Opinió pública, Homs i simultaneïtat


Ja sé que deuen hi haure excepcions però, Déu n'hi do com, els mitjans de comunicació amb els seus predicadors aconsegueixen crear d'opinió, generar debat més que informar. Possiblement també sigui una de les seues funcions. La qüestió està en el grau d'honradesa que hi posen. Suposo. 
Això fa que, l'opinió pública, acabi parlant de la publicada ( el quart poder, clar ). Ara, des de fa ja alguns dies, toca debatre, discutir, parlar sobre el que és primer si la qüestió nacional o la social, si la independència o la lluita contra la crisi, que si poden anar paral·leles, ser simultànies. 
I com sempre -o massa sovint- els que pensen en clau independentista estan a un costat: al de la simultaneïtat, que sí; i els que no la volen: que no, que primer lo social. Qui és el guapo que sap discernir que un i altre posicionament no està condicionat per la postura prèvia. A veure qui convenç a l'altre del seu error. Difícil, millor: Impossible. 
Jo, que també dec estar influït, vull ser objectiu ( no vol dir que ho aconsegueixi ). Suposo que ningú dubta que una empresa com la consecució de la independència de Catalunya, com la de qualsevol territori, no és cosa menor, ans al contrari, a més de provocar enfrontaments ( encara que siguin amistosos ) fa falta temps, esforços, aliats, complicitats etc.. Això, traduït, vol dir persones, polítiques i, encara que potser menys important -relativament- recursos econòmics. Llavors, tots estos esforços humans, d'energies necessàries dedicades a construir estructures d'estat etc., no s'estaran detraient de les que necessita el combat contra la crisi i la seva lluita ?. Sembla obvi: si altres paisos que -en principi- només estan abocats en el combat  contra la crisi no se'n  surten, com ho faran altres ( natros ) si a este combat ( també feixuc ) li afegim un altre no menys important ?. Bé. hi ha qui pensa que es pot fer tot a l'hora. A mi, em costa de creure. Com en moltes altres situacions, l'aposta de cadascú serà difícilment comprovable. Només si s'arribes a una sortida de la crisi prou acceptable i, al mateix temps a l'exercici del dret a decidir en un  plaç més o menys curt, caldria donar al raó als que defensen la simultaneïtat. Em temo que això no serà així. Els defensors d'esta teoria però, tenen l'"avantatge" que ho basen precisament en que, la independència, l'estat propi, resoldria en gran manera -sinó absolutament- la situació de crisi; davant d'esta creença, que només el temps podria confirmar o desmentir, poc es pot dir. Ara, cal saber que inclús des de posicions sobiranistes s'ha escrit que, a pesar de la més que probable viabilitat d'una Catalunya independent, faria falta una generació per a que els fruits fossin evidents  La qual cosa, per als actuals damnificats de la crisi, molta solució no representa. 
Amb tot, val a dir que potser " otro gallo cantaría " si al cantó dels que preconitzen prioritzar la lluita en la qüestió social, hi hagués l'equivalent a l'Assemblea Nacional Catalana i L'associació de Municipis per la Independència. Òbviament aquestes entitats han estat convenientment potenciades des del poder mediàtic i polític abanderant i capitalitzant l'independentisme. Però sigui com sigui, legítimament,  no deixen de pressionar  per tal de que la seua reivindicació tire endavant. No cal recordar les consultes per la independència i les mocions als ajuntaments, tot perfectament amplificat pels mitjans públics. Vull dir, si ens atenem a la pressió del carrer, començant per la manifestació de l'11 S, el personal sembla que estigui més per un tema que per l'altre. A pesar que, com he dit, el gran esquer sigui que una reivindicació resolt l'altra.   

Ahir es va celebrar l'anomenada Cimera ( potser seria més adient dir-li collada ) pel dret a decidir. Conclusions ? Res de nou. Bé, ha servit perquè sobre tot a nivell de premsa, tornar a carregar contra el PSC. Ara, a més, gràcies a la gens oportuna carta oberta de Carme Chacón a Pere Navarro, que busca més l'aplaudiment del PSOE que la crítica sincera i honesta ( si fos així la carta hagués estat privada ). I clar, algú s'afanyà a dir que la carta va fer efecte. Ningú sap si la postura post-reunió del PSC hagués estat la mateixa però per criminalitzar i posar el focus, al portaveu Homs, ja li serveix. Homs, que a més vol fer el paper de perdonavides i escenifica comprensió envers el PSC. Després de la reunió va venir a dir...... que voleu que diguin després de la carta de Chacón..... Quan li pregunta un periodista el sentit de la "cimera" atès que lo del compromís d'una consulta pel dret a decidir " ja ho tenim " ell, diu que no ho veia així. Llavors, les votacions al Parlament respecte de l'exercici del dret a decidir, instant a emprendre converses per fer-ho possible no serveix ? O s'ha de fer cimeres per escenificar-ho ?. 
Segur que volen que hi sigui el PSC, o potser també els pot acabar servint de quartada, la no presencia ?.....
Per cert, queda veure fins quan podrà aguantar ICV-EUA amb la postura contorsionista actual.  

Mala peça al teler, certament.    

Comentaris

Anònim ha dit…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

Entrades populars d'aquest blog

Infraestructures: Promeses i compromisos

Tolerància i respecte