baldana

Fa uns dies encetava aquesta secció/apartat que podríem dir provocador d'emocions, i el vaig inaugurar amb una sola cançó de Lluis Llach, com sigue que el camp es tant gran ( i Youtube inesgotable ) a partir d'ara aniré penjant mes d'una interpretació o "provocació". Sense perjudici de que en alguna ocasió deixe algun vídeo actual o de musica moderna, la intenció es recuperar aquells d'una certa antiguitat, perquè m'arriben mes, per nostàlgia? i també perquè de blocs que proposen aquella musica ja n'hi ha molts i a mes ja tenen la seva difusió del moment. Avui, un parell de la mateixa cançó: "Where Have All The Flowers Gone"? de Peter Seeger; una amb Tao Rodriguez ( net) al camp nou, al concert dels 30 any de "Al vent "de Raimon, i subtítols en català i l'altra amb Peter, Paul and Mary

Avui a El Periodico hi ha un article de Pasqual Maragall, amb motiu del dia mundial de l'Alzheimer, malaltia que ell va manifestar que pateix, ara fa uns mesos. Tot seguit reprodueixo l'article ( inclòs un paren-tisi al mes pur estil maragallia sobre el Barça) que he trobat enginyi-os i alliçonador: Amb motiu del Dia de l'Alzheimer viurem una apoteosi de la compassió, una hemorràgia d'altruisme i una merescuda sortida de l'armari per a les pobres famílies afectades per aquesta malaltia. I dic bé, les famílies, perquè són elles les que pateixen el que els malalts ni tan sols, potser, saben exactament què els afligeix. I en aquesta exaltació compassiva em sembla haver entrevist l'existència d'una trama complexa de sentiments creuats: els que pateixen la malaltia, tal com dic, són realment les famílies, amb més o amb menys fermesa, amb més o menys elegància. Els malaltets, sí, es veuen envoltats d'afecte, però estan, entre la causa i la conseqüènci...

No fa ni 48 hores que vaig rebre la trucada d'una persona d'aquestes que t'assalten sense que tu hagis donat cap motiu ( diuen que ara ho volen regular, això ) d'AIG, amb la que volien vendre'm una assegurança, jo vaig preguntar: ING? no, no, em contestaren, segurament que des d'una sala de teleoperadores de ves a saber on, "AIG una gran multinacional, la companyia d'assegurances mes important del mon"... amb l'intencio d'impressionar-me, clar. I ves per on " la mes important del mon se'n estava anant a pique. Com es fa allò de bufar a traves dels dits index i polse, formant un cercle?. Pos això. El següent vídeo ens explica una mica tot aquest mon; diuen que es d'humor, jo no estic tan segur.

Ja se que les emocions, ja vinguen motivades per alegria o tristor, son subjectives i el que a uns ens provoca que a la gola se'ns fase un nus, que la pell se'ns converteixi de gallina o que els pels se'ns posin de punta, a uns altres no. Per tant, i com es lògic, les emocions, com gairebé tot a la vida son lliures. Aquesta introducció be al cas per la seguretat que tinc de que quan algú vegi ( cosa improbable per altra part) el que aniré penjant en aquest apartat - que vull que tingué continuïtat- pot posar-se les mans al cap i no veure's identificat. Però be, es personal i intransferible. O no. En qüestió de provocació d'emocions penso que, la musica, cinema, teatre etc. es en el que hi ha mes coincidència; també, encara que mes minoritari, potser la lletra ja sigue escrita o musicada. Sense perjudici de que pugue deixar algun que altre vídeo actual o de musica moderna, la intenció es recuperar aquells d'una certa antiguitat, primer per gust, i segon perquè d...

Cuando llueve y reviso mis papeles, y acabo tirando todo al fuego: poemas incompletos, pagarés no pagados, cartas de amigos muertos, fotografías, besos guardados en un libro, renuncio al peso muerto de mi terco pasado, soy fúlgido, engrandezco justo en cuanto me niego, y así atizo las llamas, y salto la fogata, y apenas si comprendo lo que al hacerlo siento, ¿no es la felicidad lo que me exalta? Cuando salgo a la calle silbando alegremente —el pitillo en los labios, el alma disponible— y les hablo a los niños o me voy con las nubes, mayo apunta y la brisa lo va todo ensanchando, las muchachas estrenan sus escotes, sus brazos desnudos y morenos, sus ojos asombrados, y ríen ni ellas saben por qué sobreabundando, salpican la alegría que así tiembla reciente, ¿no es la felicidad lo que se siente? Cuando llega un amigo, la casa está vacía, pero mi amada saca jamón, anchoas, queso, aceitunas, percebes, dos botellas de blanco, y yo asisto al milagro —sé que todo es fiado—, y no...

Des de sempre he sentit una especial predilecció per Paco Ibañez, per com a interpreta't i musicat moltes i moltes lletres de grans poetes: Machado, Alberti, Celaya, Neruda, Goytisolo , Arcipreste de Hita etc.. A mes a mes sempre ha estat un exemple de coherència personal amb els seus plantejaments musicals, polítics i ètics. Una altra cosa es veure la cara d'estranyesa d'alguna que altra persona ( normalment jove ) quan l'escolta. Es igual, també la musica clàssica sol agradar nomes a minories.

Aquest dissabte s'ha inaugurat la unitat de radioteràpia de l'hospital de Jesús, a càrrec del President Montilla. El que cal primer que res és felicitar-nos tots plegats per aquest nou equipament. Des de la Generalitat fins l'ultima persona que treballa en l'assistència sanitària, passant per la delegació de salut i el seu director Ismael Roldan al front, Ajuntament ( abans Sabaté, ara Bel) , lliga contra el càncer etc. tots, també, son mereixedors de l'enhorabona i felicitació.  Aquesta Unitat de Radioteràpia és la primera clínica satèl·lit d'Europa, ja que disposa d'un equip de professionals que treballen en tot moment coordinats amb els de l'Hospital de Sant Joan de Reus, que és el centre de referència. La Unitat compta amb un accelerador lineal d'última generació i un aparell d'ortovoltatge per al tractament de tumors superficials a la pell. Aquest equipament, entre altres coses, estalviarà progressivament l'anada a Reus i Barcelo...