Post-vacances
A les acaballes de l'estiu m'agradaria avançar-me al que inexorablement tots els anys ens assalta: No tardarem mes d'una setmana a sentir parlar pels mitjans de comunicació, sobre tot la televisió, del "sindrome post-vacacional"; i es tant recorrent el comentari com la meva pregunta: N'hi ha per a tant? . Jo penso que no, al menys a mi mai m'ha passat, encara que lo meu no deu tenir suficient merit, atès que ja fa, posem-ni mes de 30 anys, (per no donar massa pistes) que estic en el mon laboral, que treballo vull dir, i mai he fet un mes seguit de vacances; ( potser quant em vaig casar) la majoria d'anys ho he fet en períodes d'una setmana o quinze dies, però mai un mes seguit. El que deia, reportatges d'exemples de persones amb inadaptació, cansament, baixes laborals,...... Penso que se'n fa un gra massa, però be, si els afectats ho diuen!!!. . Reivindico per als que mai fan vacances , sobre tot a l'estiu, perquè treballen per a que altres en puguen fer, el dret a tindre el síndrome. O com a mínim a dir que en tenen.Per cert, el que em toca una mica allò que no sona es que, quant es parla d'aquestes afectacions, a la tele, sempre ho il·lustren amb imatges o amb casos de gent que treballa a oficines. Que als paletes, bombers o miners, no afecta això?. Encara que si ens fixem be, des de'ls micròfons, o pagines dels diaris, quant parlen sobre el mon laboral, sempre es refereixen a: "... tornada a l'oficina", ..."els companys del despatx", etc. Que no hi ha gent que treballa a fabriques, al carrer o arreplegant la porqueria dels demés?, Sembla que no, o si mes no, no es pensa en ells.
Comentaris