23 d'Abril
Sobre la festivitat d'avui, Sant Jordi, no crec que hagin moltes coses a afegir de nou; conveniència de declarar-la festa nacional de Catalunya en compte de l'11 de Setembre, que si una festa de la cultura, del llibre, de la lectura, de l'amor -per allò de la rosa- . Tot perfectament digne de lloança, reconeixement i inclús orgull de que una diada com aquesta tingui el seguiment i èxit que té, tant, que altres llocs, inclús països, hagin intentat copiar-ho.
Peró precisament avui voldria fer unes reflexions, algunes en clau de provocació, perquè no? en relació al llibre i la lectura.
En una societat com la que tenim, on tots ens ho qüestionem tot, dic jo, que tampoc hauria de ser original fer algunes objeccions o qüestionaments a alguns tòpics sobre la lectura. D'entrada, hom considera que el llegir -sempre que es diu llegir, s'interpreta llibres- és recomanable, bo, educatiu, instructiu, saludable, divertit i un munt de coses més. Tot aixo és possible i segurament vertader, però no necessàriament ni obligatòria, al menys per a tothom. Anem a pams, primer que res s'ha de dir que estic parlant de llibres que no son els "d'obligada" lectura com podrien ser els de l'ensenyament, ja sigui obligatori o universitari, ni per suposat aquelles lectures per raons de professió o coneixement obligat etc.. Estic parlant exclusivament dels que es compren per plaer. Totes les virtuts que sovint s'atribueixen a aquests tipus de lectura, com aquelles que anomenava abans, no deixen de ser unes sensacions del tot subjectives, personals i intransferibles i no son en absolut extrapolables al comú dels mortals. És del tot creïble que una persona pugui gaudir extraordinàriament amb la lectura d'un llibre i arribi a experimentar un plaer indescriptible amb una novel·la, una poesia, una biografia o un llibre d'història, però no crec que aquestes sensacions es pugin universalitzar. Son molts els que defensen l'habit de la lectura com quelcom indispensable i convenient, però jo em platejo: lectura per a que? Per conèixer, per saber, per estricte plaer, per entreteniment?.....segurament que per tot o per cada una d'aquestes coses i segons els moments, però a la vegada, també dic...aquestes mateixes raons no les podem trobar igualment a la premsa o Internet si parlem de la paraula escrita, o bé en altres formats a traves dels quals ens arriba igualment la paraula, en aquest cas dita, com ara quan escoltem música, la radio, veiem la televisió, o una pel·licula?. Llavors, perquè el detriment d'aquestes activitats en favor de la lectura?. I perquè ha d'esser pitjor llegir mitja dotzena d'articles d'opinió a la premsa diària o a la pantalla de l'ordinador que un llibre de sis capítols que a més son del mateix autor? Algú podrà dir ( i no li faltara raó, segurament ) que la qualitat literària és troba als llibres i no a un article d'un diari, bé, jo diria que per a mi i el meu nivell d'exigència ja en tinc prou. I no dec ser molt lluny de la mitjana, quant en moltes ocasions s'ha posat de manifest que Tirant lo Blanc i El Quixot ( obres considerades mestres ) no és podria dir que hagin estat llegides de manera absolutament majoritària per la població. Tot i que molt pocs ho reconeixeran, uns pel que diran i altres perquè semblen encomanats d'allò que potser tenim interioritzat de que si llegeixes molt, a part de culte ( això sí ), seràs més feliç i més bona persona. Cosa que nego, clar. No tinc cap dubte que hi ha molta gent que ha llegit més llibres en un anys que jo amb tota la meva vida, que estan pendents de judici o sentenciats en ferm.
La lectura ens ensenya i instrueix per si mateixa, negar-ho, seria negar una evidencia, fins i tot encara que no ens agrade el que es diu, podem aprendre de com es diu, la construcció de les frases, significat de les paraules, utilització del llenguatge o simplement ortografia etc. això està fora de tot dubte.
Caldria acceptar per part dels que conformen aquest mon del llibre ( escriptors, editors, llibreters i lectors ) que també ells, i potser més que en altres sectors de l'activitat cultural, tenen les seves dèries, obsessions i les seves mirades per dalt de l'espatlla. Ja fa anys que dura la polèmica -interessada pels afectats- entre els escriptors mediàtics i els purs i fe-ten. Que no son llibres amb tapes, fulls i pagines plenes de lletres i paraules, els que escriuen els "Buenafuentes" i companyia?. Ah, que no és cultura? És possible que no aporte gaire a la literatura universal, però segurament com el 90 % dels llibres que es publiquen.
Per altra banda, els llibretes, avui, sobre tot si el dia acompanya, es freguen les mans pensant que vendran més llibres que amb mig any sencer, per tant, tampoc és descabellat concloure que tot plegat, encara que en aquest cas podríem dir allò de que és a fi de bé, no deixa de ser un festa amb una component evident d'esperit comercial i de negoci com qualsevol altre que, tot i saber tothom que molts dels llibres que avui es regalaran no s'acabaran de llegir mai, si més no, permetrà al final del dia poder dir: Hem batut el record de l'any passat. Tant de bo.
Per acabar, i amb coherència amb alguna que altra contradicció que més amunt he pogut deixar anar, confessaré que els programes que, des de sempre, més m'han agradat veure a la tele han estat els que parlen de llibres. Ja que no llegeixo ( llibres ), escolto. La gran desventatja és que, si no t'ho graves, no pots tornar a " llegir-ho".
En el que espero coincidir amb tothom és en que val més un dia com el d'avui que no pas deu dels convencionals, o extraordinaris per altres motius. I si no existís, convindria inventar.
Peró precisament avui voldria fer unes reflexions, algunes en clau de provocació, perquè no? en relació al llibre i la lectura.
En una societat com la que tenim, on tots ens ho qüestionem tot, dic jo, que tampoc hauria de ser original fer algunes objeccions o qüestionaments a alguns tòpics sobre la lectura. D'entrada, hom considera que el llegir -sempre que es diu llegir, s'interpreta llibres- és recomanable, bo, educatiu, instructiu, saludable, divertit i un munt de coses més. Tot aixo és possible i segurament vertader, però no necessàriament ni obligatòria, al menys per a tothom. Anem a pams, primer que res s'ha de dir que estic parlant de llibres que no son els "d'obligada" lectura com podrien ser els de l'ensenyament, ja sigui obligatori o universitari, ni per suposat aquelles lectures per raons de professió o coneixement obligat etc.. Estic parlant exclusivament dels que es compren per plaer. Totes les virtuts que sovint s'atribueixen a aquests tipus de lectura, com aquelles que anomenava abans, no deixen de ser unes sensacions del tot subjectives, personals i intransferibles i no son en absolut extrapolables al comú dels mortals. És del tot creïble que una persona pugui gaudir extraordinàriament amb la lectura d'un llibre i arribi a experimentar un plaer indescriptible amb una novel·la, una poesia, una biografia o un llibre d'història, però no crec que aquestes sensacions es pugin universalitzar. Son molts els que defensen l'habit de la lectura com quelcom indispensable i convenient, però jo em platejo: lectura per a que? Per conèixer, per saber, per estricte plaer, per entreteniment?.....segurament que per tot o per cada una d'aquestes coses i segons els moments, però a la vegada, també dic...aquestes mateixes raons no les podem trobar igualment a la premsa o Internet si parlem de la paraula escrita, o bé en altres formats a traves dels quals ens arriba igualment la paraula, en aquest cas dita, com ara quan escoltem música, la radio, veiem la televisió, o una pel·licula?. Llavors, perquè el detriment d'aquestes activitats en favor de la lectura?. I perquè ha d'esser pitjor llegir mitja dotzena d'articles d'opinió a la premsa diària o a la pantalla de l'ordinador que un llibre de sis capítols que a més son del mateix autor? Algú podrà dir ( i no li faltara raó, segurament ) que la qualitat literària és troba als llibres i no a un article d'un diari, bé, jo diria que per a mi i el meu nivell d'exigència ja en tinc prou. I no dec ser molt lluny de la mitjana, quant en moltes ocasions s'ha posat de manifest que Tirant lo Blanc i El Quixot ( obres considerades mestres ) no és podria dir que hagin estat llegides de manera absolutament majoritària per la població. Tot i que molt pocs ho reconeixeran, uns pel que diran i altres perquè semblen encomanats d'allò que potser tenim interioritzat de que si llegeixes molt, a part de culte ( això sí ), seràs més feliç i més bona persona. Cosa que nego, clar. No tinc cap dubte que hi ha molta gent que ha llegit més llibres en un anys que jo amb tota la meva vida, que estan pendents de judici o sentenciats en ferm.
La lectura ens ensenya i instrueix per si mateixa, negar-ho, seria negar una evidencia, fins i tot encara que no ens agrade el que es diu, podem aprendre de com es diu, la construcció de les frases, significat de les paraules, utilització del llenguatge o simplement ortografia etc. això està fora de tot dubte.
Caldria acceptar per part dels que conformen aquest mon del llibre ( escriptors, editors, llibreters i lectors ) que també ells, i potser més que en altres sectors de l'activitat cultural, tenen les seves dèries, obsessions i les seves mirades per dalt de l'espatlla. Ja fa anys que dura la polèmica -interessada pels afectats- entre els escriptors mediàtics i els purs i fe-ten. Que no son llibres amb tapes, fulls i pagines plenes de lletres i paraules, els que escriuen els "Buenafuentes" i companyia?. Ah, que no és cultura? És possible que no aporte gaire a la literatura universal, però segurament com el 90 % dels llibres que es publiquen.
Per altra banda, els llibretes, avui, sobre tot si el dia acompanya, es freguen les mans pensant que vendran més llibres que amb mig any sencer, per tant, tampoc és descabellat concloure que tot plegat, encara que en aquest cas podríem dir allò de que és a fi de bé, no deixa de ser un festa amb una component evident d'esperit comercial i de negoci com qualsevol altre que, tot i saber tothom que molts dels llibres que avui es regalaran no s'acabaran de llegir mai, si més no, permetrà al final del dia poder dir: Hem batut el record de l'any passat. Tant de bo.
Per acabar, i amb coherència amb alguna que altra contradicció que més amunt he pogut deixar anar, confessaré que els programes que, des de sempre, més m'han agradat veure a la tele han estat els que parlen de llibres. Ja que no llegeixo ( llibres ), escolto. La gran desventatja és que, si no t'ho graves, no pots tornar a " llegir-ho".
En el que espero coincidir amb tothom és en que val més un dia com el d'avui que no pas deu dels convencionals, o extraordinaris per altres motius. I si no existís, convindria inventar.
Comentaris