la meua particular i intransferible  lupa. quan parlaven de la noticia de Grècia han aparegut concretament una treballadora del mitja, la corresponsal a Madrid i un representant d'un sindicat. A la noticia de l'ERO de la CCMA no ha sortit ningú.  Recordo quan les campanyes electorals a l'hora de dona...

Velòdrom de Ferreries amb la simulació -segons projecte- amb les sis pistes El benvolgut govern municipal de Tortosa sembla que ha decidit instal·lar sis pistes de pàdel a la zona central del velòdrom de Ferreries. És veritat que esta disciplina esportiva ara per ara ( això passa com l'agricultura: ara toca taronges, ara toca oliveres ) té molts de practicants i les pistes proliferen arreu. Per tant, des del punt de vista de la conveniència, es podria estar d'acord. Més enllà que, a Jesús ja n'hi han tres i potser al Temple hauria estat més apropiat, però bé. Segons diu la noticia al propi Web de l'ajuntament, del que alguns mitjans se n'han fet ressò literal : "Es tracta d'una iniciativa que serà compatible amb la pràctica del ciclisme en pista. De fet, altres velòdroms simultaniegen la pràctica del ciclisme amb el futbol (velòdrom d'Horta-Barcelona) o el pàdel (Dos Hermanas-Sevilla) " . Si el que s'està dient és que a pesar de les ...

Ja sé que deuen hi haure excepcions però, Déu n'hi do com, els mitjans de comunicació amb els seus predicadors aconsegueixen crear d'opinió, generar debat més que informar. Possiblement també sigui una de les seues funcions. La qüestió està en el grau d'honradesa que hi posen. Suposo.  Això fa que, l'opinió pública, acabi parlant de la publicada ( el quart poder, clar ). Ara, des de fa ja alguns dies, toca debatre, discutir, parlar sobre el que és primer si la qüestió nacional o la social, si la independència o la lluita contra la crisi, que si poden anar paral·leles, ser simultànies.  I com sempre -o massa sovint- els que pensen en clau independentista estan a un costat: al de la simultaneïtat, que sí; i els que no la volen: que no, que primer lo social. Qui és el guapo que sap discernir que un i altre posicionament no està condicionat per la postura prèvia. A veure qui convenç a l'altre del seu error. Difícil, millor: Impossible.  Jo, que també dec es...

Estem en una espiral diabòlica. Són en no pocs aspectes de la vida, la societat, que estem atrapats en un atzucac. Ara però, el que s'ha posat sobre la taula com a conseqüència de l'ensorrament d'un edifici a l'India, és el de l'explotació salvatge de treballadors/es d'una fàbrica tèxtil i la falta de seguretat que ha portat com a conseqüència  més de 300 morts per d'ensorrament de l'edifici on treballaven. Esta empresa, confeccionava per a multinacionals conegudes ( i reconegudes ). En un primer moment, des de Mango, es van afanyar per dir que a l'edifici no es treballava per a ells, tot i haver mantingut uns contactes; ara, diuen que s'han trobat, a les runes, una seria d'etiquetes de l'empresa, també d'El Corte Ingles i una altra que no recordo.  Sovint sentim dir, i diem, que els comerços xinesos ( basars, tendes de roba ), a més de la baixa qualitat del que ofereixen ( no deixa de ser cert ), els productes són fabricats per ...

Quin gran intèrpret i quin gran autor. No he de ser jo qui el descobreixi ara, evidentment.  Sovint hi han intèrprets que al llarg dels anys canvien la forma d'interpretar determinades cançons, inclús la melodia, tonada etc. suposo que deu hi haure una mica d'avorriment, i ganes d'innovar  no ho sé; en qualsevol cas, solt interpretar-se com una evolució. Pos per a mi, el gran mèrit està en que, desprès de 30/40 anys d'e cantar la mateixa cançó, es faci amb el mateix ( i més ) sentiment, ganes i sense canviar una coma.  A més de les virtuts artístiques val a dir que tot i l'aspecte una mica esquerp, és un autèntic dandi. Fa 40 anys i ara.    Al vídeo de la cançó Dance Me to the End Of Love es pot veure ( he volgut veure jo ) com el cantant mostra una especial complicitat amb la corista del pèl llarg. És Perla Batalla, d'origen mexicà. Al següent enllaç es pot veure cantant  Suzanne   . I que bé ! I al ví...