LLoret i " Los crímenes del Matarraña "
Títol agafat pels pèls però té la seua explicació. Que faré al final.
Este mati he anat al barranc de Lloret, no podia faltar després dels aiguats dels darrers dies. El barranc baixava de manera important, les vegades que més ple l'he vist. La idea primera era anar a Cova pintada a fi i efecte de fotografiar la cascada que l'altre dia vaig veure per la xarxa. No ha pogut ser, el barranc que ve des de la cova i aboca les aigües al de Lloret ( a l'alçada del pont de fusta que travessa el barranc ) baixava tant que feia impossible passar a l'altra banda. Segurament que en algun lloc més amunt es podia travessar sense massa dificultat, però ho hem deixat estar.
Dic " ho hem " no per la utilització del plural majestàtic. Quan he arribat al lloc on es deixa el cotxe per fer l'itinerari, m'he trobat amb tres excursionistes de Castelldefels ( Isidre, Jerónimo i Joan ) que amb una llibre/guia dels Pors a la mà, es disposaven a introduir-se cap a dins. Després de la salutació de rigor ( la muntanya sempre -o casi- sembla que ho faciliti ) un d'ells, en veure que l'aigua invadia el camí habitual, diu: " este home deu saber per on se va ", li dic que jo només sé anar pel camí de sempre, però podem esquivar el bassot agafant per una sendera que va per dalt, xafant una mica d'aigua això sí. A partir d'allí, caminem junts fins el pontet de fusta a uns 200 metres ( en prou mal estat, per cert ) i és allí on, veig que no puc anar a cova pintada, em pregunten els visitants si es pot anar barranc amunt. Els informo que seguint la sendera, a 10/12 minuts, es troben els bufadors i a 30, el Racó del Moro. M'ofereixo per acompanyar-los.
Una de les fotos els hi faig als acompanyants amb el cartell de fons de " Racó del Moro " per tal de poder " justificar a les dones on hem estat " diu Isidre. En veure, amb el llibre dels Ports a la mà, a Joan li pregunto si era de Vicent Pellicer, diu que no, però a la primera pàgina li agraïen la seua col·laboració. " Segur que si hi ha alguna foto d'alguna font deu ser d'ell " li dic. Així, xino, xano amb tota comoditat i amb el sol una mica tapat enfilem la baixada fins al lloc de partida. Els dic que si volen, al costat del camí, hi ha un lloc conegut com el salt del colom que val la pena veure. Els acompanyo, unes altres fotos i encaixada de mans. Abans, quan m'han preguntat on dinar els he dit que podien fer-ho al Mas. També els he dit que, per favor, no ho conten a molts pixa-pins el que han vist, m'han dit: " no. no, no pateixis, estos, si no hi han bars o cerveses no vindran " .
I l'explicació del títol. Xarrant, xarrant, ha resultat que L'Isidre, ( Garrido ) és l'autor del llibre " Los crímenes del Matarraña " . Novel·la negra que com el seu nom indica desarrolla els fets a Val-de-roures, Cretes etc.
Comentaris