baldana

Fa un dies, La marfanta es feia reso de que CiU presentava al Parlament una proposta de resolució sobre la Sardana i la seua declaració com a Dansa Nacional de Catalunya i, oh sorpresa!! (o no tant), la jota no apareixia en lloc, ni tant sols fent referencia a la seva implantació com a mínim a un territori determinat de Catalunya on no es pot dir que la Sardana gaudeixi d'una acceptació majoritària, no vull dir que no tingue els seus adeptes, però si a les nostres terres hi ha una dansa per excel·lència , aquesta es la jota i no la que CiU intenta institucionalitzar com a oficial i única del país. Deixo un vídeo d'una jota, en aquest cas cantada, dels Quicos, que vaig enregistrar a Jesus a la inauguració de la unitat de radioteràpia.

musicaDe nou un altre vídeo de Kaori Muraji, en aquest cas Tango en Skai:

No se l'autor, però esta extret del bloc Hoy quiero contarte .....un cuento i traduït del castellà: Un nen negre contemplava extasiat al venedor de globus a la fira del poble. El poble era petit i el venedor havia arribat pocs dies enrere, per tant no era una persona coneguda. En pocs dies la gent es va adonar que era un excel·lent venedor ja que utilitzava una tècnica molt singular que aconseguia captar l'atenció de nens i grans. En un moment solta un globus vermell i tota la gent, especialment els potencials petits clients, van mirar com el globus remuntava vol cap al cel. Després solta un globus blau, després un verd, després un groc, un blanc ... Tots ells van remuntar el vol igual que el globus vermell ... El nen negre, però, mirava fixament, sense desviar l'atenció, un globus negre que encara aguantava el venedor a la seva mà. Finalment va decidir acostar-si i li va preguntar: Senyor, si deixa anar el globus negre. ¿Pujaria tan alt com els altres? El venedor...

Per què........... ...ens fixem tant en les faltes dels demés i no en les nostres?. ...cada vegada mes, la gent no es responsabilitza dels seus actes?. ...un artista ha de cobrar 6 milions d'euros per ensofatar amb pintura de colors un sostre?. ...un govern ha de pagar aquesta ensofatada?. ...ningú ( la majoria ) no vol pagar impostos i després reclama serveis gratuïts? ...ens sensibilitzem i plorem veien una pel·licula sobre algun drama humà, i no ho fem amb el veí del costat de casa amb la mateixa facilitat?. ...la nostra afectació amb les morts es inversament proporcional a la distancia quilomètrica?. ...tothom, al enterraments, diu: "es que no som ningú", " veus? al final per acabar tots igual", i al cap de mitja hora ja no ens en recordem?. ...encara , avui, continuem valorant a les persones, pel que aparenten i no pel que son?. ...el fracas escolar s'atribueix sempre als altres? ...als dissabtes i diumenges se'ls hi diu cap de setmana...

Aquesta vella dita del canyut no tothom l'interpreta correctament, el normal es que identifiquen el canyut amb allò que no sona i que efectivament te forma de canyut ( amb mes o menys llargada, segons els casos) però al que realment fa referencia el canyut es al que fa anys portaven els homes a la faixa per tal de posar-hi els diners. Per tant en aquest moment en el que estem, de vaques magres, interessa mes que mai que es compleixi aquest desix de la força al canyut i el seu original sentit de tindre'l ben ple per poder fer front a la crisi; sense descartar tampoc el sentit que molts li donen en l'actualitat de força a l'altre canyut, que mai esta de mes. Lo de la salut no cal ni dir-ho.

Kaori Muraji es una de les mes importants intèrprets de guitarra clàssica del mon. Al japó esta considerada com una artista de culte; als tres anys va començar a rebre les primeres classes de guitarra. En menys de cinc mesos va fulminar el mercat del disc clàssic venent mes de 100.000 copies d' Amanda. Kaori Muraji in Paris . En aquest vídeo la podem veure Interpretant Concierto de Aranjuez de Joaquin Rodrigo.

Darrerament esta sent motiu de controvèrsia als mitjans i blocs locals d'Internet el monument a la batalla de l'Ebre qui hi ha al mig del riu, a Tortosa. Aquesta polèmica va encetar-se arran de l'anunci de la Conselleria d'Interior de fer-se'n càrrec dels costos d'enderrocament del monument amb la línia d'ajuts que el Departament te establerts dins del memorial democràtic. Sobre els valors estètics del monument ni puc ni vull entrar-hi, ja que com tot obra artística, suposo, que son opinables, i en aquests cas mes que mai atès que la qualificació final no deixa d'estar mediatitzada, per uns i altres, pel que representa i significa; jo simplement puc dir que principalment quant per les nits estava il·luminat, trobo que tenia la seva gracia i vistositat. Una de les solucions que he sentit proposar es canviar-ho per una passarel·la per a vianants tot aprofitant la pilastra, això al que em sona es a excusa. Estant com està, el pont de l'Estat a...