Potser si, però......( I )

Ja fa dies que volia escriure alguna cosa en relació a les mesures anunciades per Zapatero per fer front a la crisi i els seus efectes; el cas és que ja sigui per desencantament, per falta de ganes o per no saber massa que dir i, sobre tot, com dir-ho, el cert és que han anat passant els dies. Tot i la falta de concreció de les mesures anunciades, si que és pot analitzar la filosofia general de l'anunci. Per una banda tenim la congelació de les pensions per al 2011, d'entrada aquesta mesura viola el que és coneix com el Pacte de Toledo i els compromisos allí recollits. Sempre he pensat que pel fet de ser jubilat o pensionista no te perquè afegir un plus de reconeixement econòmic, més si és té en compte que en edats avançades -normalment- les necessitats no solen ser les mateixes; trobo bastant demagògics els reconeixements unànimes que tothom fa dels pensionistes i dels drets universals que aquestos mereixen. Aixo s'entén ràpidament si pensem que una cosa son els jubilats que cobren 500 o 600 € -no cal dir de les pensions de viudetat- i una altra molt diferent son els que en cobren 2.466,20 ( que és el màxim per a l'any 2010) , per tant, no s'hauria d'exigir el mateix grau de sacrifici a uns que a uns altres. Com és lògic, tampoc faltarà qui digui que, si cobra més de dos mil euros, és perquè ha cotitzat per a que sigui aixi, no li faltarà raó. Com tampoc faltarà raó a aquell assalariat que, cobrant 1.000 € no té les avantatges del jubilat pel fet de ser-ho ( viatges, exaccions, medicines etc ). Per tant, la primera constatació és la de sorpresa per tocar un col·lectiu que, amb excepcions, és feble i esta pactat no tacar, precisament.

Un altra mesura anunciada és la reducció del salari en un 5 % al conjunt dels funcionaris, la mateixa reflexió dels jubilats valdria també per aquests col·lectiu i els seus diferents nivells d'ingressos, tot i que, en aquest cas, s'ha dit que el 5 % serà de mitjana i que, qui més cobra més percentatge de rebaixa tindrà. Si no recordo malament, Jose Blanco va dir que un funcionari que cobra 1.200 € ( gens excepcional, per altra part ) tindria un rebaixa de 30 € aproximadament, el que representaria entre un 2 i un 3 %. Tampoc vull amagar que, des d'un punt de vista estrictament empresarial, també te la seva lògica que una empresa ( l'administració ) davant d'una situació angoixant de crisi te bàsicament dos camins: facturar més ( recaptar ) o gastar menys ( menys despesa social o menys despesa per salaris); a l'empresa privada la reducció de salaris també s'aconsegueix reduint la plantilla, la qual cosa, als funcionaris ( fitxes ) no se'ls ho pot fer i per tant, aquests, també ho haurien d'entendre com el seu particular sacrifici solidari amb la resta. Quants dels centenars de treballadors dels recentment acomiadats a les nostres terres haurien acceptats reduir un 10/15 % el seu salari a canvi de continuar mantenint el seu lloc de treball.......Jo crec que la immensa majoria.

Finalment, s'anul·lara el conegut com a xec-bebè, aquells 2.500 € que de manera universal i indiscriminada es donava a totes les dones pel fet de tindre un fill/a. Aquesta iniciativa implantada de manera tant alegre, és evident que era tot menys pròpia d'un govern socialista ( igual que els 400 € per treballador ), En els dos casos igual rebia l'ajud un executiu amb un salari de 4.000 €/mes que el/a mileurista; amb el greuge que, en el cas dels 400 €, l'executiu, se'n podia descomptar 200 de la seva retenció el primer mes, i l'altre no. Alló va ser d'escàndol. Ara, ja sigui per convenciment, per exigència d'instàncies europees, de l' Obama o pel que sigui, el cas és que s'implantaran unes mesures que és evident que proporcionaran un estalvi en la despesa publica, el que no se si és tant evident és que amb aixo s'aconsegueixi reactivar l'activitat econòmica i crear lloc de treball que és realment el que fa falta. La reducció de salaris als funcionaris, juntament a l'imminent pujada dels tipus d'iva, no crec que ajudi gens a animar el consum. Perjudici definitiu no crec que en crei, ara, benefici, tampoc.