Accident a barajas




Ja fa una setmana de l'accident de Barajas i molt es el que s'ha escrit i dit sobre el mateix. No seré jo el que afegeixi ni informació ni llum sobre les circumstancies que el van envoltar, ara be, si que voldria fer unes reflexions particulars i personals des d'aquest humil blog, i de diferents vessants:

Humana. Els familiars de les víctimes, igual que els familiars de les víctimes d'atemptats terroristes, tenen tot el dret a protestar, parlar o reclamar sobre el que consideren oportú, atès que estan afectades sobremanera pel xoc traumàtic que el va venir a sobre , però també cal reconèixer a la vegada que, en aquestes condicions, no es el millor estat per a poder jutjar o reclamar de forma justa i atinada. Peró tota la comprensió cap a n'ells..
Una de les reclamacions mes sentides i lògiques, es la de poder disposar dels cadàvers dels seus el mes aviat possible, per una altra part, es lògic que si es vol fer de la manera mes respectuosa possible, es un proces que segons els entesos ha de ser lent, entre altres motius per la dispersió dels cossos i el corresponent anàlisi de les restes. Voldria però, abocar un pensament que aquests dies hi estat pensant, que entra ( ho reconec) mes be en l'àmbit de la psicologia o de la complexitat humana: Podria ser perfectament possible que algun dels cadàvers, com passa sovint avui dia, finalment fos incinerat. Llavors, amb una mica de sentit comú, convindríem en que, te molt de sentit reclamar fins l'obsessió unes restes que a la fi acabaran sent cendres? que a la vegada, potser que acaben escampades pel camp. No ho se... es tot molt complicat. I com deia aquell, cada persona es un mon.

Sociològica. Quant succeeix un fet d'aquestes característiques, en aquest cas un accident aeri, sol ser qualificat com una catàstrofe, sobre tot per les conseqüències en quantitat de víctimes mortals. Tothom es sensibilitza, se solidaritza inclús afecta en els següents dies a gent que acaba anul·lant els seus previstos vols. Suposo que de la mateixa manera que quant hi ha una alegria diemt-li col·lectiva, en forma de resultat esportiu, o del que sigui, tothom se sent afectat, quant hi ha una desgracia, passa el mateix. Aquí però, caldria afegir que la afectació per la desgracia sol esta proporcionalment relacionada amb la distancia en quilometres. El mateix accident a la Xina, ( ara amb els jocs potser no) no mereix ni una columna a la portada dels diaris. De totes maneres, el que volia dir, es que vist individualment, l'afectació ( teòricament) per la pèrdua per accident d'un familiar o familiars hauria de ser la mateixa ja sigue per un xoc a l'autopista que per una catàstrofe col·lectiva. O ( també per al psicòleg) es que a l'afectació pròpia s'hi ha d'afegir la dels demés? . No ho se. Per cert, l'assistència psicològica, i d'altres, es la mateixa quant hi ha un accident particular? . O potser no fa falta?. Tampoc ho se.

Política. Es cert que davant d'aquest accident, a part excepcions, la oposició ( PP) no s'ha empleat a fons ni de forma destralera; ja sigue perquè creu que es el correcte o be com exemple de noves actituds allunyades d'anteriors practiques. No obstant, si que s'ha deixat caure el comentari de que ells no faran el que van fer els socialistes en altres ocasions, referint-se a l'accident del yakolet (Yak 42). Peró cal dir que en aquell cas precisament les acusacions de l'oposició d'allavors (PSOE) anaven en el sentit de la premora de la identificació dels cadàvers i de les consegüents equivocacions.
Pel que fa pròpiament a l'accident, no es poden comparar les circumstancies d'un i l'altre. En el cas de l'avio militar, les acusacions o sospites anaven per la falta de seguretat, vellesa de l'aparell (ucraïnès) falta de controls etc., la qual cosa era ( i es) responsabilitat absoluta del govern i mes exactament del ministeri de defensa. Encara recordo ( amb repugnància) a Trillo deixant-se protegir per un paraigües ( queien quatre gotes ) inspeccionant la zona de l'accident esquivant cadàvers, però sense que li caigues una gota al damunt. En el cas de l'accident de Barajas, la responsabilitat del govern es primer assegurar que no passe el que va passar amb els cadàvers del Yak, després posar tots els mitjans per averiguar les causes, actuar en conseqüència, ja sigue contra l'empresa (si cal ), o contra la falta de zel en la prevenció etc. ,reforçar i vetllar per la seguretat en los avions i finalment preocupar-se de que el s familiars rebin el que correspongui com en qualsevol accident.

Periodística. En aquest punt, nomes unes preguntes en les quals van implícites les meves opinions:
-Cal ensenyar com plora la gent, a totes hores?
-Cal preguntar als afectats, com es senten?
-Cal que tothom vulgui demostra el que "sap" d'aviació, d'aterratges etc.?
-Parlarien el mateix sobre el tema, les televisions, si no hi haguessin imatges?

Un comentari al marge: ahir mateix es va saber la mort de la parella de l'alcaldessa d'Esparreguera per una baralla amb uns menors: Doncs be, a Tv3 ( l'alcaldessa va ser presentadora d'aquesta cadena) es van limitar a dir el nom, sense cap imatge ni d'ella ni de la víctima i a mes la periodista-alcaldessa i família va demanar privacitat als actes del funeral etc. Em sembla perfecte, però sempre així.

Per acabar un mea culpa: Jo, segurament, que tampoc hauria escrit això si l'accident hagués passat a la Xina. Tampoc si en compte de 154 morts hagués esta un accident amb dos, encara que fos a 25 quilometres.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I....Tortosa ?

Leonard Cohen

Mitjans públics ( i concertats ? )