Cadena humana i efectes col·laterals


Sento vergonya aliena i fins i tot una mica de fàstic.

Observo com des d'ambients i posicions on es consideren posseïdors de la veritat absoluta, sobre tot -no cal dir-ho- de les essències pàtries, llepen el cul, amb perdó, a tots aquells dissidents ( conjunturals o no ) o discrepants del PSC que han anunciat la seua participació a la cadena humana de l'11 de Setembre.

Per tot arreu ( ràdio, premsa, tele ) i potser principalment en comentaris a premsa digital i xarxes socials, tothom dona consells, felicita, i encoratja amb frases com " ja era hora "  " Ara sí " " no podia ser que no esteseu per La Via catalana " " sou valents i collonuts " i molts i molts ensabona-ments i felicitacions, i clar, aquests cants de sirena, a més d'un l'afalaguen i reconforten. A qui no ?. Ara, després de l'elevació als altars dels més afamats ( Nadal, Tura, Geli etc ), toca als alcaldes socialistes de la Terra Alta i la Ribera que són els darrers que han manifestat la seua voluntat d'anar a la cadena de la Diada. Ben lliures són, però, en honor a la veritat caldria recordar que quan la polèmica dels cinc diputats/des i altres quadres que els van donar recolzament, que, al Parlament, no van votar en el mateix sentit de vot que el partit, ho feien sobre tot per discrepàncies al voltant de l'anomenat Dret a decidir, no perquè fossin partidaris de la independència. 
De fet, tot i que se'ls hi balli l'aigua contínuament, tret de l'alcalde de Flix i quatre més, ningú ( ni Ros ni Nadal i la resta de primeres espases ) ha manifestat clarament que votarien Sí a la independència. Dic això perquè no es pot oblidar que la cadena, com ben bé s'ha encarregat de recordar la presidenta de l'ANC a tots els que hi vagin, els comptaran com independentistes. La qual cosa la trobo encertada. L'eslògan ho diu prou clar " Cadena humana per la Independència " ?. Pos això.  

Passa que jo me'n recordo perfectament quan, no fa gaires anys, a tots aquests ( llavors líders o amb càrrecs importants ) que ara se'ls enalteix, se'ls titllava de mals catalans, botiflers i traïdors. Sí, sí, aquells que deia abans: els que donaven carnets. Eren aquells temps en que és calumniava a un candidat a President dient-li borratxo. Recordeu ?. Només per aquest motiu, més d'un hauria de no voler tant de protagonisme i retirar-se una mica de l'aparador mediàtic. I no deixar-se utilitzar tant pels adversaris polítics de sempre que sovint els negaven el pa i la sal. 

Fa més de 30 anys que escoltem com, des de posicions nacionalistes ( ara independentistes ) s'han anat donant lliçons de catalanisme, carnets de bon català i, per contra, s'han penjat etiquetes de mal català a qui no combregava amb el nacionalisme sobre tot dretà. Ara també, i sobre tot, s'hi ha afegit una part de l'esquerra nacionalista.

Amb tot este ambient, per a persones que volem presumir de respectar el que cadascú li doni la gana defensar, es fa difícil no caure en una certa tristesa en veure que el respecte no es bidireccional i que, com ja ha passat massa vegades, o estàs amb mi o has begut oli. Sé perfectament que se'm pot dir que a l'altre costat també hi ha de tot, ho sé; però jo parlo de mi i del que jo faig, veig i sento. 

D'exemples de pressió insuportable en tenim tots els dies i sense anar més lluny ( jo ) de 3 Kilòmetres: Suport institucional de fet o de dret a l'ANC amb inclusió, per exemple, al programa de festes majors a Tortosa i Jesús d'actes d'aquesta entitat parapolítica. I al Tradicionàrius de Roquetes el mateix. En mig del certamen de musica popular i tradicional a l'escenari, i entre el regidor de cultura ( res a dir ) i el responsable de l'empresa organitzadora ( també res a dir ), patapam: intervenció/míting (curta però mitinèra) d'un representant de l'ANC per tal de convidar a la gent a comprar espelmes per fer una estelada, a que signessin una moció per a presentar a l'ajuntament demanant la col·locació d'una estelada a l'entrada de la població " al menys fins el dia de la independència " i, per suposat, convidada per a assistir a la cadena humana. Quan jo, I MOLTS, pel que estàvem era per veure els Quicos. Em pregunto: Si l'entrada no hagués estat lliure, s'hagés fet de la manera que es va fer ?. Vull pensar que no. Doncs, una mica de respecte. 

Dit tot lo anterior, i sense contradir-me ni un pèl del que penso, tan de bo la cadena tingui èxit. Hi hauria més força per negociar un futur més just i millor per a Catalunya, sense necessitat de trencar absolutament i per sempre més. De moment, és el que vull, i exigeixo respecte i no ser estigmatitzat. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Leonard Cohen

Mitjans públics ( i concertats ? )

Que pagui més qui més té