baldana

El 31 de Gener de 2014, fa 6 anys, el Conseller de Territori,  Santi Vila, anunciava a Tortosa el desdoblament de la C-12 des de Jesús fins Vinallop i que entre altres detalls, preveia un túnel des de Jesús a la rotonda de Soldebre. D'aquell anunci, que havia d'executar-se abans d'acabar la legislatura i que representava una inversió de 106 milions d'euros.  A l'any següent s'aprovava el traçat. Han passat cinc anys i res més se'n ha sabut.  D'aquella promesa, només en queda la rotonda d'entrada a Jesús que la seva construcció sí sembla imminent. Mai no sabrem, si no hagués hagut una marxa enrere en aquell projecte de la variant de la C-12 pel Canalet (dalt Jesús i Roquetes) si hauria estat executat i ara tindríem resolta la problemàtica per molts anys, si més no des d'Aldover fins Vinallop.  El que si sabem és que no tenim ni aquella variant ni el desdoblament anunciat per a Tortosa Este mateixa setmana va vindre el Conseller suc...

Tothom coneixem allò de " nada es verdad ni es mentira, todo es según el color del cristal con que se mira ". Dit així, la frase té molt de cert. Tots els dies en tenim exemples ben clars. Encara que, no tot és d'una manera o d'una altra, segons com ens ho mirem. Hi ha coses irrefutables t'ho mires com t'ho mires.  Peró, ( ah, sempre el però ) ara em desdiré. Potser sí que tot és ( objectivament ) interpretable i, per tant, diferent segons el color del vidre. Fins i tot allò  més aparentment objectivable i " científic ". No és estrany: estem en temps d'això que ara anomenen postveritat ( de postmentida no se'n parla, seria redundant ). L'important no és el fet en si mateix, la veritat, l'important són les conseqüències i interpretacions. I quin embolic ! Esta reflexió " a vuela pluma " bé a tom de determinades " noticies " que he vist compartides a Facebook els darrers dies: la mort de Pau Donés ( Jarabe d...

Aquesta màxima/eslògan, fins fa no res, era emprada per l'esquerra que era qui més l'esventava i en feia bandera. Avui dia, que tot és tan transversal, i al marge de que s'ho creguin o no, també des del centre dreta es diu. Fins i tot podríem trobar excepcions en les files de la dreta més liberal.  Té la seva explicació però. La frase en si, efectivament, avui dia, pot ser exhibida per gairebé tothom si ens atenem a la seva literalitat. Qui pot estar en desacord en que pagui més impostos qui més diners té o més en guanya ?. Però no n'hi ha prou. Aquest mantra, que sembla una bandera especialment identificativa des de la CUP al PDECAT passant pel PSC i ERC o des de Podemos fins al PSOE, té trampa: dir " que pagui més qui més té " no explica gran cosa i permet interpretacions que poden satisfer tothom. El que volia dir aquesta frase des de sempre és que ha de pagar més el que més té però amb uns percentatges progressius, o sigui, que el que cobra 100 no h...

Sempre he estat un gran ( per quantitat ) oïdor de ràdio. Tinc la teoria que la ràdio, sobre tot escoltant-la amb auriculars ( o no necessàriament ) és inconscientment percebuda com si et parlessin a tu exclusivament, a cau d’orella. T’acompanya on sigui i a l’hora que sigui. Els records més vells que hi tinc són d’aquella Ràdio Tortosa dels anys 60 : Yunque programa dedicat al món del treball; Emisión infantil ( que hi vaig anar dues vegades ) una d’elles, també a cau d’orella, la gran Luz Acero, em va dir el nom del pollet ( una pregunta que es feia ); Calidoscopio femenino primer amb Odena i més tard amb Conchita Panisello, Fernando Andreu al so etc. Sense oblida Xerrades sense malicia, Cantando al trabajar, Discos solicitados etc. Quan a locutors, hi havia Paco Guimerà, Tio Armando, i més tard, Conrad Duràn, Ximo Rambla etc. Uns anys abans del seu tancament havia passat a pertànyer a Radio Cadena Española de RNE. Els darrers anys la vaig anar alternant amb altres emissore...

Penso que aquells anys en que Tortosa exercia un centralisme respecte als pobles de la seva comarca ( " y su comarca " ) com es deia abans són ja llunyans. Segur que algú podria posar algun exemple concret que pogués contradir això, però crec que ja no és, afortunadament, així. Més aviat crec que d'uns anys cap aquí des de Tortosa s'ha pogut pecar de complex de culpabilitat històrica provocant el no exercici honest de la seua condició de capital de les Terres de l'Ebre.  Més enllà d'infraestructures, delegacions, serveis etc. hi ha un altre indicatiu que demostraria la poca influència de Tortosa. Em refereixo a persones amb càrrecs institucionals, oficials, paraoficials o pheudoficials. No em refereixo, en este cas, a càrrecs polítics electes.   Fent memòria, i a risc d'equivocar-me, ens hauríem d'anar uns quants anys enrrere per trobar alguna persona de Tortosa situada en algun lloc d'influència o si més no d'importància objectiva. ...

És trist constatar-ho i no dic res de nou que no se sàpiga però, no totes les morts són iguals o valen el mateix. O potser hauriem de dir que no a totes els hi donem el mateix valor. Ens queixem (jo també) quan als mitjans de comunicació no fan el mateix cas ni presten la mateixa atenció d'uns assassinats (matances indiscriminades, actes terroristes etc) ocorreguts a 100, 500 o 5.000 quilòmetres.  Sé que ha de ser complicat per als periodistes saber enfocar i/o informar el més asèpticament possible ( en tot ), ara, establir l'ordre de les noticies categoritzant-les per la seua importància no hauria de ser tan complicat. TV3, el diumenge al Telenoticies del migdia: Primera noticia, la matança de Munich amb 10 morts i 35 ferits ( 4 minuts ); tot seguit informació de l'atemptat suicida a l'Afganistan (Kabul) al final d'una manifestació amb 80 morts i 231 ferits va merèixer 30 SEGONS. Això al migdia, a la nit ni menció. De la vintena a Bagdad, n'hi en...

La coherència, pera mi, en general, és cosa bona. Positiva i productiva, ja són figues d'un altre paner. Potser d'aquí que sigui tan poques vegades exercida. Evidentment aquell que fa una malifeta i prèviament ha anunciat que la faria, que pensava fer-la etc., també és coherent. No és esta coherència la que cal reivindicar, no cal dir-ho. Aquell que opina d'una determinada manera d'una determinada cosa o fet -independentment del protagonista- cal esperar, en coherència, que pensarà i/o opinarà sempre el mateix. Sé que la política no és el millor escenari per posar d'exemple, però és un món que ens afecta i per tant podem i hem d'exigir-la. Digueu-me ingenu.  Me dol que hi hagin determinades critiques que siguin persistentment intercanviables i que són, diríem, pròpies de la situació que un partit es trobi en cada moment més que del reflex ideològic de cadascú o la conseqüència lògica de l'ideari. M'explico millor: Hi ha critiques que sembla pr...

No és la primera vegada que, en este blog, escric sobre les curses per muntanya que es disputen i/o simplement es celebren al llarg i ample del nostre territori, les Terres de l'Ebre, però és que el tema s'ho val.  No insistiré en esta ocasió, sobre com, indirectament, m'he vist immers encara que sigui de forma tangencial, en este " mundillo "; o més aviat Món. Només dir per qui no ho sàpiga que el leit motiv que m'ha fet seguir les curses ha estat, és i serà ( no sé si podré aturar-ho pel que veig ) el fer fotos a les diferents curses. Si acudim encara que sigui per un moment, al socorregut oblit que sovint sofrim a les nostres terres, a vegades amb percepció equivocada i de vegades no tant, potser trobarem la raó per explicar la encara avui dia insuficient importància que, des del cap i casal ( Barcelona ) i des dels seus mitjans de comunicació d'abast general se li dona a dites curses.  No en tinc cap dubte: Si les curses que al llarg...

.......per si fes falta justificar-ho ( que no ) . Independentment de com ha anat produint-se tot plegat, amb independència també de qui té més responsabilitat en com hem arribat a este " procés participatiu " , " consulta descafeïnada " , pseudoconsulta ", " consulta alternativa" etc. El cert és que, com tothom accepta, uns amb la boca gran i altres més petita, el que es portarà a cap el diumenge ( sinó s'acaba impedint per la força ), no serà res més que una megaenquesta voluntària, tot i que les enquestes solen ser aleatòries, no es va a cap lloc a donar l'opinió, t'he la pregunten.  Inclús als efectes dels resultats, és complicat poder fer massa extrapolacions. La qual cosa, ja és digna de ser vista com a estranya: En una enquesta important -posam-li 10.000 entrevistes- es poden, i es fan, extrapolacions que tenen una certa credibilitat ( darrerament no massa, per cert ), per...

En això de l'anomenat procés diversos factors hi han contribuït a fer-lo gros, a alimentar-lo. Un d'ells, a banda de la crisi o el sentiment legítim de sempre de molts, està també aquella sensació de que els catalans som espoliats per allò que se'n deia Madrid i ara ja se'n diu Espanya, sense embuts .  I el que són les coses, ara resulta que Pujol, el President Pujol, aquella persona venerable, honorable, amb certa aura d'austeritat posada sempre com exemple de virtuts, al marge inclús de la seua pròpia ideologia, el que inventar el pujolisme, el pare polític de la immensa majoria de dirigents de Convergència ( i d'altres partits ), aquell que, des del balcó de la Generalitat demanava als catalans que li fessin costat per l'atac que estava rebent des d'Espanya, pel cas Banca Catalana ( ell era Catalunya, i buscar les pessigolles a ell, era atacar Catalunya ), aquella mateixa persona que, anys després, a traves de l'ABC, el feien " Españo...

Ja fa uns mesos, amb el corresponent bombo i plateret digne de les millors ocasions, ens van anunciar tant des de la Generalitat, autoritats local i territorial fins a Cambra de Comerç que a la Ràpita, al llarg de l'estiu arribaria per primer cop un creuer setmanal d'una companyia que feia un circuit anomenat  Islas Baleares i que feia diferent escales: A la Ràpita arribà des de València, i d'aquí a Maó .  El primer dels velers havia d'arribar el dimecres dia 9 però les circumstancies del vent ( van dir ) van fer impossible l'atracament i per tant, van haver de girar cua i posposar tant històric esdeveniment.  Ahir dia 16 sí que, finalment, va ser possible. Cap allà les 8:30 del mati atracava al port rapitenc el veler  star flyer  . La premsa, se'n havia encarregat de traslladar convenientment aquell anunci de l'important fet; també la xifra de 200 passatges que se'ls devia donar. Consultant la pàgina Web de la pròpia empresa turística pe...

No cal tindre una agudesa auditiva especial per a, en els darrers dies, haver escoltat per totes bandes i a totes hores parlar sobre la decisió dels tres diputats del PSC de votar contràriament a com van votar el conjunt del seu grup parlamentari al Parlament sobre la petició a l'estat del traspàs de la competència per poder fer una consulta.  Les mostres d’admiració i solidaritat s’han estès per tot arreu, i al nostre territori, en tant que un/a dels que s’han anomenat discols és Nuria Ventura, la cosa encara s’ha inflat més. Sempre és reconfortant rebre mostres de suport. Encara que només sigui per una qüestió humana. De les manifestades per part de la ciutadania de a peu, sense cap implicació política, res tinc a dir. Passa que, les altres, les dels adversaris politics, sonen una mica més estranyes i, óbviament, interessades. De llautò.  Hi ha que ha ressaltat la valentia en votar diferent d’allò que hi havia democràticament acordat al si del grup parlamentari ...

A propòsit del tema de la setmana, voldria dir quatre coses. Des d'una posició de militant històricament "guadianista" però fidel.  Vagi per davant abans de res, el meu rebuig frontal a la hipotètica decisió d'expulsar als tres diputats "discols" que la setmana passada van votar el contrari, justament el contrari, del que democràticament havia acordat el grup parlamentari del PSC al Parlament.  Sóc tan crític amb l'eventual decisió de la expulsió com amb la de saltar-se la disciplina del grup votant SÍ. I pregunto: Quants gripaus no s'han empassat (tothom) en votacions a contracor, d'incoherència ideològica o contra el territori (nacional o local) al llarg, no de la present legislatura no, al llarg de tota la història democràtica i el parlamentarisme (a Catalunya i Espanya) Així, per aquestes, i moltes altres raons, el que tocava, segons la meua modesta opinió, era abstenir-se; això és el que jo hauria fet, també per no provocar el...

El Ple extraordinari de l'ajuntament de Tortosa del passat 28 de Novembre, que va tractar sobre el pressupost per al 2014, es va acabar com el Ball de Torrent. Tant, que tota l’oposició municipal va abandonar la sessió poc abans d’acabar-se i, per tant, de votar. Asseguraria que és un fet que mai havia passat. Com és lògic, el tema ha estat motiu de debat i tertúlia als mitjans locals els dies posteriors a l’"espantá". Serà això o la pròpia autocrítica, encara que fos interna, la que ha provocat alguns moviments, per no dir tremolors.   Un dels laments i amarga resposta del grup de govern ( CiU ), de l’alcalde i portaveu principalment, ha estat que al citat Ple no hi va haver un fet especialment greu per motivar que tots els grups de l’oposició s’aixequessin de les cadires. Vist el tema de manera absolutament objectiva, potser l’observació podríem dir que té  cert fonament.  Vull recordar que el detonant de l’acció, que finalment va resultar conjunta, v...

Ahir dissabte es va disputar la primera edició d'una nova prova de curses de muntanya que es celebren al nostre territori, la Trencacims, amb sortida i arribada a Paüls. La organització va anar a càrrec de l'ATC ( atletisme terres de l'ebre ) amb la seua branca Running Coll de l'Alba. Diuen els participants ( qui millor que ells per valorar-ho ) que la nota ha estat altíssima. El recorregut era de 50 Km. i el desnivell de 4.000 +. Com habitualment en estos casos, es celebrà també una marxa de 13 km. Quant a la cursa, participants d'elit que se sumaren als de les nostres terres, que Déu n'hi do ( Aguiló, Oliva, Houssain, Ahmed, Ragna Debats, Judit Lamas etc ). Finalment, el guanyador, amb 5:55, per davant d'Ahmed i Houssain va ser Miguel Caballero , un crack de nivell internacional. En quant a dones, Ragna Debats ( Xerta ) va ser la primera seguida de Judit Lamas ( Campredo ) i F. Barreda ( Morella ). Tot i que menciono als primers, com sempre he di...