Peter Seeger & Tao Rodriguez

El 23 d'Abril de 1.993 amb motiu del concert "30 anys al Vent" de Raimon al Palau Sant Jordi, juntament amb molts altres artistes, van estar Seeger i el seu net Tao. A mes de la mítica "Where Have all the flowers gone" ( que s'ha fet d'aquelles flors? ) van cantar:

Viva la quince brigada

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Infraestructures: Promeses i compromisos

Imatge
El 31 de Gener de 2014, fa 6 anys, el Conseller de Territori,  Santi Vila, anunciava a Tortosa el desdoblament de la C-12 des de Jesús fins Vinallop i que entre altres detalls, preveia un túnel des de Jesús a la rotonda de Soldebre. D'aquell anunci, que havia d'executar-se abans d'acabar la legislatura i que representava una inversió de 106 milions d'euros.  A l'any següent s'aprovava el traçat. Han passat cinc anys i res més se'n ha sabut.  D'aquella promesa, només en queda la rotonda d'entrada a Jesús que la seva construcció sí sembla imminent. Mai no sabrem, si no hagués hagut una marxa enrere en aquell projecte de la variant de la C-12 pel Canalet (dalt Jesús i Roquetes) si hauria estat executat i ara tindríem resolta la problemàtica per molts anys, si més no des d'Aldover fins Vinallop.  El que si sabem és que no tenim ni aquella variant ni el desdoblament anunciat per a Tortosa Este mateixa setmana va vindre el Conseller suc...
Més informació

Veritat, posveritat...

Tothom coneixem allò de " nada es verdad ni es mentira, todo es según el color del cristal con que se mira ". Dit així, la frase té molt de cert. Tots els dies en tenim exemples ben clars. Encara que, no tot és d'una manera o d'una altra, segons com ens ho mirem. Hi ha coses irrefutables t'ho mires com t'ho mires.  Peró, ( ah, sempre el però ) ara em desdiré. Potser sí que tot és ( objectivament ) interpretable i, per tant, diferent segons el color del vidre. Fins i tot allò  més aparentment objectivable i " científic ". No és estrany: estem en temps d'això que ara anomenen postveritat ( de postmentida no se'n parla, seria redundant ). L'important no és el fet en si mateix, la veritat, l'important són les conseqüències i interpretacions. I quin embolic ! Esta reflexió " a vuela pluma " bé a tom de determinades " noticies " que he vist compartides a Facebook els darrers dies: la mort de Pau Donés ( Jarabe d...
Més informació

Que pagui més qui més té

Aquesta màxima/eslògan, fins fa no res, era emprada per l'esquerra que era qui més l'esventava i en feia bandera. Avui dia, que tot és tan transversal, i al marge de que s'ho creguin o no, també des del centre dreta es diu. Fins i tot podríem trobar excepcions en les files de la dreta més liberal.  Té la seva explicació però. La frase en si, efectivament, avui dia, pot ser exhibida per gairebé tothom si ens atenem a la seva literalitat. Qui pot estar en desacord en que pagui més impostos qui més diners té o més en guanya ?. Però no n'hi ha prou. Aquest mantra, que sembla una bandera especialment identificativa des de la CUP al PDECAT passant pel PSC i ERC o des de Podemos fins al PSOE, té trampa: dir " que pagui més qui més té " no explica gran cosa i permet interpretacions que poden satisfer tothom. El que volia dir aquesta frase des de sempre és que ha de pagar més el que més té però amb uns percentatges progressius, o sigui, que el que cobra 100 no h...
Més informació