La culpa sempre és dels altres o.... i aquell què ?
Escolto, el dissabte,
al que va ser governador de Guipúzcoa a finals dels 80, Goñi Tirapu, amb el govern de Felipe Gonzalez, la seua tragèdia personal és forta
i difícil de suportar: un germà i un fill han estat ( no se sap si encara ho son ) membres d'ETA. Però no és d'este fet concret que vull parlar.
En
un moment de l'entrevista que li van fer a El Gran Debate de telecinco Goñi
Tirapu va dir que ell atribuïa als altres que el seu fill acabes en les
garres de la banda terrorista, llavors, el periodista Carmelo Encinas, en bon
criteri, reflexionar: El problema és que per als pares dels altres que, com el
seu fill, van caure en mans d'ETA, el seu fill va ser el que els va arrossegar,
i així tots els pares. I així sempre, i així tots.
Avui,
a la tertúlia de Cat radio, escolto com, per justificar ?, al president del
CGPJ ( consell general del poder judicial ) Carlos Divar, en
tot l'escàndol dels viatges particulars pagats amb diners de tots,
el tertulià Girauta diu que el Sindic de greuges
doni compte dels seus viatges i si cal, que també dimiteixi. Potser no li falta
raó, no ho sé, tot i que el que va gastar Rafael Ribó no s'ha demostrat que fos
en viatges amb finalitat de caire personal o privat. Viatjar molt no vol
dir, necessàriament, malgastar o fer-ho per motivacions alienes al càrrec.
Sembla, encara que no sigui així, que posant en marxa el ventilador,
i escampant la brutícia, s'acabi deslliurant de culpes o disminuint altres ( "mal de
muchos..." ) si a més, la culpa, toca a tots els colors
polítics, millor que millor ( "tots son iguals" ).
I
ho sento però, tot i estar en absolut desacord amb que un jove de Tortosa
estigui, a hores d'ara encara, empresonat preventivament per unes acusacions de
relativa importància, també penso que es cau en el mateix. Com
si no n'hi haguessin prou amb les de la exigència estricta de justícia,
els que reclamen la seva llibertat, argumenten que, mentre ell ( Andreu )
està empresonat, altres com Millet, banquers etc estan a casa seua
tant tranquil·lament. Sinó existís l'argument ( real, sí ) de la
comparació amb altres casos, la raó per a la petició de llibertat existiria
exactament igual.
Però
cal reconèixer i dir immediatament que aquesta filosofia del i tu també; i tu
més; la culpa es dels altres o sí, però...; no és exclusiva de la
política ni de les classes dirigents, és una pràctica comuna en tothom. Per
justificar-nos davant d'una falta o incorrecció pròpia el primer que argumentem
és... i aquell què ? Qui, quan li han posat una multa per aparcar
malament o per còrrer massa, no ha dit....a mi sí, però n'hi ha que no les
paguen o que no els multen. Fins i tot n'hi ha qui, aparcant davant d'un gual, reclamen dient que ells també paguen l'impost municipal.....
Serà
condició humana, judio cristiana, llatina, europea ? Jo que se !!!
Comentaris