Potser si, però......( II )

No sé si les mesures que Zapatero, i el seu govern, ha adoptat de rebaixes, congelació i supressió d'ajudes i altres que ha dit que vindran, en quant a l'ordre, ho ha fet per una determinada tàctica política i de comunicació, però el cas és que les primeres mesures que ahir es van aprovar per ( resoldre? pal·liar?) la crisi afecten als sectors més febles del conjunt de la societat; en termes una mica demagògics és solt dir a la poca roba. Tot aixo amb el greuge que nomes fa unes setmanes s'assegurava tot el contrari, de no posar la mà on ara l'ha posat.

Ara, fent honor per enèsima vegada a la falta de coordinació i coherència comunicativa, depenent de quin ministre parle ( uns que si, altres ho neguen ) s'anuncien mesures com ara pujada d'impostos que afectarien als que més tenen. El fet de plantejar primer les que afectaran als potencials votants i després les altres podria ser, com deia, una tàctica per a que, al menys, quede a la memòria més recent, les mesures més progressistes o socialistes.

Tot seguit transcric unes frases extretes d'un article vist al diari El Punt fa un parell de dies.
No es tracta de cap comunista, seguidor de Fidel Castro, Hugo Chavez, ni cap militant antisistema ni res que si semble, es tracta d'un ex-conseller de la Generalitat amb Pujol i ex delegat d'aquesta a Madrid, Francesc Sanuy. Si el que escriu ho fa per quedar bé, per fer d'infant terrible o per què esta de tornada, no ho se però, a mi, no em desagrada.

.......ara sembla que els governants s'hagin oblidat d'aquell gran principi socialista que diu «a cadascú segons les seves necessitats i de cadascú segons les seves capacitats»

....L'anunci de les mesures imposades per la UE, el BCE, l'FMI i la Reserva Federal dels EUA és ben explícit. Ells, que són els qui paguen el rescat dels països en dificultats, reclamen unes retallades del dèficit públic absolutament espectaculars i exigeixen uns increments dels ingressos tributaris"

L'home ( ZP ) que una setmana abans garantia la política social, passava d'un dia per l'altre a victimitzar els innocents més necessitats i a fer-se fotos amb els poderosos intocables, inviolables, immunes i protegits. Exemplia gratia amb Botín en mànigues de camisa i elàstics, a fi de demostrar qui mana de veritat.

No s'ha dit, però, res que indiqui la voluntat del govern central «socialista» d'imposar a les grans fortunes i als qui cobren xifres obscenes com a gestors d'empreses monopolistes algun sacrifici equiparable al que hauran de suportar les famílies que malden per arribar a final de mes

Què hauria de fer.........Primer, publicar les declaracions tributàries de tots els ciutadans. I ja no val l'argument de l'ocultació per evitar segrestaments, perquè prou impúdica és l'ostentació que fan els nostres rics amb els signes externs i les llistes del Forbes. Segon, que els delinqüents fiscals no puguin adormir, durant 10 anys, els judicis per suborn d'inspectors tributaris a canvi que els perdonin els impostos. Tercer, en lloc d'omplir-se la boca per dir que cal estar al costat dels que més pateixen, defensar la part del magre poder adquisitiu de les classes modestes, per exemple, rebaixant les abusives tarifes regulades que el govern aprova de manera sistemàtica i paradoxal atès que pugen molt més que els preus de mercat lliure. M'estic referint a l'aigua, el gas, l'electricitat, telèfons, peatges i un llarg etcètera de serveis públics de primera necessitat. Que, amb els seus multimilionaris beneficis, haurien de ser els primers a l'hora d'estrènyer-se el cinturó. Quart, igualar la pressió fiscal sobre les rendes del capital amb la dels rendiments de treball i eliminar el paradisos fiscals interiors que no són a Suïssa, sinó al BOE, tal com és el cas escandalós de les SICAV que només tributen un 1%. Cinquè, no dir-nos mai més que, si els fessin pagar, els rics s'endurien els diners a fora, perquè ja ho estan fent ara mateix i, sobretot, perquè de què ens serveix que els tinguin aquí, si no tributen?