11 de Setembre

Amb afirmació i orgull però sense ofenses, sense exclusions, sense victimisme, sense prepotència, sense estereotips i amb respecte - bidireccional- pels sentiments:


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Retirada pont

Imatge
D'acord amb lo previst, avui divendres, s'ha desmuntat el pont del ferrocarril que creuava l'va. de la Generalitat de Tortosa. La expectació era important. Jo mateix,  per uns moments , m'he sentit ( prematurament ) qual jubilat espectador d'obres a la via pública.  Deixo un parell de fotos de l'abans i el després, així com una dels nanos i gegants que, des d'uns metres més enllà, a la llotja, s'ho miraven impassibles i resignats. Suposo. 
Més informació

Serà que estic a mig fer?

Imatge
Reconec que el tema de l'estatut i la sentencia del TC està posant a prova la meva identitat pel que fa al sentiment sobre Catalunya, Espanya i el nacionalisme. Fins ara sempre havia mantingut una certa actitud sobre la que fins i tot en presumia. Mai m'he declarat nacionalista, ni català ni espanyol; se que molts nacionalistes catalans no admeten que un pugui no ser nacionalista ni d'aquí ni d'allà, però és exactament així. Em podria considerar, aixo si, catalanista, en tant que defensor de les nostres coses, i per sobre d'elles la llengua que crec és el tret diferencial més clar i identificador. Es podrà dir que si un és catalanista forçosament ha de ser nacionalista, bé, jo no m'hi sento, sovint aquest sentiment solt anar acompanyat de voluntat d'exclusió, d'uniformitat i d'enfrontament. Tot i acceptant que, de fet, no és el mateix el nacionalisme català ( a la defensiva ) que l'espanyol ( històricament utilitzat per atacar ) . Quant a l...
Més informació

Joana

No calia esperar a un dia com el d'avui ( dia mundial contra el càncer de mama) per a expressar el que sento, però tampoc es mal moment. Vull simbolitzar en una persona propera, que ha patit i pateix aquesta malaltia, el sentiment de solidaritat i admiració així com el reconeixement de la meva enveja per la fortalesa demostrada , en general totes les dones que ho pateixen i en particular la que dona nom a aquest comentari. Sembla com si el destí tingues reservat especialment per a elles aquesta experiència sovint amb conseqüències quirúrgiques agressives, traumàtica i sempre colpidora. Es evident que per a un home es molt difícil poder atansar-se ni que sigue minimament a la situació de sofriment d'una dona amb càncer de mama, nomes ens ho podem imaginar i intentar comprendre-ho. Efectivament, jo no se si seria tant valent. després de pràcticament 20 anys d'haver estat diagnosticada de càncer de mama, tornem-hi amb un altre repte de la vida i el destí: Probes, mes probes...
Més informació