Kilian Jornet


Estic segur que en pronunciar aquest nom, no més d'un 10 % de persones ( alguna xifra havia de posar ) sap de qui es tracta. Òbviament m'estic referint al conjunt de la població. Si parlem d'esportistes en general aquest percentatge potser pujaria fins al 70, si ho fem entre atletes, tal vegada s'arribi al 90 i, per suposat, si ho fem entre corredors de curses de muntanya, llavors parlaríem del 100 %. Faig tot aquest preàmbul per arribar a la comparació amb, per exemple, un futbolista d'elit mundial. Entre la població en general, quin percentatge deu haver de gent que sàpiga qui és Messi, un 90 % ?. Just el contrari que amb el cas de Kilian Jornet que, ara fa una setmana, va guanyar l'Ultra trail del Montblanc ( UTMB ) per tercera vegada, rebaixant el seu propi record i deixant-lo amb poc més de 20 h., la carrera, de 177 Km. amb 9.700 m. de D+ està considerada pels especialistes com una ( sinó la més ) dura del mon.
Jo també era, fins fa un parell o tres anys, un dels que no sabia qui era Kilian Jornet, fins que vaig llegir que havia guanyat una de les carreres importants del mon i em vaig començar a informar. Ens hauríem de preguntar que fa que esportistes que fan proeses tant espectaculars com l'atleta català no son majoritàriament coneguts i per tant, dificilment reconeguts. La primera resposta que se'm acut és de pura obvietat: l'atenció que els mitjans de comunicació dediquen a uns i altres. La gent en general, el que coneixem de persones, fets, accions, esdeveniments etc. és ni més menys perquè ens ho donen a conèixer. El perquè ens ofereixen uns i no altres, sovint hem de buscar la resposta en el màrqueting, la publicitat, els interessos comercials etc.
El roquetenc Albert Giné, que també ha participat en aquesta edició, és queixava amargament al seu bloc, de la poca transcendència i reso mediàtic que ha tingut aquesta cursa als mitjans, aixi com la pròpia victòria de Kilian. És cert, l'endemà de la cursa vaig cabussar-me a Internet i la majoria de diaris esportius, els que en parlaven, hi dedicaven quatre ralles i els altres n'hi ho feien. TV3 va fer-ne una lleugera referencia ( i suposso que també per fer "pàtria" ).
Coincidís que els esports que gaudeixen de més expectació, també motivada per la potenciació dels mitjans, son els que, a la vegada, generen ingressos i per tant els protagonistes formen part del pastis, ja sigui per publicitat ( tele ) o per la venda d'entrades: Ciclisme, futbol, tennis, basquet etc. En canvi n'hi han, com ara l'atletisme que, per una part, el que és fa en pista, per les raons que siguin i tret de grans campionats, no atreu gran quantitat de gent; i el que es practica a l'aire lliure, primer, que fer pagar entrada seria complicat i, per altra banda, tant en un cas com l'altre, la publicitat -en la mesura que no se solt televisar- no s'hi posa. En definitiva, es un peix que es mossega la qua. Tot i això, recordo que fa uns anys es televisaven curses de cros i d'altres. Vull pensar que l'excusa de la dificultat tècnica per fer segons quines transmissions no deu ser la utilitzada. Avui dia amb els mitjans existents ( mireu el Tour, per exemple ) no seria res complicat poder retransmetre La Cursa del LLop o l'Ultra Trail del Mont Blanc. És més, poques proves esportives podrien ser tant atractives per al gran public, amb les impressionats vistes i paisatges, com les citades, per exemple.
De totes maneres, fent d'advocat del dimoni, cal dir que algunes característiques de les curses de muntanya ( per no parlar d'altres ) no ajuden a ser seguides pel gran public, veiem:
Si ho comparem en altres disciplines, inclús d'atletisme, a una cursa de muntanya no solt haver una arribada amb cert numero de corredors disputant el primer lloc. És habitual sentir parlar als corredors que l'important és fer la carrera, acabar-la, participar.....deixant una mica en segon pla i relativitzant la victòria final. Això, que pot semblar lloable, també pot jugar en contra de l'espectacle ( imprescindible per a una transmissió esportiva televisiva ). Per cert, el dia que, entre el primer i el segon hi hagi més diferencia de la que hi ha entre un pernil i una espatlla, l'espectacle guanyaria. Resumint-ho: falta competició. Clar que, segurament estic confonent amateurisme i professionalisme.
Un altre aspecte que tampoc crec que afavorís és la idiosincràsia especifica de la disciplina, sembla, pel que sento dir, que, al menys fins un determinada categoria, quasi tothom, amb unes mínimes condicions físiques i sense problemes de salut, amb entrenament, pot fer una cursa. En canvi per a ser futbolista, tennista, golfista o saltador d'altura, s'han de tenir unes determinades condicions que, sinó existeixen prèviament, l'entrenament, dificilment les farà aparèixer. I finalment, de cara a l'espectador, l'emoció que pot provocar Messi o Xavi amb una pilota als peus, Nadal amb un passing shot o una deixada o Pau Gasol amb un tap o esmaixada, no la pot provocar Kilian Jornet corrent o arribant primer a la meta. Això no té res -o molt poc- a veure amb l'esforç, sacrifici, merit, valor i afany de superació d'uns i altres.
De qüestions econòmiques i mereixements, val més no parlar-ne. ( Josef Afram diria que és cosa del mercat ).
Encara que m'acabarà sortint una entrada força llarga, no vull acabar sense tornar-me a referir a l'Albert Giné. Ja he dit que també va participar a l'ultra trail, juntament amb Joan Fores de Tortosa, que va haver d'abandonar per un tall de digestió. Un altre corredor de La Sénia, Antonio Mestre, també va ser-hi.
Hi participaven més de 2.300 corredors, dels quals, aproximadament la meitat van haver de retirar-se. Lo roquetero, ens explica a la seua crónica que ho va passar malament, inclús en algun moment va pensar en l'abandonament. Finalment va resistir les temptacions i aconseguir, després d'uns darrers 30/40 kms. de patiment, arribà en el lloc 42 ( 26 de la seva categoria ) que, tenint en compte el gran nivell dels corredors vinguts de tot el mon, no està gens malament. A més a més, setè espanyol.
El germà d'Albert, Xavi, va participar en una altra prova que també es celebrà el mateix cap de setmana al Montblanc ( la TDS ) de 90 Km. on va fer un meritori 64 lloc, 33 de la seva categoria i on també participaren més de 2.000 corredors.

.

Comentaris

Albert Giné ha dit…
M'he quedat bocavadat! tens més coneixements periodistics que molts profesionals, vaja crònica més encertada q has publicat, felicitats!!!
ximo ha dit…
Albert, és que m'hi fixo molt....i llegeixo altres blocs.

Entrades populars d'aquest blog

Leonard Cohen

Mitjans públics ( i concertats ? )

Que pagui més qui més té