Trencacims Terres de l'Ebre

Ahir dissabte es va disputar la primera edició d'una nova prova de curses de muntanya que es celebren al nostre territori, la Trencacims, amb sortida i arribada a Paüls. La organització va anar a càrrec de l'ATC ( atletisme terres de l'ebre ) amb la seua branca Running Coll de l'Alba. Diuen els participants ( qui millor que ells per valorar-ho ) que la nota ha estat altíssima. El recorregut era de 50 Km. i el desnivell de 4.000 +.

Com habitualment en estos casos, es celebrà també una marxa de 13 km. Quant a la cursa, participants d'elit que se sumaren als de les nostres terres, que Déu n'hi do ( Aguiló, Oliva, Houssain, Ahmed, Ragna Debats, Judit Lamas etc ). Finalment, el guanyador, amb 5:55, per davant d'Ahmed i Houssain va ser Miguel Caballero, un crack de nivell internacional. En quant a dones, Ragna Debats ( Xerta ) va ser la primera seguida de Judit Lamas ( Campredo ) i F. Barreda ( Morella ). Tot i que menciono als primers, com sempre he dit ( i no és res original, per altra part ) des del primer/a fins el darrer, tots tenen mèrit més que merescut i són dignes d'admiració, després de 50 km pujant i baixant.... i quines pujades i quines baixades ! 

Sobre la bellesa i espectacularitat del paisatge res nou es pot afegir que no conegui ningú dels qui, eventualment, pugui llegir este post. Qui millor ho pregonen i en fan difusió són els propis corredors que, tot i la concentració requerida ( sobre tot els que van a competir ) difícilment es pot obviar l'entorn que els envolta.

Més personal 

La setmana passada vaig estar al Rally Costa Daurada a la Terra Alta. Allí, ja ho vaig comentar: Prefereixo les curses de muntanya. Més esforç, més anonimat, fins i tot més camaraderia potser ?. A les 8 del mati, després de deixar a la dona a treballar ( ves quins peb**ts també ! ) , me'n vaig cap a Paüls. Conec, com és lògic, el poble, però no sé massa cap a on anar, si cap a Sant Roc o en busca d'un punt més alt i menys concorregut que també em permeti sortir sense esperar massa. L'anit anterior, com sempre solc fer en totes les curses que vaig a captar imatges dels corredors, vaig fer un plantejament mínim amb el recorregut del web de la cursa. sempre fujo de les arribades o sortides. Primer perquè l'entorn sempre és el mateix: l'arc amb el temps i tanques pel voltant, però sobre tot perquè penso que sempre hi haurà prou gent que farà fotos des del mateix lloc i el mateix fons. 

Arribat al poble, el bordejo per baix i li pregunto a una persona si anava bé per anar al cementeri, que era la referència que tenia i, on un cop descartada la opció de Sant Roc, volia fer cap per tal de continuar per una pista on havia vist que em trobaria - més o menys - a prop del pas dels corredors. Continuant per la pista i resant per no creuar-me amb cap cotxe, continuo endavant ( me'n vaig trobar un, amb suficient espai per als dos, he he ) , de cop, a vora i vora del camí, unes cintes: " tate, per aquí han de passar " ! , total que aparco tot just a 20 metros que hi ha via un lloc perfecte. Eren les 9 aproximadament. Però clar, el lloc concret, que uns cartells m'indicaven que estava a 700 mtrs. de Sant Roc ( per damunt ), no sabia a quants kms de la sortida estava, amb lo qual, no sabia si havien de passar o ja ho havien fet, la lògica em diu que, tot i vores la sendera prou castigada per xafades: "si ha passat el primer, difícilment pot passar un quart d'hora sense passar ningú " 

Passats els 15' sense veure ningú, vol dir que han de passar. Recordo, a més, haver llegit que hi havia un punt al Km 21 després d'una baixada de 5 kms per arribar a Sant Roc. M'enfilo ( 9:15 ) cap amunt amb la seguretat que em trobaré als corredors. I sort que, preveient'ho, havia obert la càmera " perquè te'ls trobaràs damunt sense poder reaccionar ". Quina immensa pu**da creuar-te amb el primer i no poder fer-li la foto !. I sí, poc hi va fer falta, en tombar d'un revolt em trobo que venia algú com una fletxa. Eren les 9:26. Ningú més va passar tan espectacularment ràpid. La segona foto casi em surt de plano. La veritat, no el coneixia però vist com anava, no semblava un aficionat, certament. Tant, que va resultar ser el guanyador. Amb la incertesa de saber qui serà el que el persegueix, espero fins que apareix un UEC, Ahmed ; Le vist en moltes carreres i, sempre concentrat, mai diu res; esta vegada preguntà: " Quant me porta " ? , " uns quatre minuts, apreta, li dic "  ( després, amb l'hora de la foto vaig veure que eren casi 5 ). A 1'30" passaria Houssain, també de la UEC, li dic: " va que estan aquí mateix " . 

Vaig pensar que acabaria passant a Ahmed, però no va ser així. A 8'50" de Houssain passaria un petit grup de cinc corredors que encapçalava Juan José Oliva, amb Adolf Aguiló (268), tots dos d'Alcanar ; Jaume Folguera (100) i Alex Izquierdo (241); Jordi Pàmies (227) a qui el grupet li portava 8 minuts i 6 corredors, acabaria el vuitè de l'absoluta.  

Molta gent ho trobaria avorrit, tant com jo vaig trobar el Rally, però envoltat de natura, tot contemplant-la, de tranquil·litat, a la vegada que vivint una certa emoció per veure com aniran passant i la cara que faran etc. tot plegat m'agrada: Estar pendent de la càmera, que no s'apagui, que la bateria, que la targeta que si l'enquadrament, que si ara trio ràfega, que si la ràfega ( només 3 imatges ) no em dona temps, quan venen molt seguit, a memoritzar-les i fer les següents. 

I desprès, anècdotes. Els primers, rarament els sents parlar entre ells ( això en el cas que vagin junts ), van per feina. A partir dels 50 primers ( per posar una xifra ) ja veus que van xerrant: Així, un es queixava del genoll, uns altres dos no paraven de xerrar, els vaig dir: " parleu molt " , " és bo parlar, home " , em van dir. Un altre parell que anaven junts, vaig escoltar com un li deia a l'altre " La meua novia és meravellosa " . Em pregunto si ella sabrà que pensa així. També vaig veure com un noi jove, amb bastons, va caure però llarg, llarg; per cert, la reacció va ser, si fa o no fa, que quan caus pel carrer: encara no s'havia aixecat quan va mirar cap a mi, no sé si per comprovar que l'havia vist o per temor que no l'hagués fotografiat. " T'has fet mal, noi " ? " No, no, gràcies " , au pos.......I quan veus passar-ne algun, ja cap al final, de la teua quinta no pots deixar de pensar: Com potser ?

I així va passant el temps. Fins que arriben els de l'UltraTrail Roquetes ( groguets ) a qui els tinc apreci i agraïment per les paraules que em solen dedicar al seu blog per les fotos que els faig. De la mateixa manera que els de Jesús ( blavets ), per ser del meu poble.   

Ah, finalment, dues simpàtiques noies de la organització em van indicar que per a anar-me'n era millor tornar per on havia vingut que no pas continuar cap a Sant Roc, tot i estar molt prop, ja que possiblement no podria passar. 

 PD. Vull dedicar esta crònica a Albert Giné a qui, de ben segur, li hauria agradat molt poder còrrer aquesta cursa cridada a ser emblemàtica a les nostres terres i més enllà. Ell, ara, per raons personals, té altres reptes més transcendentals que aquests. Jo, des d'aquí, li envio una abrasada a la vegada que li desitjo força.   

Totes les fotos.......... Aquí