" Com més clars més amics " O no.

Això és el que diu la dita, però, com totes, té la seua part de veritat i altra que no ho és tant.
Comença a ser preocupant alguna declaració que, des del PSOE, és fa sobre la qüestió catalana, el dret a decidir. I efectivament, parlar clar, no necessàriament ens farà més amics. Al menys amb mi, si és diu el que s'ha dit.
Certament és difícil conjuminar els interessos ( electorals, pel que sembla ) del PSOE i PSC: el primer amb interessos a la resta d'Espanya i el PSC ( partit dels socialistes DE Catalunya )  només a Catalunya. Tot el que sigui estirar de la corda cap a l'Espanya nacionalista, farà guanyar uns vots proporcionalment i directa als que es perdran a Catalunya. Passa que, a hores d'ara algú pot caure en la temptació de pensar que els vots que el PSC va treure a les passades eleccions al Parlament, els podria treure el PSOE amb una federació pròpia a Catalunya que defenses fil per randa els seus postulats. En qualsevol cas, el seguidisme del PSC respecte del PSOE seria l'autodestrucció definitiva del PSC en tant que partit català que, sense deixar d'exercir-ne, vol unes relacions fraternals amb els socialistes espanyols. 
Fa uns dies la vicesecretaria general del PSOE, Elena Valenciano, va declarar que el referèndum d'autodeterminació no es farà  ( " Diremos 'no' a ese referèndum  Siempre. Y actuaremos en consecuencia " ). Va deixar anar una altra perla: “Ellos (PSC) conocen nuestra posición, nosotros conocemos la suya. No, no nos lo han consultado”, que demostra, a) encara no han entès res de res respecte la independència d'un partit respecte l'altre i b) tirar per la borda -una vegada més- els esforços que des d'aquí es fan per convèncer  a la ciutadania que, més enllà del riu Sènia, també hi ha gent que ens escolta i compartís models d'estat i/o relació, o, si més no, està disposada a parlar-ne. Pos bé, torpede a la línia de flotació. Fent amics, com deia més amunt. 
Totes estes discrepàncies han vingut principalment per l'anunci que Pere Navarro va fer al debat d'investidura de Mas de que el PSC s'abstindria en totes les votacions relacionades amb el dret a decidir. La qual cosa, tot i ser presentada com una actitud de " no posar pals a les rodes " va ser poc entesa com és normal. No es pot fer deixadesa de la responsabilitat de cadascú. 
És pot entendre, i fins i tot compartir, que el PSOE, respecte el referèndum, es digui que no és pot fer al marge de la llei ( de fet el PSC, també ho diu ) el que no es de rebut és dir, com ha dit Elena Valenciano,  que no es farà i punt sense deixar la porta oberta a reformar la llei o, com algú defensa, poder-ho fer, negociant-ho, inclús amb les lleis vigents.
En este sentit faig meus les paraules d'Artur Mas a Sanchez Camacho al debat d'investidura referint-se al PP les quals faig extensives al PSOE i principalment a la vicesecretaria: " Qui son vostès per impedir que el poble es pronuncii ? ". Més enllà, inclús, del caràcter vinculant o no.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I....Tortosa ?

Leonard Cohen

Sorpresa i temor ( molta temor ) i 3