resposta

Potser el primer que cal, es explicar el perquè del títol del bloc, doncs molt fàcil: un nom prou nostre, i que m'ho permetia blogger ( al que no conec).
Em sento obligat a explicar el que m'ha mogut a muntar aquest bloc tant humil com segurament efímer i sense cap especial pretensio, ha estat "l'invitacio" reiterada que m'han fet des d'un altre bloc de les nostres terres, La Via Augusta.
No se si enceto una variant en les motivacions sobre el que porta a la gent a fer-se un bloc, podria ser. Si alguna cosa em caracteritza es la sinceritat en que sempre expresso les meves idees i opinions, amb franquesa i honestedat. Fa uns dies varem tindre un intercanvi d'opinions amb l'autor d'aquest bloc, i la cosa no va acabar allò que es diu massa amigablement. Lamentable, però així va ser. Tot va començar per les meves recriminacions a algunes de les seves opinions, i la seva reacció va ser no publicar el meu darrer comentari com a represàlia per les meves critiques que es poden considerar com a contundents i radicals si, però mai insultants. Tot i que, cal afegir, que alguna frase meva d'aquest darrer comentari si que la utilitza fora de context per tal de matxacar-me, incloent-hi una referencia a Gustau Moreno i una tergiversada interpretació de les opinions d'aquest i jo: també " se les van teni", diu. http://laviaaugusta.blogspot.com/2008/02/minibar-quan-no-es-contrasta-la-notcia.html
Tornant a les motivacions, i com el bloc m'ho permet, al considerar-me tractar injustament i davant la impotència de que no publique el que jo dic i si que se'n aprofite i ho utilitze, jo també faré utilització i us del MEU bloc, així, tot seguit publico la resposta que ell no va publicar, tot desitjant que si m'atreveixo a continuar amb el bloc, sigue per qüestions mes enriquidores i constructives.


Visca la llibertat d'expressió

El pensament socialista el deus aplicar als plenaris de l'Ajuntament, perquè el que es al teu bloc...de tolerància en vers opinions adverses, res de res.
Al cap i a la fi no t'he dit res mes alt del que t'hagi pogut dir l'altre participant en aquesta polèmica inútil, però ves per on en aquest cas l'intercanvi de floretes ha estat d'allò mes evident.Tu sabràs.
Podràs acusar-me de pesat, de curco si, pero quant m’has dit lacai, intoxicador, despotricador i que faig la pilota algun jefe, t’has passat un bon tros, per acabar de lluir-te ( perquè, t'has lluit) m'amenaces en no publicar-me. Que no tinc dret?. Si m’apures una mica, inclús en la llei a la ma en tinc de dret: el de replica. I si no es de llei, tinc el dret moral, mes enllà de que sigues el propietari del bloc o que aquest dret judiric de replica estigue o no reconegut en l’ambit d’internet. El que hauries de fer, si no t’agrada el que dic, com ho dic o l’insistencia que hi poso, es DEMANAR-ME cordialment que no continuï, ja sigue per no cansa a la resta o perquè consideres, com a moderador, que el tema ja esta prou debatut, però mai amenaçar-me en no publicar-me els comentaris. Que no veus que el que queda malament ets tu?

El pensament socialista a mes de predicar-lo s'ha de practicar. Respecte, tolerància, igualtat, llibertat.........veritat que et sona tot això?
Evidentment que si publiques els comentaris que t'envia la gent es perquè vols, que et penses que soc tonto?, que no t'ho he dit jo mateix en mes d'un comentari?.
Pots publicar-me el que et done la gana (jo també puc publicar-ho a un altre lloc). El que passa nomes te un nom: AUTORITARISME.
Te vaig dir amablement que intentaria no molestar, si no em sentia al•ludit. Jo, en l’anterior comentari no ho vaig fer, però tu insisteixes en el teu i, si no l’insult, ratlles el mal gust.
Quant a la dialèctica aquesta, tant recorrent a aquest mon, de l’anonimat, el que no podeu pretendre tu i tots el bloguers que gaudiu d’una eina d’exibicio publica i gratuïta es que tothom us contemple i llegeixi i que no us puguen portar la contraria, la qual cosa, no passa ni als diaris.

Finalment ( ara si) per que no et preocupis excessivament, No soc cap "personatge important" ni obeeixo a cap "jefe", mes enllà del qui em paga a l'empresa. Si em dones a conèixer ( no si em coneguesis, que ja em coneixes) no m'hauries contestat com ho has fet. d'aquí la referencia que feia abans de Emili Nieto. Peró aquestes son les regles i ho accepto.

Per a mes informacio:
https://www.blogger.com/comment.g?blogID=2356452269540107648&postID=5247143262408016105

Comentaris

lo sapo roig ha dit…
Ximo, et felicito! Al final has donat el pas! Ara només falta tenir una mica de perseverança per anar publicant entrades sovint!
Sento dir-te que confons la gimnàstica amb la magnèsia i llibertat d’expressió no significar dir tot el que un pensa, sobre tot si ho fa en un espai que no li és propi. Crec que al meu blog ho vaig deixar ben clar en l’exemple de les cartes al director que s’adrecen als diaris i on fa falta que un s’identifiqui. Cosa que tu, evidentment, no has fet mai.
Per acabar penso que vaig ser molt tolerant respecte a publicar algunes opinions que vas deixar tu mateix i Emili Nieto (que per cert si que es pot identificar només entrant al seu blog) Emili i jo ens coneixem prou i després de l’intercanvi d’opinions, no sempre compartides, crec que vam acabar amics... o al menys això es desprèn de les seves darreres paraules.
PD Per cert, no m’agrada el títol del teu blog. Hi ha altres coses “molt nostres” que haurien pogut ser molt més encertades a l’hora de buscar un nom. Baldana “sona” més a un bloc de caire gastronòmic!
ximo ha dit…
Pos si company, per a mi al menys, llibertat d'expressió vol dir deixar que tothom digui el que pensa, si vol i no falta al respecte a ningú.
En relació a la ridícula polèmica, em nego a continuar, ja he dit el que havia de dir, i fet public el que tu em vas negar.
Ets tu i ningú mes que tu el que convida implícitament als lectors a fer comentaris al teu bloc. O es que estem tots sonats aquí?. Tu que creus que seria capaç d'inventar-me algun que altre motiu per a eliminar-te el teu comentari?, encara que tu no vas publicar el meu, seria massa ridícul, infantil i venjatiu; ja pots estar tranquil, no ho faré. Al meu bloc podrà escriure qui vulgui, quan vulgui i dir el que vulgui, amb els lògics límits del respecte. Son maneres.

La vida del bloc no se si serà llarga o morira d'inanició, si fins ara no m'havia decidit a fer-ne un, era precisament per no sentir-me capacitat de donar-li una continuïtat.
Quant al nom del bloc, ja he dit que estava lliure i es "del terreno". Es mes, si no t'agrada baldana, tu pots dir-li BOTIFARRA, que te l'accepció gastronòmica i l'altra.
Anònim ha dit…
Hola, m'encanta el teu bloc. Hi ha res que pugui fer per rebre actualitzacions, com una subscripció o res? Em sap greu que no estic familiaritzat amb RSS?

Entrades populars d'aquest blog

Leonard Cohen

Mitjans públics ( i concertats ? )

Que pagui més qui més té