Per què?



............si tant malament estem, si tant grossa és la crisi, si perillen les pensions del futur, si el numero d'aturats no para d'augmentar, si....si.....si.....si....si.....si ja fa massa temps que estem al túnel i encara no veiem la llum, ni tan sols allà lluny.....Per què no s'agafa el bou per les banyes de veritat, però de veritat?. Com és que tinc la sensació que no s'estan prenent mesures realment definitives? Per què tinc la sensació que el que s'esta fent és esperar que escampi? Per què un dia s'anuncia una mesura i al següent la contraria o, com a mal menor, ens quedem com estàvem i, es desdiuen? Per què es van donar de manera UNIVERSAL 400 Euros als assalariats? ( això qui el va rebre ) Perquè és donen, també de manera UNIVERSAL, 2.500 Euros per cada nou fill? Estic una mica fart d'haver de "justificar" en moltes ocasions que les despeses de polítics, sous, dietes etc. és la xocolata del lloro; és possible que sigui així, però en temps com els actuals, encara que nomes fos per exemplaritat, solidaritat i justícia, independentment de la quantia i el percentatge que pugui representar, s'hauria de retallar de manera dràstica. Ahir el congres va aprovar demanar al govern que aprimi en un 25 % els seus assessors; he sentit per la radio dues reaccions, una de Leire Pajin, preguntant-se si l'oposició vol que s'enviïn a l'atur a tota aquesta gent, vols dir Pajin que el 90 % dels assessors no te una altra ( o dos ) ocupacions més? L'altra reacció l'escoltava aquest mati per part del portaveu del PSOE J. A. Alonso, diu, per a justificar que no s'apliqui, que és la quarta vegada que el PP platejava la proposta. Sensacional, a banda que, per a que serveix una petició o recomanació del congres si no se'n fa cas?.
Aquestes darreres setmanes s'ha parlat molt sobre les pretensions del govern d'augmentar l'edat de jubilació obligatòria i, amb menys força, d'incrementar els anys del calcul per a tindre-hi dret ( de 15 a 25 ), seguint amb el criteri, que alguns s'hauran cregut tant socialista, de la UNIVERSALITZACIÓ, també en el cas d'allargar la jubilació al 67 s'ha fet, o és vol fer, de manera universal, es igual que la persona sigui un paleta que un arquitecte. Com s'ha pogut jubilar o prejubilar a tanta i tanta gent d'empreses publiques com TVE o a altres de privades amb acords a compte de l'erari public i a la vegada es parle de la jubilació per als tontos que queden als 67? Com es pot parlar de retallar les pensions ( què és el que representa allargar la cotització ) i simultàniament a això ( altra vegada xocolate del lloro ) els diputats en set anys a l'escó ( és un forma de dir-ho ) poden accedir al 80 % de la pensió màxima i amb 11 anys al 100 % ?.
No parlo de culpes ni responsabilitats en l'origen de la crisi, parlo de gestos i accions per a la conjuntura actual.
Vull constatar que si un conseller com Ernest Maragall, potser per altres motius, ahir, va fer unes declaracions mostrant la seva preocupació pel que ell veu de cansament a la societat catalana respecte el tripartit, jo, que en prou feines soc conseller de casa meua, també puc dir el que vulgui.

foto: pròpia ( no per casualitat )

Comentaris

emili nieto ha dit…
Apa, benvingut al club. Més val tard, que mai.
ximo ha dit…
Sempre he estat del club....dels critics. Potser tampoc és del tot logic, pero........ sempre.
El que pasa, Emili, és que em temo que, avui en dia al menys, i si ens circunscrivim a Catalunya, el club teu no es ven be el club d'E. Maragall, Tura i Castells, per exemple. Ni tan sols sé si és el meu.
emili nieto ha dit…
Em referia, com bé has dit, al club dels crítics.

Entrades populars d'aquest blog

I....Tortosa ?

Leonard Cohen

Sorpresa i temor ( molta temor ) i 3