Barça-Madrid i Madrid-Barça

D'un temps cap aquí he pogut constatar un evident - per a mi- canvi amb els desitjos expressats per les respectives aficions del Barça i del Madrid quan es tracta de contestar sobre qui és vol que guanyi un determinat partit del respectiu rival quan aquest és juga alguna cosa important. Aquesta resposta, que ara no hi ha cap inconvenient de manifestar-la inclús públicament, casi sempre va en el sentit de que perdi l'equip rival, i a més s'hi sol afegir sempre. Aixo que podia semblar més o menys normal en el context d'una rivalitat entre els dos equips més grans d'Espanya, no fa gaire temps, si el rival jugava contra un equip estranger, i més si el que opinava era un aficionat del Madrid, aquest solia dir, al menys quan s'opinava davant d'un micro o càmeres i sobre tot si el que contestava era conegut, que " hombre, no deja de ser un equipo español, que nos representa etc ", Ara, aixo s'acabat de manera radical, de cada un que opini d'aquesta manera en podem trobar cent que diguin sense embuts que el seu desigs és que perdi el Barça. Al contrari no cal dir-ho, i potser mai s'amagat tant.

Des de la perspectiva d'un exercici de sinceritat, de treta de careta etc, pot ser fins i tot saludable que tothom s'expresse lliurement i digui honradament el que sent, però crec que, no és tracta d'una espontània mostra de sinceritat, més aviat respon a una animadversió latent i finalment indissimulada per part dels madridistes que potser sense arribar a "l'ultrisme" dels exhibidors de banderes preconstitucionals i altres símbols, també s'apunten a l'anticatalanisme i son capaços d'abstreure's del seu nacionalisme fins a renegar del Barça com un "equipo español".
Que conste que estic parlant del ciutadà de a peu, normal i corrent, no fanàtic ni ultra. N'hi ha d'altres, com ara el cap d'opinió de l'ABC que vaig veure l'altre dia a Intereconomia ( no soc perfecte ) contant que quan marcava el Barça en un partit internacional, deia " Gol........ y viva Espanya". No, no em refereixo a aquests tipus d'ultres espanyolistes provocadors i imbecils.
Ja se que sempre haurà existit, com aquí, però ara el que sorprèn és que sigui tant descarat; inclús a nivell de programes de televisió, radio, premsa etc.. Ja fa anys que van començar les tertúlies sobre futbol a la televisió ( La graderia, La barberia, Força Barça etc. ) però tot i haver partidaris declarats d'un i altre equip, davant de partits internacionals, mai s'atrevien a dir que volien que perdes l'etern rival. Ara sí.
Soc prou conscient que des del punt de vista d'un independentista o nacionalista radical català, aixo de que al Barça o inclús Catalunya no és defensi com quelcom espanyol ja li pot anar bé i ho pot valorar com un avenç, però jo no estic gens convençut que sigui bo i sobre tot rendible per a natros.
Tothom s'omple la boca en dir, o desitjar, que no s'ha de mesclar l'esport i la política, però, en futbol principalment, crec que aquesta mescla no és pot amagar i si a sobre comptem amb personatges com Laporta, pos encara menys.
Per a mi esta clar que, de la mateixa manera que a Catalunya pot està creixent l'independentisme o, si més no, el sentiment de mal tracte per part de "Madrid", allà ha crescut el sentiment separador i ja no s'ho amaguen.
Se'm pot dir que tot plegat no te res a veure amb les qüestions polítiques i d'identitat i que simplement correspon a una normalització de les respectives aficions, com passa a altres països del mon sense problemes identitaris i de nacionalismes com aquí i que simplement hi hauria que inscriureu en el normal desig de l'aficionat que, després de voler que guanyi el seu equip, vol que perdi ( sempre ) l'altre. TANT DE BO.