Tragèdia a Horta de Sant Joan
Aquest dies, com a conseqüència de les compareixences a la comissió del Parlament de Catalunya sobre l'incendi d'Horta de l'estiu de l'any passat, hem pogut reviure els fets que ens van entristir llavors que, si als que no tenim cap relació ni amb el poble ni amb els bombers ni les víctimes, ens ha tornat a commoure, imaginem-nos el que haurà representat per als familiars i amics dels bombers morts. És per això que em platejo la necessitat de la comissió. Tot i això, cal reconèixer, pel que he pogut seguir, que ni les preguntes ni les explicacions dels que han passat per la comissió no han incidit en absolut en la tragèdia personal.
Ara fa unes setmanes es van fer públics uns vídeos sobre les comunicacions del fatídic dia per part de La Vanguardia, els quals van ser criticats, llavors no els vaig veure, però els he trobat a Youtube i certament és esgarrifós escoltar els crits de socors per part d'un company dels GRAF Lleida que van morir. No seria honest, però, si no digues que m'he quedat perplex de la sang freda ( massa freda ) d'alguns que reben la comunicació i el crit esgarrat en petició d'ajuda; tret d'una persona que mostra una certa emoció quan li diuen que " em diuen que estan morts", la resta no mostra cap sensibilitat ni preocupació especial, inclús la dona que rep la trucada a Tarragona s'entrenen en comentar ( crec entendre ) que es castellana i tal....crec que aquestes persones haurien d'estar preparades per una circumstancia com aquesta i, si més no, haurien de poder tranquil·litzar i saber donar unes paraules d'aler i ànims a la persona que truca.
El més important, no obstant, és la qüestió de la coordinació i intercomunicacions, des de la meva ignorància més absoluta no comprenc com des de la persona atrapada que, amb l'emissora cremada, demana auxili a traves del mòbil al seu centre de Lleida i aquest ha de posar-se en contacte amb el de Tarragona, aquest amb Horta etc..........no em semblen lògiques tantes passes per a organitzar un rescat summament urgent, de vida o mort. Per altra part. aquestes formes contraste amb el protocol que van seguir els membres del BRIF de Daroca que van comunicar-se amb l'helicòpter qui, després d'uns primers instants de titubeig per la il·localització i dificultat d'aterratge, van ser rescatats sans i estalvis, sobre lo qual, òbviament no tinc res a dir i, com és lògic, me'n alegro.
Si alguna cosa es evident és que si algú sap d'incendis, de prevenció i d'extinció, quests no son altres que els professionals, els bombers. Dit això, també cal dir que ha tothom ens costa molt assumir responsabilitats i no cal dir culpes. Estem acostumats, per fàcil i còmode, a donar les culpes als polítics, però no sempre ha de ser necessàriament així. Jo no he sentit en cap moment al llarg de les comunicacions que és fes al·lusió a cap càrrec polític en el sentit de demanar ajuda i aquests negar-la o que s'interferís en la coordinació de l'extinció etc. I si no és així, que es denuncie en noms i cognoms. Una altra cosa és que, ara, es digui que no havien prou mitjans, tot i que Carles Font ( Delta 0 ) ha dit que n'hi havien suficients per raons de tractar-se d'una zona d'especial valor paisatgístic, parc natural etc., tants com els que és destinen habitualment a un foc de 500 Ha. quan al seu moment s'estava parlant de 60. Peró si que caldrà veure si els bombers, com qualsevol treballador que ho mana la llei de prevenció de riscos laborals disposa del suficient equip de protecció individual (EPI), mòbil, emissores en escànner etc. Ara be, tot i els suficients mitjans, existira, com sempre i a tot arreu, l'error humà que pot fer possible que un comandament abandoni el seu lloc ( per relleu ) i s'endugué l'emissora amb escànner o que, pel motiu que sigui, el màxim responsable no s'estigui al centre de comandament avançat establert.
En qualsevol cas, que el següent vídeo serveixi d'homenatge a tots els bombers, especialment als que van perdre la vida.
Ara fa unes setmanes es van fer públics uns vídeos sobre les comunicacions del fatídic dia per part de La Vanguardia, els quals van ser criticats, llavors no els vaig veure, però els he trobat a Youtube i certament és esgarrifós escoltar els crits de socors per part d'un company dels GRAF Lleida que van morir. No seria honest, però, si no digues que m'he quedat perplex de la sang freda ( massa freda ) d'alguns que reben la comunicació i el crit esgarrat en petició d'ajuda; tret d'una persona que mostra una certa emoció quan li diuen que " em diuen que estan morts", la resta no mostra cap sensibilitat ni preocupació especial, inclús la dona que rep la trucada a Tarragona s'entrenen en comentar ( crec entendre ) que es castellana i tal....crec que aquestes persones haurien d'estar preparades per una circumstancia com aquesta i, si més no, haurien de poder tranquil·litzar i saber donar unes paraules d'aler i ànims a la persona que truca.
El més important, no obstant, és la qüestió de la coordinació i intercomunicacions, des de la meva ignorància més absoluta no comprenc com des de la persona atrapada que, amb l'emissora cremada, demana auxili a traves del mòbil al seu centre de Lleida i aquest ha de posar-se en contacte amb el de Tarragona, aquest amb Horta etc..........no em semblen lògiques tantes passes per a organitzar un rescat summament urgent, de vida o mort. Per altra part. aquestes formes contraste amb el protocol que van seguir els membres del BRIF de Daroca que van comunicar-se amb l'helicòpter qui, després d'uns primers instants de titubeig per la il·localització i dificultat d'aterratge, van ser rescatats sans i estalvis, sobre lo qual, òbviament no tinc res a dir i, com és lògic, me'n alegro.
Si alguna cosa es evident és que si algú sap d'incendis, de prevenció i d'extinció, quests no son altres que els professionals, els bombers. Dit això, també cal dir que ha tothom ens costa molt assumir responsabilitats i no cal dir culpes. Estem acostumats, per fàcil i còmode, a donar les culpes als polítics, però no sempre ha de ser necessàriament així. Jo no he sentit en cap moment al llarg de les comunicacions que és fes al·lusió a cap càrrec polític en el sentit de demanar ajuda i aquests negar-la o que s'interferís en la coordinació de l'extinció etc. I si no és així, que es denuncie en noms i cognoms. Una altra cosa és que, ara, es digui que no havien prou mitjans, tot i que Carles Font ( Delta 0 ) ha dit que n'hi havien suficients per raons de tractar-se d'una zona d'especial valor paisatgístic, parc natural etc., tants com els que és destinen habitualment a un foc de 500 Ha. quan al seu moment s'estava parlant de 60. Peró si que caldrà veure si els bombers, com qualsevol treballador que ho mana la llei de prevenció de riscos laborals disposa del suficient equip de protecció individual (EPI), mòbil, emissores en escànner etc. Ara be, tot i els suficients mitjans, existira, com sempre i a tot arreu, l'error humà que pot fer possible que un comandament abandoni el seu lloc ( per relleu ) i s'endugué l'emissora amb escànner o que, pel motiu que sigui, el màxim responsable no s'estigui al centre de comandament avançat establert.
En qualsevol cas, que el següent vídeo serveixi d'homenatge a tots els bombers, especialment als que van perdre la vida.
Comentaris