divendres, 27 de març de 2009

Avortament

Penso, o m'agradaria pensar, que aquest es un tema que contràriament al que pot semblar i sovint ens volen donar a entendre, va mes enllà de dretes-esquerres o conservadors-progressistes. En definitiva es un qüestió de consciencia de cadascú i per tant transversal com cap altre.
Com a principi general tothom sol dir que cap dona es partidària de l'avortament i que es una decisió molt dura i sempre contra cor, sembla obvi que es així. Ara es parla de la possibilitat que les noies a partir dels 16 anys puguen avortar sense l'autorització dels pares ( amb els requisits que la llei marca, es clar ). Els defensors argumenten que la dona es l'única responsable de la decisió i amb prou capacitat i els detractors, que si per a una operació d'altres característiques necessita l'autorització dels pares, perquè no en un avortament?. Confesso que no ho tinc clar.
No estic reflexionant sobre els supòsits que la llei actual contempla per l'avortament que si no recordo malament son: malformacions greus del fetus, perill per la salut física o mental de la mare, embarassos per violacions etc.. Una de les coses que mes em sorprèn de l'argumentació dels partidaris de l'avortament, ja sigue lliure o amb requisits com la llei actual de despenalització, es quan es diu: " a ningú se'l obliga a avortat i qui no vulgue que no ho fase". Aquesta es una afirmació que es dona molt alegrement, jo accepto i comparteixo que això es digue quant parlem de la llei sobre el divorci, de la del casament entre homosexuals o la de la pesca amb canya, ara, el primer que s'ha d'establir per a poder fer una afirmació tant contundent com aquesta, quant parlem de l'avortament, es el moment en que comença la vida i a partir d'aquí, parlar. Com es pot dir seriosament que cadascú fase el que vulgue sense parlar simultàniament de si avortar comporta segar una vida o no? . Seria acceptable per molt que estes legislat que fos potestat de cadascú -per exemple- maltractar un animal?, encara que fos propietat d'un?. Sovint també se sent dir que la dona com a ama que es del seu cos ha de ser ama per a decidir sobre ell; en principi sembla assumible i coherent, ara, mentre no existeixi una altra manera de portar xiquets al mon que no sigue a traves d'una dona i un ventre, posats a dir-la grossa posem-nos en una hipòtesi inversemblant: Si totes les dones del mon, fent us legitim de la seva prerrogativa d'ames del seu cos, decidissin no tindre fills per passiva o activa, que passaria?. No hi haurien lleis en sentit contrari a les d'ara?

foto: www.wpclinic.org (fetus de set setmanes)

diumenge, 22 de març de 2009

" Estratègia de la defensa "

Aquesta frase que encapçala el comentari l'hem sentit algunes vegades i els darrers dies mes, i sempre com a definició de les actuacions que els advocats utilitzen - o fan que utilitzen- els seus representats o defensats. La frase es un eufemisme com una catedral perquè en definitiva el que amaga darrera seu es ni mes ni menys tota una serie de estratagemes de cara a confondre o equivocar a qui ha de jutjar uns fets delictius.
Arran del cas que s'ha produït en les últims setmanes a Andalusia de Marta del Castillo , així com d'altres que no surten a la llum i que de ben segur es produeixen tots el dies al jutjats, hem pogut tornar a escoltar la frase, tot i que cal reconèixer que en aquest cas l'advocat va renunciar a la defensar del seu client pels sobtats canvis en les declaracions en quant a on es va tirar el cos de la jove Marta. Segons he sentit dir, el fet de trobar el cos es determinant per a que l'acusació sigue d'assassinat o homicidi, que primer deien que l'havien llençat al riu i ara a un contenidor d'escombraries. I es en aquest sentit que trobo del tot inversemblant que unes persones que, en principi no tenen cap idea de lleis i ordenaments jurídics, acusades de delictes tant aberrants, siguen capaces per elles mateixes de despistar a la policia de tal manera que els dificulte o impossibilite la recerca del cos i d'aquesta manera es puguin lliurar d'una pena mes gran que si es troba el cos. De la mateixa manera que sovint quant hi ha un grup de persones acusades d'un delicte se sol inculpar a algun menor de manera que la pena, òbviament, no es la mateixa que la de un adult. Aquestes "estratègies" qui les aconsella o suggereix?.
On vull anar a parar?. Evident, a que els advocats a pesar que ens diran que es la seva feina , que tothom te dret a la seva defensa etc. tret d'honroses excepcions de renuncia, i saben que no descobreixo res de nou, son part fonamental d'una sentencia justa o no. Es evident que tothom te dret a la seva defensa, però penso que la missió d'un advocat, davant l'evidencia o CERTESA de la comissió d'un delicte per part d'un client, ha de ser la de buscar atenuants, però mai la d'intentar exculpar. Vull dir, si un mata a un altre i l'advocat ho sap, el que ha de fer es que, amb les lleis a la ma, intentar aconseguir la mínima condemna però MAI fe creure que no l'ha matat. Per a mi es pitjor persona un que fa això que no el que una persona que en un moment d'insuperable ofuscació comet una barbaritat. Clar que si no es així ens diran: Ah, " Estratègia de la defensa".

La foto que il·lustra el comentari correspon a una típica rajola d'oficis que un procurador de Tortosa, fa molts d'anys, tenia col·locada a l'entrada del seu despatx.

diumenge, 15 de març de 2009

Per tu ploro ( roso )

Amb aquesta interpretació de Marina Rossell i Santiago Auserón ( Juán Perro ) enceto una serie d'entrades de duets musicals que vagi trobant per la immensitat de la xarxa, que per raons d'originalitat, qualitat o pel que sigue em puguen interessar.


Història per a pensar


Antonio, pare de Roberto, un nen de 8 anys, surt conduint des de Madrid i es dirigeix cap a València. Roberto, va amb ell.
Pel camí es produeix un terrible accident. Un camió, se'n surt de l'autopista i envesteix de front el cotxe d'Antonio.
L'impacte mata instantàniament a Antonio, però Roberto segueix amb vida. Una ambulància advertida per qui van ser ocasionals testimonis arriba gairebé d'immediat de València , i el nen és traslladat a l'hospital. Els metges de guàrdia comencen a tractar al nen amb molta dedicació, però, després d'intercanviar opinions i estabilitzar les constants vitals, decideixen que no poden resoldre el problema de Roberto.
Necessiten consultar. A més, adverteixen el risc de traslladar al nen i, per això, decideixen deixar-lo internat allà. Després de les consultes pertinents, es comuniquen amb l'Hospital de Nens de Madrid i finalment parlen amb una eminència en el tema a qui posen en coneixement del que ha passat. Com tots coincideixen que el millor és deixar a Roberto a València, la eminència decideix anar a València. I així ho fa.
Els metges li presenten el cas i esperen ansiosos la seva opinió. Finalment un d'ells, amb un fil de veu pregunta: Està vostè en condicions de tractar al nen?. I obté la següent resposta: ¡Com no ho he d'estar, si és el meu fill!

Aquesta es la història. La solució, per aquells que no l'hagin encertat, la donaré mes endavant mentre tant vull afegir unes dades:

-Antonio no és el padrastre.

-Antonio no és capellà.

Nomes afegir que la solució es molt senzilla, recomano llegir una altra vegada la història.

divendres, 13 de març de 2009

No se que dir


No se que dir ni de que parlar, el cas es que fa exactament dos mesos que no actualitzo la baldana i tot just avui dia 13 i divendres, ves per on, m'he dit: i perquè no?.
El títol es susceptible de ser ampra't com a expressió de sorpresa davant qualsevol qüestió , de no tindre opinió suficientment fonamentada, de bloqueig per admiració o literalment com auto-declaració d'ignorància. Efectivament sempre hi han fets, opinions, actes etc. per a qualsevol de les accepcions, inclús n'hi han que les accepten totes simultàniament.
Aixi, NO SE QUE DIR sobre.....

....les actituds tant intercanviables d'uns i altres sobre les presumptes corrupcions del PP a Madrid, València etc.. Al dir uns i altres vull dir polítics, diaris i tertulians.
....la negativa del PSOE de Madrid d'acudir als actes d'homenatge a les víctimes de l'11 M.
....les opinions tan interessades com miserables d'alguns opinadors professionals sobre les eleccions basques i gallegues. Si interessa als meus dic que es saludable i fonamental per a la democràcia un canvi de govern ( es una mica relatiu si els vots ho aconsellen o no ) sinó interessa sempre queda el recurs de dir: " si el poble ho vota...". El que serveix en un lloc no serveix per a un altre i al reves.
....les declaracions de Montilla: " hi ha que treballar mes que no vol dir cobrar necessàriament mes"
...l'apaivagament generalitzat d'uns i altres amb temes com el nou finançament de Catalunya que, fa uns mesos no es parlava d'altra cosa, com si s'afones el mon.
...l'actitud de sindicats davant la situació actual de crisi.
...la sorprenent feblesa del sistema econòmic mundial i el seu s'optat trontollament.
...la falta de "capitalització" de l'enfonsament del sistema financer internacional per part de l'esquerra en general.
...les "espanta's" del grup municipal del PSC als plens de l'Ajuntament de Tortosa.
...el menyspreu de l'Alcalde de Tortosa Ferran Bel al grup majoritari de l'oposició.
...la docilitat de la federació d'associacions de veïns de Tortosa.
...la docilitat de l'EMD de Jesús amb l'Ajuntament davant la renovació del conveni, reivindicació tant justa com recurrent a l'anterior mandat.