dijous, 30 de juny de 2011

Alvaro José Van Den Brule

És difícil no estar-hi d'acord.
Se pot dir cridant més; ara, més clar, més educada-ment i més a la cara, no. Altra cosa és, què, qui havia de prendre nota, en prengués.

dissabte, 25 de juny de 2011

*Repte aconseguit

El pas per Xerta ( on no ha faltat ni la xaranga )

Amb el permís ( sense demanar-lo, però ) deTrail Roquetes, avui em permeto transcriure les paraules que ells han escrit al seu bloc i que faig meues:

VOLTA A CATALUNYA
SUPERADA

en coratge, solidaritat i sentiment.
Gracies a tots!!!!!
Bravo Javi, Albert i Tere.

Una sentida abraçada a tots aquells que han fet seu aquest repte
i als que avui ens han acompanyat.

Ha estat gran.... que no pare.

Sou grans, tots!!!
Els que ho han fet
Els que ho han seguit
Els que han col·laborat
Els que els han rebut.


A Aldover, fins i tot una fornada de nous corredors s'hi ha afegit

A un parell de Kms de Roquetes.....
....el grup d'acompanyats ja el formaven més de 20 persones


L'arribada ha estat apoteòsica i els aplaudiments no paraven

Foto per a la història..................i de família



* REPTE. "Objectiu difícil que constitueix un estímul i un desafiament per a qui se'l proposa".


Per tant, i tal i com ens ha "amenaçat" Albert en les paraules que ha dirigit als presents, ara, a pensar en el pròxim.
Aquí estarem, per a explicar-ho, solidaritzar-nos i felicitar-nos en acabar.

Més fotos de l'arribada.........a Picasa





.

D'aquí unes hores.......Objectiu complit























Volta a Catalunya Solidària
de l'll al 25 de Juny de 2011

Albert Giné ( Puça )
12 etapes
i
Xavier Giné
3 etapes....i 1/2

Informació del programa de l'arribada http://trailroquetes.blogspot.com

.

dimecres, 22 de juny de 2011

Albert Giné: " Cada passa era una martellada "

El relleu
Em costa utilitzar la paraula abandonament, potser tècnicament és la que cal fer servir, però com sembla tenir una connotació de rendició, el més correcte crec que, més que una paraula, hauríem d'utilitzar una frase: " El que no pot ser no pot ser, i a més és impossible " . Tots els que coneixen a Albert saben de la seva especial incapacitat per tirar la tovallola. Sí en aquesta ocasió ha estat així nomes pot ser -i és- per un motiu plenament justificat i de força major. Ningú com ell tenia interioritzat l'objectiu d'acabar les 15 etapes. Nomes un problema concret de tendinitis li ha impedit continuar amb el repte. Sense poder posar pràcticament el peu a terra, a més de inhuma, és una inconsciència voler continuar. Potser aquells dies en que va córrer amb un dits llagats i que va provocar haver de córrer xafant amb males postures, és el que ha acabat desencadenant aquestes conseqüències. Però bé.....


La frase amb la que he titulat este comentari és la que li he sentit dir a Albert més d'una vegada aquest mati entre lamentacions i alguna que altra llàgrima d'impotència, quan explicava a tots aquells que, per telefon, han pogut contactar en ell per donar-li el seu suport; abans, sa mare, els sogres i jo mateix li hem mostrat tot el recolzament i suport que, sense caler expressar-ho o exterioritzar-ho massa, sap que té. Per part dels que físicament hi érem i se'ns dubte en representació de molts, centenars, diria jo, de persones que l'admiren i valoren com es mereix.
A l'emoció d'haver de deixar la Volta, al cap d'uns minuts, s'en ha afegit una altra. En parlar en son germà Javi explicant-li la situació, aquest, en una mostra de fraternal suport s'ha oferit immediatament per acabar ell el repte. Sa mare ho ha dit ben clar:.... "És per a estar orgullosa" .
Efectivament, així és.

"Lo prometido es deuda", no havien passat tres hores i Javi ja estava al lloc on ens trobàvem, Ponts. Ara del que es tracta és de recular fins on ho havia deixat Albert després de fer 30 Km. -Coll de Nargó- i fer la resta de l'etapa fins a Ponts, uns altres trenta aproximadament.

Arribada de Javi i plantejament de les etapes restants

Així, pendent tot d'acabar de parlar-ho aquesta nit amb Albert, quan a la conveniència de fer les etapes que resten, més per asfalt o per muntanya, Javi, s'ha posat les sabatilles, els pantalons, la samarreta de Pauls que era la que avui tocava lluir, i, juntament amb l'equip d'assistència, que a partir d'ara es multiplicar per dos, han tirat cap a el Coll de Nargó.
Les etapes que li esperen a Javi, a partir de demà, son:
Ponts-Mollerussa
Mollerussa-Flix
Flix-Roquetes
Finalment, volia afegir que cal tindre en compte què, com Albert no s'ha cansat de dir, aquest repte te una vessant solidaria important i fonamental, i aquesta, no queda tocada en absolut. Si l'objectiu era la recollida del doble de Kg que de Km, pels Kms. no quedarà.

M'ha costat decidir-me per la foto de l'encapçalament, però crec que finalment he encertat. Després del relleu fraternal......LA VOLTA A CATALUNYA continua.

A les dures i a les madures: S'havia d'informar als amics i seguidors.


El destí ha volgut que el lloc de trobada es digues "Bravos". Pos això: Bravos, els dos.

perdó......... els tres.

dimarts, 21 de juny de 2011

Albert s'ho mereix

La foto correspon al seu pas pel pont d'Amposta, la primera etapa Roquetes-Cambrils

L'anterior entrada del bloc ( darrerament no sovintegen ) també l'ha vaig dedicar a ell, però el xic s'ho mereix. Espero que la força que li envio des d'aquí, li serveixi, si més no, per a afegir-li uns grams més força. Al seu bloc http://albertgine.blogspot.com/ hem anat seguint etapa darrera etapa les peripècies i fatigues que li està comportant el repte, atesa la extrema dificultat d'aquest, no és podia esperar res menys.
A dia d'avui ja ha cobert 10 etapes de les 15 previstes. La Volta, però, pel que explica, s'està convertint cada més en un martiri degut sobre tot a la inflamació dels peus i que son finalment el problema principal en que es troba. A les dues darreres etapes ho ha deixat ( valguem Deu, quin pecat ) quan faltaven 9 i 8 Km. per a "la meta".

primera etapa a punt d'arribar a Amposta, fins on el va acompanyar el seu amic Xavi Royo.

En els ultimes cinc dies la mitjana d'hores empleades ha estat de 10 1/2; tot això amb un sol que bada les pedres i una temperatura prou alta. No crec que em cegue la proximitat que hi tinc ni el seu tarannà solidari i altruista, crec sincerament que el que està fent és objectivament digne d'aplaudiment unànime i sincer. Com ell diu sovint, si no fos pels motius solidaris que hi afegís als seus reptes, dificilment ho aconseguiria. Clar què, a banda de totes aquestes motivacions extra, i el cap psicològicament ben moblat amb una força mental a proba de bombes, cal, no cal dir-ho, unes condicions físiques extraordinàries.
La majoria de dies ha estat acompanyat algun que altre km. per algun company atleta que s'anat a trobar en ell des de diferents punts de Catalunya, i el cap de setmana pel seu germà Javi, la qual cosa, segons ha dit, li ha servit de molta ajuda.

Per a qui encara no el conegui, deixo aquest vídeo que li van fer en ocasió de ser nominat candidat a Roquetenc de l'any:






divendres, 10 de juny de 2011

Volta a Catalunya d'Albert Giné

Enllaç


El roquetero Albert Giné ens té preparada una altra de les seves, a partir de demà mateix dissabte quan, a les 6 del mati, emprendrà un altre dels seus reptes, desprès de la Marathon des Sables, les Ultra Trails, com ara la Cursa del LLop etc, ara toca LA VOLTA A CATALUNYA. Un repte personal i no sé sí amb molts de precedents. Al seu bloc ha explicat i anirà explicant l'experiència.
En aquest cas, a més de la component estrictament esportiva - no competitiva, lògicament- cal afegir-hi un vessant de solidaritat i humanisme digne de menció i elogi.
Pel que fa a l'aspecte de l'"aventura" estrictament, els números parlen per si sols. La volta consistís en fer al llarg de 15 dies 1.300 Km. aproximadament, amb 15 etapes consecutives, vol dir que sense cap dia de descans. Les etapes van des de la més "curta" de 70 Km, fins la més llarga que en té 100. Això vol dir que la mitja de Km/dia està entorn als 84.
I l'altre aspecte del repte per al que Albert ens demana col·laboració i solidaritat ( a tots ) és aconseguir recollir el doble de kgs. de menjar que el de Km que ell farà, per tant la fita és arribar, com a mínim a la xifra de 2.600 Kgs d'aliments. Aquests aliments formaran part de l'expedició solidaria que cap a finals d'any anirà al nord d'Africa. Els destinataris d'aquests aliments seran el poble Saharià, al que Albert, a la Marató de les Arenes que va fer pel desert del Sàhara l'any passat, va poder constatar les penúries i necessitats de tot tipus per les que passen.
Cal dir que els aliments s'han de dur al pavelló d'esports de Roquetes per les tardes de 5 a 9 i lògicament han de ser productes d'un consum preferent de llarga durada.
El repte el trobo extremadament complicat. De voluntat, d'esperit de sacrifici i esforç, em consta que no n'hi falten, com ell diu, després d'un km un altre........i el cap tant fort com les cames, sinó més.
Nomes per l'intent, és mereix el reconeixement i admiració de tothom.
Endavant.