baldana

No cal tindre una agudesa auditiva especial per a, en els darrers dies, haver escoltat per totes bandes i a totes hores parlar sobre la decisió dels tres diputats del PSC de votar contràriament a com van votar el conjunt del seu grup parlamentari al Parlament sobre la petició a l'estat del traspàs de la competència per poder fer una consulta.  Les mostres d’admiració i solidaritat s’han estès per tot arreu, i al nostre territori, en tant que un/a dels que s’han anomenat discols és Nuria Ventura, la cosa encara s’ha inflat més. Sempre és reconfortant rebre mostres de suport. Encara que només sigui per una qüestió humana. De les manifestades per part de la ciutadania de a peu, sense cap implicació política, res tinc a dir. Passa que, les altres, les dels adversaris politics, sonen una mica més estranyes i, óbviament, interessades. De llautò.  Hi ha que ha ressaltat la valentia en votar diferent d’allò que hi havia democràticament acordat al si del grup parlamentari ...

A propòsit del tema de la setmana, voldria dir quatre coses. Des d'una posició de militant històricament "guadianista" però fidel.  Vagi per davant abans de res, el meu rebuig frontal a la hipotètica decisió d'expulsar als tres diputats "discols" que la setmana passada van votar el contrari, justament el contrari, del que democràticament havia acordat el grup parlamentari del PSC al Parlament.  Sóc tan crític amb l'eventual decisió de la expulsió com amb la de saltar-se la disciplina del grup votant SÍ. I pregunto: Quants gripaus no s'han empassat (tothom) en votacions a contracor, d'incoherència ideològica o contra el territori (nacional o local) al llarg, no de la present legislatura no, al llarg de tota la història democràtica i el parlamentarisme (a Catalunya i Espanya) Així, per aquestes, i moltes altres raons, el que tocava, segons la meua modesta opinió, era abstenir-se; això és el que jo hauria fet, també per no provocar el...

El Ple extraordinari de l'ajuntament de Tortosa del passat 28 de Novembre, que va tractar sobre el pressupost per al 2014, es va acabar com el Ball de Torrent. Tant, que tota l’oposició municipal va abandonar la sessió poc abans d’acabar-se i, per tant, de votar. Asseguraria que és un fet que mai havia passat. Com és lògic, el tema ha estat motiu de debat i tertúlia als mitjans locals els dies posteriors a l’"espantá". Serà això o la pròpia autocrítica, encara que fos interna, la que ha provocat alguns moviments, per no dir tremolors.   Un dels laments i amarga resposta del grup de govern ( CiU ), de l’alcalde i portaveu principalment, ha estat que al citat Ple no hi va haver un fet especialment greu per motivar que tots els grups de l’oposició s’aixequessin de les cadires. Vist el tema de manera absolutament objectiva, potser l’observació podríem dir que té  cert fonament.  Vull recordar que el detonant de l’acció, que finalment va resultar conjunta, v...

Ahir dissabte es va disputar la primera edició d'una nova prova de curses de muntanya que es celebren al nostre territori, la Trencacims, amb sortida i arribada a Paüls. La organització va anar a càrrec de l'ATC ( atletisme terres de l'ebre ) amb la seua branca Running Coll de l'Alba. Diuen els participants ( qui millor que ells per valorar-ho ) que la nota ha estat altíssima. El recorregut era de 50 Km. i el desnivell de 4.000 +. Com habitualment en estos casos, es celebrà també una marxa de 13 km. Quant a la cursa, participants d'elit que se sumaren als de les nostres terres, que Déu n'hi do ( Aguiló, Oliva, Houssain, Ahmed, Ragna Debats, Judit Lamas etc ). Finalment, el guanyador, amb 5:55, per davant d'Ahmed i Houssain va ser Miguel Caballero , un crack de nivell internacional. En quant a dones, Ragna Debats ( Xerta ) va ser la primera seguida de Judit Lamas ( Campredo ) i F. Barreda ( Morella ). Tot i que menciono als primers, com sempre he di...

El dissabte, 28 de Setembre, es van inaugurar els estudis de la nova televisió local Canal TE producte de la fusió de l'Ebre TV i Canal TE. A l'acte, que he vist al propi canal, van haver-hi com de costum uns parlaments. En este cas, els dos representants de les empreses fusionades, l'alcalde Bel i el conseller Homs.  Un del socis, i director del nou canal, Josep M. Arasa, va parlar de que malgrat ser una empresa privada, tenen vocació de servei públic ( això ja ho va dir quan la inauguració de l'Ebre tv ) no sé si tant per principi general que un vol perseguir o més aviat pel desig d'aconseguir ajut institucional mitjançant contraprestacions econòmiques a canvi de reportatges o difusió de festes majors de tots i cadascun dels pobles del territori.  Joan Antó, a banda d'altres paraules de rigor protocol·lari, va dir que a ell, personalment, el que més li agradaria seria fer un programa que és digués "Catalunya nou estat", afegint que li era ...

Deixant a banda els anhels, aspiracions o preferències de cadascú, i receptant-les totes clar.  Ha passat un any, per no anar-mon molt més enllà, des de que va començar amb força tot el procés que estem vivint a Catalunya pel, diguem-li, dret a decidir, sobirania o independència. I  indiscutiblement ha anat en augment, les causes que ens han portat on som són de tota indole però, ara, és igual. Desprès d'un mesos de certa "calma" ara, des de poc abans de la Diada fins ara, els articles, tertúlies i altres tribunes dels mitjans no paren de parir tota classe de comentaris, texts i/o documents intentant convèncer que els arguments respectius són els bons, els autèntics. ( esta mateixa setmana la tertúlia matinal de Catalunya ràdio, quatre del cinc dies, ha dedicat el 100 % del seu temps " al tema " ) . I no cal dir en quin sentit. Si que sembla que per part dels no independentistes les aportacions diguem-ne acadèmiques al debat són menys abundants...

Un cop celebrada la cadena humana que amb motiu de la Diada va organitzar l'ANC, cal fer unes quantes reflexions. Primera i fonamental, la cadena va ser un èxit rotund, sense pal·liatius, negar-ho seria ridícul i, es pot fer de tot menys el ridícul. Èxit de participació, de saber fer i, sobre tot, de saber estar. No s'ha fet prou esment, però em sembla molt digne de destacar l'absència de crits, insults etc. ni tan sols la presencia d'aquells cartells tan habituals a les manifestacions darrerament, criticant a uns o altres o els de més enllà. Tot això, per altra part, a banda del reconeixement que faig explícit de la bona educació mostrada, també denota que es tractava d'una manifestació molt festiva i fins i tot familiar. Que hi ha un cansament sí, que hi ha una desafecció sí però, quan existeix un cansament insuportable potser es inevitable que apareguin tota classe de improperis i excesos. No va ser el cas.  Sobre les xifres. No importa que sigui...