Falta honestedat intel·lectual. I potser de l'altra



Deixant a banda els anhels, aspiracions o preferències de cadascú, i receptant-les totes clar. 
Ha passat un any, per no anar-mon molt més enllà, des de que va començar amb força tot el procés que estem vivint a Catalunya pel, diguem-li, dret a decidir, sobirania o independència. I indiscutiblement ha anat en augment, les causes que ens han portat on som són de tota indole però, ara, és igual.

Desprès d'un mesos de certa "calma" ara, des de poc abans de la Diada fins ara, els articles, tertúlies i altres tribunes dels mitjans no paren de parir tota classe de comentaris, texts i/o documents intentant convèncer que els arguments respectius són els bons, els autèntics. ( esta mateixa setmana la tertúlia matinal de Catalunya ràdio, quatre del cinc dies, ha dedicat el 100 % del seu temps " al tema " ) . I no cal dir en quin sentit. Si que sembla que per part dels no independentistes les aportacions diguem-ne acadèmiques al debat són menys abundants. Al menys pel que arriba públicament, quan a articles, la cosa deu estar més o menys equilibrada. Potser perquè fins ara, no es prenien del tot seriosament l'envit secessionista. Tot esperant que amaines. 

Ja des de fa molt de temps, i alguna vegada ho he dit, no deixa de sorprendrem com, sobre tot en professionals com ara economistes, advocats, inclús des de mon universitari de professors i catedràtics, els criteris i argumentacions de cada un d'ells venen a coincidir fil per randa  amb el que, ideològicament, pensen o defensen. Ho trobo profundament deshonest i mancat d'absoluta professionalitat. No trobaràs cap independentista que digui que els problemes de la aventura seran importants o les incerteses massa grosses. No cal dir que els no independentistes res trobaran de positiu en la independència. No és lògic. Com a molt, els partidaris admetran ( darrerament més, certament ) que serà difícil però que amb coratge, valentia etc. es pot aconseguir. En este sentit, també s'està acceptant de manera prou majoritària que la secessió podria comportar la sortida automàtica de l'UE . Els partidaris més acèrrims diuen que no i els més moderats que podria ser però que " bueno" tampoc seria cap problema, atès que podríem continuar amb l'Euro tot pertanyen a l'Eurozona, sense necessitat per tant, de ser membres de la Unió europea. Per altra banda, també podríem forma part de l'Associació de lliure comerç EFTA. Com deia, m'atreveixo a assegurar que des d'un temps cap aquí s'ha temperat una mica allò de que tot semblava flor i violes. Ara toca Europa, fins fa quatre dies tocava dèficit fiscal, suposo que en acabar amb Europa si, Europa no, tornarem al dèficit fiscal.



I, per suposat, des de l'altra banda ( la dels no partidaris de la independència ) , tot són un no parar de mals. El que deia abans, professionals de similar o equiparable reputació ( dic jo ), i sense fixar-nos massa amb els extremistes i autèntics generadors de pors, asseguren que, no se quantes milers d'empreses fugirien de Catalunya, ( els pro diuen que no, que si estan bé per què se'n han d'anar?), que les empreses catalanes perdrien molta facturació que ara fan a la resta d'Espanya ( els altres diuen que això quedaria compensat amb més exportacions a Europa -faltaria veure si hi han aranzels o no- ), també diuen que no es podria fer front al deute sobirà que tocaria assumir de la part proporcional que en aquell moment tingues Espanya, i darrerament també es parla de que no hi hauria lliure circulació de capitals a banda de mercaderies ( veure nota al final ). En este sentit ens diuen que al no ser dins la UE, deixaríem de pertànyer al que s'anomena espai o zona Schengen  on es contempla la lliure circulació de persones i, per altra part, també hi ha qui defensa que, paradoxalment, en tant que previsibles posseïdors de la doble nacionalitat, i que la Constitució diu que no es pot desposseir de la nacionalitat, amb aquesta, també, nacionalitat espanyola, podríem circular lliurement. Embolica que fa fort. 

Quant a la fugida d'empreses importants, ahir escoltava al guru Xavier Sala Martin que, per convèncer que les empreses com ara SEAT-Volkswagen o les químiques de Tarragona, per exemple, no se'n anirien deia que ja es preocuparien de pressionar a " la Merkel " , per tal que Catalunya no hagués de pagar aranzels. Bé, no deixa de ser una hipòtesi. Segur que, encara que no ho he escoltat, hi ha altres gurus -de l'altre costat- que diuen que poc a poc. Així, el que volia destacar es la poca credibilitat, en general, que ofereixen tota la gent que, en principi, ens haurien d'assessorar a la ciutadania sense apriorismes i segons el seu " leal saber y entender " com diuen en castellà. De manera honesta i sense deixar anar la seua ideologia en els seus anàlisis. Perquè resulta obvi que uns o altres ens estàn enganyant quan no, en algun moment, tots. Sembla de lògica, no ? O estic molt equivocat ? . 

Amb tot, els creadors d'opinió i els propis partits que ho tenen més complicat són els que defensen una posició que, tot i estar amb el dret a decidir, en la mesura que és percep com que no estan ni en uns ni amb els altres, són els que ho tenen més pelut. Això sí, a l'hora de capitalitzar el posicionament del partits que, també, són partidaris del dret a decidir, no hi ha cap problema en comptar-los per fer força, per sumar. Mentrestant, no sé, no sé, si demostren ser prou bons catalans ( ironia ) 

Pel que fa a la temor de la que tant es parla i sempre s'acusa que ens volen inocular des de Madrid i " alrededores ", moltes vegades no hi falta raó, però, posats a ser sincers també podríem acceptar que quan des d'aquí, per exemple, s'adverteix, com s'ha fet, que les mercaderies que Espanya vulgues exportar a la resta d'Europa, casi forçosament han de passar per Catalunya... llavors, això, sinó temor, no és una certa amenaça ? 


Nota.- Com sigui que es públic, ho explico.
No fa gaires dies, amb un intercanvi epistolar virtual dels que mantinc sovint al Facebook amb el catedràtic ebrenc Germá Bel, davant el meu repte que anava en el sentit d'este post ( si s'hi jugarien alguna cosa molts sobre les coses que ens diuen ) ell, es va jugar 10.000 € a que en una Catalunya independent, hi hauria lliure circulació de mercaderies i capitals. És cert que jo li havia proposat l'aposta sobre si sortiríem o no de l'UE. Però bé, no tots els que pontifiquen, aquí i allà, ho farien.
"per cert, jo ja t'accepto ara l'aposta del 10.000 Euros (és públic) a que a Catalunya no es suspèn (per més d'uns pocs mesos, i si de cas) la lliure mobilitat de mercaderies i capitals amb la UE "


Relació d'enllaços, sense ànim de ser exhaustiu, d'articles i informes de signe diferent per triar i remenar: ( i llegir ) .

La consulta sobre el futur polític de Catalunya  [ Consell assessor per a la transició nacional ]

El reto de España
En retaguardia                      [ Lluis Bassets ]     


Una nueva realidad política   [ Lluis Foix ]

Cataluña: Utopía insurreccional o federalismo [ Joaquim Coll ]

El derecho a decidir  [ Juan José López Burniol ]

El pollo no engaña: economía y retórica del debate territorial [ Germá Bel ]

Independència i pensions: la mentida més innoble
Europa, Europa [ col·lectiu Wilson ]


( Europa, Europa curiosament, tot i aparèixer profusament a les xarxes socials aquests darrers dies, l'informe és del Novembre del 2012, quan no hi havien tantes veus com ara que asseguressin que Catalunya quedaria fora de l'UE )

Estat propi i Euro [ Jordi galí ]
Los costes económicos de la independencia de Catalunya [ José Carlos Díez ]


La independència i els contes de fades [ Joan Tapia ]

Las prisas por lanzar Catalunya, SA [ Juan José Ganuza ]

No en aquesta legislatura [ Javier perez Royo ]

Catalunya europea [ El Pais ]


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Mitjans públics ( i concertats ? )

Que pagui més qui més té

Veritat, posveritat...