Quan els ulls s'humitegen i la pell sembla de gallina..( 1 )

Ja se que les emocions, ja vinguen motivades per alegria o tristor, son subjectives i el que a uns ens provoca que a la gola se'ns fase un nus, que la pell se'ns converteixi de gallina o que els pels se'ns posin de punta, a uns altres no. Per tant, i com es lògic, les emocions, com gairebé tot a la vida son lliures. Aquesta introducció be al cas per la seguretat que tinc de que quan algú vegi ( cosa improbable per altra part) el que aniré penjant en aquest apartat - que vull que tingué continuïtat- pot posar-se les mans al cap i no veure's identificat. Però be, es personal i intransferible. O no.
En qüestió de provocació d'emocions penso que, la musica, cinema, teatre etc. es en el que hi ha mes coincidència; també, encara que mes minoritari, potser la lletra ja sigue escrita o musicada.
Sense perjudici de que pugue deixar algun que altre vídeo actual o de musica moderna, la intenció es recuperar aquells d'una certa antiguitat, primer per gust, i segon perquè de blocs en els que ens proposen altra musica ja n'hi ha molts i a mes ja tenen la seva pròpia difusió.

Per iniciar aquest apartat he triat una actuació històrica de Lluis Llach al Camp Nou el 1985, amb el tema "Laura" dedicat a Laura Aimerich, que l'acompanyat al llarg de la seva carrera, tocant diferents instruments com la guitarra i acordió.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Leonard Cohen

Mitjans públics ( i concertats ? )

Que pagui més qui més té