Boston-Bangladesh

Estem en una espiral diabòlica. Són en no pocs aspectes de la vida, la societat, que estem atrapats en un atzucac. Ara però, el que s'ha posat sobre la taula com a conseqüència de l'ensorrament d'un edifici a l'India, és el de l'explotació salvatge de treballadors/es d'una fàbrica tèxtil i la falta de seguretat que ha portat com a conseqüència  més de 300 morts per d'ensorrament de l'edifici on treballaven. Esta empresa, confeccionava per a multinacionals conegudes ( i reconegudes ). En un primer moment, des de Mango, es van afanyar per dir que a l'edifici no es treballava per a ells, tot i haver mantingut uns contactes; ara, diuen que s'han trobat, a les runes, una seria d'etiquetes de l'empresa, també d'El Corte Ingles i una altra que no recordo. 

Sovint sentim dir, i diem, que els comerços xinesos ( basars, tendes de roba ), a més de la baixa qualitat del que ofereixen ( no deixa de ser cert ), els productes són fabricats per persones que són explotades, segur que tampoc deixa de ser cert. Ara, hi han altres comerços, cadenes, des de Zara a Decathlon passant per Mango, Corte Ingles o les que vulgueu que, la existència de peces de roba, calçat etc. fabricades no ja a Catalunya o a Espanya sinó a la UE, comença a ser l'excepció; lo normal és que hagin estat fabricades a la Xina, India o Vietnam. En aquest cas, la qualitat potser sigui una altra, però les condicions laborals de les persones que fabriquen els gèneres no crec que sigui molt deferent de les altres. 

Deia lo d'espiral diabòlica perquè ens trobem que, una persona amb escassetat de recursos ( ara toca dir allò de " i amb la que està caient " ) que hagi de fer mans i mànigues per arribar a final de mes, davant la necessitat de comprar unes sabatilles o una camisa i amb l'oferta als nassos de 40, 25 i 10 € ( els tres exemples serveixen per els dos articles ), què ha de fer ?. Tot i donant per fet que, independentment de la qualitat, els de 10 € ( que també en trobaríem de 5 ) és possible que hagin estat fabricats per persones que treballen 16 hores diàries, amb salaris de missera i, com s'ha vist, en llocs on els responsables prefereixen còrrer el risc de que s'enfonsi abans de parar la producció. Però és que, a més a més, per acabar de recaragolar les consciencies, resulta que si hi ha qui pot comprar la camisa de 25/40 € potser pensant que està contribuint a impossibilitar les situacions d'explotació i afavorint un comerç més just, el que està fent, es simplement enriquint encara més als Amancio Ortega de torn. 

Segur que no tardaran en sortir les companyies afectades en dir, com sempre passa quan hi ha algun fet semblant al que ha passat a Bangladesh, que disposen de mitjans, propis i externs, d'inspeccions per tal que no hi hagi abusos, que tenen signats no se quants convenis de bones pràctiques al respecte etccccccccc. Però passa !

I clar, ha estat un accident. Accident del qual, per cert, no se'n parlarà, ni de bon tros, tot i les més de 300 víctimes mortals, com se n'ha parlat -i parlarà- de l'atemptat de Boston que va ocasionar dos morts. ( igualment lamentables, òbviament )

Estem atrapats !