Jo, tota !


Aquest crit d'afirmació o d'anhel sembla que s'està generalitzant i estenent entre els participants de la travessia que s'ha celebrat el passat dissabte entre Fredes i Paüls, " La nocturna " com es coneguda. Clar que, per als que arriben a Paüls sense haver tingut la necessitat d'utilitzar el frontal amb el llum, lo de "nocturna" és un dir. 
Està fora de tota discussió que la travessia/cursa/festa té una acollida simplement espectacular. El treball de la UEC de Tortosa, en tant que organitzadora, té molta responsabilitat, clar. 
Potser un dels seus atractius sigui, a més de l'indret, la particularitat de la nocturnitat ( " todos los gatos son pardos " ), que tothom por fer-se-la a la seua mida i condicions etc. Sense descartar la cosa més esotèrica i intangible com la lluna plena, el solstici . Ves a saber.......
Tornant al " jo, tota " . Ho he llegit ja en algun bloc, Facebooks i comentaris aquí i allà. Els que fan els 50 Km. del recorregut ho diuen amb propietat i els que, per falta de forces o atreviment,  inexperiència etc. es queden a Caro, com una aspiració, desig o promesa per a futures edicions. En qualsevol cas, el que sembla lògic és que cadascú es posi la expectativa i objectiu on millor li sembli. A més, tenint en compte la gran quantitat d'inscrits ( 888 ), pel caràcter no competitiu de la travessia, el temps que es dona per poder arribar a meta etc. el normal es que siguin un bon percentatge els que es quedin a mig camí. I de ben segur que més de quatre ja surten amb la idea de fer-ne la meitat. 

La Cursa
Tot i no ser puntuable per a cap classificació general ( espero no equivocar-me )  " la nocturna ", per als primeres espases que hi participen no deixa de ser una altra prova que ( també ) es vol guanyar. En esta edició Albert Giné tenia la pretensió de baixar de les 4:01:59 hores que havia aconseguit ell mateix el 2012, i deixar la marca per baix de les quatre hores, encara que fos en 3:59:59. Per tant, aconseguir-ho volia dir fer-ho en 2 minuts menys, era difícil perquè el llisto ja estava alt, però no impossible. No ha pogut ser, a pesar de quedar prou a prop ( 4:06 ) . Els entesos -a pesar que ell s'ho atribueixi- diuen que alguna determinada baixada estava en condicions pitjors que l'any passat. Que s'hi relliscava molt. Sigui com sigui, segona victòria consecutiva per al corredor del Trail Roquetes, després d'haver-la guanyat per primer cop ara fa deu anys ( 2003 ), i també al 2.004, 2.007 i 2012. No està gens malament celebrar els 10 anys de la primera victòria, amb una altra. Enhorabona.

Albert Giné amb el seu premi
Foto de Mauro, de la UEC
Insisteixo en que la travessia no té caràcter competitiu, però.....qui ho és, ho és. Per tant, és difícil que si entre els primeres espases, com deia més amunt, estan alguns dels que es troben cursa sí i cursa també, de les que puntuen per al circuit Terres de L'Ebre, és lògic que ningú doni el braç a tòrcer. En este sentit, em fixaré únicament amb dos: Albert Giné i Lhoussain Abaghad . La darrera que vaig seguir ( Rasquera-Tortosa ) pel molins de la serra del Boix van passar ( literalment ) fregant-se els colzes; el dissabte, 3 Km. abans de l'avituallament de Caro, Lhoussain li portava 1'40" a Albert. Tenint en compte que m'havia comentat el roquetenc que fins Caro aniria regulant, la cosa prometia competició, a pesar de no ser competitiva ;-).  
Per cert, si no fos perquè, quant a espectadors, les curses de muntanya no tenen el mateix nivell de seguidors,  el frec a frec que mantenen a les curses del Circuit, l'Albert i Lhoussain portarien camí de convertir-se en portades de diaris; són cada cop més emocionants.    


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Mitjans públics ( i concertats ? )

Que pagui més qui més té

Veritat, posveritat...