dijous, 27 de setembre de 2012

Por


POR.- Aprensió que hom té que li esdevingui algun mal, que 
s'esdevingui alguna cosa contrària a allò que desitja

Ai, la por.....
És clar que davant d'una sensació de por pot quedar anul·lada, frenada ( o retardada ) la voluntat d'una persona. També sembla lògic que sempre que algú ens avisi de bona manera, honestament, de cor, dels perills o incerteses de quelcom desconegut, sense cap més interès que el de la preocupació per un, la seva alerta, el seu avis, no té perquè ser menyspreat. De la mateixa manera, també hi ha que voldrà fer-nos por per interessos propis, per aniquilar-nos o paralitzar-nos. Però, en qualsevol cas, el que no pot ser és que, per un excés de prevenció de no voler caure en el parany,  automàticament, diguem que ho fa per fer-nos por. Si davant d'un fet desconegut t'avisen de la incertesa i conseqüències del mateix, no necessàriament ha de ser per coartar la teua llibertat. És de lògica.  
Dono per fet ( és donar molt, ja ho sé ) que tothom actua honestament. Bé, ja sé que no és així, però sinó no podria escriure això: ( preguntes que, la resposta, està en funció de qui la doni )

 1 És fer por avisar del que passarà ?
 2 És fer por avisar del que un creu que passarà ? 
 3 És fer por dir que sinó sortim d'Espanya, les futures          
    generacions ho passaran malament ? 
 4 És fer por dir que si hi ha independència les futures 
    generacions ho passaran malament ?
 5 És fer por dir que "el Parlament que surti de les urnes haurà 
    de fer front a una missió històrica, probablement la més 
    complexa i transcendent dels darrers tres-cents anys, també la  
    més arriscada, la que hi tenim més a guanyar o més a perdre " ? 
 6  És fer por dir que no hi han precedents a l'Europa comunitària
    d'un proces d'independència igual ? ( zona d'un país membre ) 
 7  És fer por dir que els pagesos catalans podrien deixar de rebre
     les ajudes de la PAC ?
 8  És fer por dir que Catalunya podria tardar anys en ser  
     acceptada a l'UE ? 
 9  És fer por, com ha fet Javier Cercas, dir que li fa por que el
     President Mas el vulgui portar per territoris desconeguts ?
10 És fer por quan ens diuen que ens volen fer por ?
11 És fer por quan ens diuen que la pau social ens portarà més
     industria, més treball etc ?
12 És fer por quan ens diuen que reivindicar a l'empresa pot
     significa la no renovació del contracte ?
13 És fer por amenaçar en que "si fe-ho lo tonto " l'empresa se'n
     anirà fora ? 
14 És fer por dir que si diem sempre que no a les TTE mai  
     vindran empreses ?
15 És fer por quan diuen que si no votes a la dreta el capital,
     els diners, no afloraran ?


Les "pors" 5 i  6 estan expressades pel President Mas al seu discurs d'ahir al Parlament. 

dissabte, 22 de setembre de 2012

Variant la variant


Fa pocs dies el Departament de territori i sostenibilitat de la Generalitat va presentar el projecte de desdoblament de la carretera C-12 a Tortosa i més concretament en lo que afecta al tram de Jesús/Vinallop. Des d'alguns mitjans de comunicació així com des de la plataforma Salvem lo canalet no saben com dir-ho del contents que estan. En principi, que la gent estigui contenta sempre és millor que descontenta, ara bé, hi han motius ? . Quant a la plataforma, lògicament, com defensors de determinats interessos -legítims del tot, però particulars- qualsevol solució que no passi -mai tan ben dit- per les seues finques ( trinxant, diuen ) ni provoqui barreres més o menys salvables, es bona. L'altra tema és si també ho és per als potencials usuaris de la C-12. I sobre tot, si ho serà d'aquí 20 anys, suposant que estigui feta abans. Com a simple usuari crec que el traçat més adient d'una variant que es pugui considerar com a tal és aquell que permeti circular de manera suficientment ràpida i que passi com més prop millor de la zona urbana per tal de no fer massa km de desviament respecte la carretera que es desdobla.
Per cert, ell reconeixement de la representativitat i legitimitat per a l'interlocució de la plataforma s'acaba en el moment que no son afectats directes. Per tant, la opinió de la plataforma sobre la solució adoptada ara que, com dic, no els afecta directament, no té més importància que, per exemple, la meua o la de qualsevol usuari.

Em fa una certa gràcia, per no dir una altra cosa, el fet que molts sembla que encara no se'n han assabentat ( o no els ha interessat ) de que el desdoblament de la C12 al seu pas per Tortosa, de variant, no en té res de res. Una via, que ja existia, i que ara es desdoblarà però seguint el mateix traçat, no es pot considerar mai una variant ( Tram d'una carretera exterior a una població que substitueix una travessera ) perquè el que es farà és convertir en autovia urbana o interurbana els trams entre Vinallop i Tortosa que ara no ho son i, pel que fa al tram Jesús/polígon la ravaleta de Roquetes un tram d'1,2 Km. soterrats amb un carril per sentit. ( mireu pdf )
Suposo que tothom ens posaríem ràpidament d'acord en dos qüestions: El desdoblament és positiu per descongestionar possibles embussos a la plaça Corona d'Aragó, que l'obra representarà una millora per a vianants i turismes i per altra part, que això no és una variant. Tothom, menys el setmanari l'Ebre que, insisteixen, amb lo de la variant. Així és, amb editorial inclosa, titulen " Una C-12 sense efectes secundaris ". Bé, original titular, passa que segurament no trobarem cap medicina ( inclús les naturals ) que curin i que no tinguin cap efecte secundari.  Però el més original de tot és la frase que diu: " La variant de la C-12 al seu pas per Tortosa i Roquetes ja té un traçat que agrada al territori i també a Barcelona i que evita trinxar la zona del Canalet ". L'efecte secundari de trinxar el Canalet no el té, cert. Ara, de variant no se'n fa cap. I si agrada o no al territori no se sap. D'entrada el que es podria assegurar es que el que deia la regidora d'urbanisme de l'ajuntament de Tortosa fa 2 anys reclamant una solució de futur per a 30/40 anys no és tal. Al que si que li ha agradat ara, és a l'alcalde de Tortosa. Dic ara, perquè a la passada campanya electoral de les municipals, quan Javier Dalmau del PP va llençar la idea del soterrament, Bel va titlla d'ocurrència de cafè la suggerència. Va arribar a dir que, per demanar, també podríem demanar anar a la lluna.  

Només voldria saber el que hagués dit CiU davant d'un projecte com este estan a l'oposició.  


dilluns, 17 de setembre de 2012

Entre apocalíptics i messiànics: les 7 plagues d'Egipte i el paradís


Així es com em sento. Els que, com jo, tenim les nostres idees i la nostra, mal que bé portada, idiologia és difícil que no se'ns adjudiqui d'entrada un interes de part o un partidisme gens digne de ser escoltat, més enllà del que es digui. Això, ho puc fins i tot compartir -no sempre- en la mesura que l'aplicació de determinada mesura, acció, posició etc. beneficia directament o indirecta qui ho propugna i defensa. 
Quan parlo del benefici que la defensa de determinades posicions pot comportar no em refereixo exclusivament als econòmics o socials, també hi entren els psicològics o estrictament sentimentals . Ara mateix, per cert, jo, també estic defensant una determinada opinió o postura. Però al que no si val és a enganyar o menysprear a l'altre per defensar la nostra. I menys si este "altre" és la població en general. Al que aspiro és a que, independentment de la postura individual de cadascú, davant d'un tema concret, el que no es pot fer, per arrimar l'aigua al propi moli, es enganyar.
Anem al titular. Aquests dies, amb relació a la manifestació de l'11 de Setembre i les posteriors conseqüències, com no pot -ni deu- ser d'altra manera, tothom diu la seua. Per una banda els apocalíptics, els que estàn en contra de la independència de Catalunya amb el sospitós argument ( tot preocupant-se per Catalunya i els catalans, diuen ara ) de que amb la secessió ens caurien a sobre les 7 plagues d'Egipte: fora de l'euro, 10 anys per entrar a l'UE, pèrdua de vendes a Espanya, no cobrar les pensions, pagament de la part alíquota del deute d'Espanya i un llarg etcètera que fa tremolar. Molts li diuen fer temor.  En canvi, curiosament, mai parlen del que els representaria a Espanya quant a nivell d'atur, ingressos, impostos etc la pèrdua d'una part molt important del territori, i mira que tenen interès en parlar del que representaria, segons les seues teories, per a Catalunya. 

vinyeta de l'Ebre

I clar, els altres, no menys subjectius, els messiànics, els que venen el paradís. Els que parlen dels hipotètics beneficis i res diuen dels hipotètics perjudicis. En este cas, reconec d'entrada que tothom té dret ( amb l'exercici democràtic a traves d'una consulta o referèndum ) a decidir sobre el seu futur en este àmbit i altres, per tant, encara que el paradís no fos tal, hi ha dret a que, qui vulgui, s'hi apunte. Però el que no és menys criticable és que per part de l'independentisme es vulgui vendre la idea que amb un estat propi les coses anirien molt millor. Els analistes més independents ( per neutrals, en este cas ) no asseguren res. Ningú pot quantificar l'abast ni les conseqüències de la independència. 
Valorar-ho i com hipòtesi ho podem fer tothom, però, per favor, sense amenaces ni coaccions, però també sense messianismes ni promeses intangibles. Una cosa si que sembla evident: Amb estat propi o no, el que fa canviar les circumstancies de benestar i millores socials son les polítiques que s'hi apliquen i qui les aplica, no la forma legal en nom de la que s'apliquen. Si, és cert,  el dèficit fiscal, però això s'hauria de poder resoldre d'una altra manera. 
Que cadascú reclami el que més l'interessi o, honestament cregui que li convé. El que reclamo és realisme i veritat. De tots.


divendres, 14 de setembre de 2012

Extrems



En tot el que estem vivint a nivell polític si una cosa s'evidència és que des del punt de vista d'una persona no interessada massa en la cosa pública ( i als que si que hi estem també ) el elements de desconcert, si no tens les coses mínimament clares, poden pertorbar, quan no intoxicar, excessivament. Les posicions des del corner ideològic ( extrem ) fan que altres posicions també es situen a l'altre corner. Mentre estem dintre del terreny de joc, "tira que te vas ". Passa que, del corner a fora del terreny, hi ha un pam. Tots sabem allò de que els extrems es toquen i que segons quins plantejaments es retroalimenten entre ells. 
En una prova més de la meua indissimulada curiositat, morbo sense límits i una mica de masoquisme, anit vaig veure el programa d'Intereconomia El Gato al Agua. Com em temia lo pitjor, estava preparat per gravar. No en van defraudar: Les paraules de Vidal Quadras son esborronadores, i només he posat una part que podeu veure en el vídeo de més avall. És pot definir  de varies maneres: Xulería, prepotència, rabia, supèrbia i tics ( per ser suau ) feixistes. Clar que, massa nou tampoc és. 
Parlant d'extrems i de posicions amb les que a l'elector independent, neutral, li ha de ser difícil identificar-se: Des de l'extrema dreta ( i sense extrema ) espanyola es dona per bo i indiscutible que si hem arribat on som és culpa de, per suposat Zapatero, per donar.los ales als nacionalistes, prometre l'estatut etc també els governs que han pactat determinades transferències i acceptat, per exemple, que la Guàrdia Civil desaparegui de Catalunya i Pais Basc, amb la qual cosa, que estan insinuant que si haguessin continuat estes forces ens haguessin reprimit de manera adequada ? Tot lo qual, en principi, semblaria una paradoxa.

 

Per altra part, avui mateix, escolto a Joan Tardà d'ERC a Canal 21 Ebre com li explicava a Gustau Moreno que un destacat diputat del PSOE li deia que la situació en la que estem és per culpa de no haver deixat que l'estatut s'aproves tal i com va sortir de Catalunya ( aprovat pel parlament, i ratificat en referèndum, afegeixo ). 
No cal insistir massa amb el fet que des de les posicions del nacionalisme espanyol s'intenta per tots el mitjans convèncer  de la inviabilitat econòmica de l'Estat propi. En este mateix programa d'Intereconomia es deia que mentre Catalunya perdria un 20 % de PIB, Espanya el recuperaria automàticament com a conseqüència de les empreses que fugirien del nou estat cap a Espanya. Però també, des de l'altra banda, sovint, s'argumenta que, on vas a parar, el millor que podríem viure. És curiós el cas de SEAT i Siemens. He escoltat com per les dos parts es posava d'exemple per reforçar els argument respectius: Uns perquè, evidentment que marxarien de Catalunya ( no podrien competir: aranzels, més impostos etc. ) ; els altres: A SEAT i Siemens el que els importa és vendre i no es mourien. Els mateix respecte a que d'Espanya ja no ens comprarien i altres que sí, que sí, per què no ?. Tot plegat un enrenou que potser només aclarirà el temps. Ara ves i conjugau tot plegat. Estarem atents a la pantalla i a les propostes que espero plurals, però no tant.

Esperem, amb tot, no prendre mal que, com se sap, no necessàriament ni exclusivament, vol dir físic.




video

Este personatge del PP a més, per a "bé" i per a mal, és vicepresident del Parlament Europeu. 

dijous, 13 de setembre de 2012

Retirada tram pont del tren



Si l'altre dia era el pont de l'vda. Generalitat, avui, li ha tocat el torn al tram que hi ha a la vora del riu i que passa per dalt l'vda. de Lleida. El tram del pont que avui s'ha retirat i que calculo deu fer uns 35 metres, m'han dit que passa de les 70 tones de pes. Per lo qual el desballestament el fan al mateix passeig de les bicicletes del parc.






Bé, 70 tones, menys 700 grams. 

video

dissabte, 8 de setembre de 2012

Retirada pont

D'acord amb lo previst, avui divendres, s'ha desmuntat el pont del ferrocarril que creuava l'va. de la Generalitat de Tortosa. La expectació era important. Jo mateix, per uns moments, m'he sentit ( prematurament ) qual jubilat espectador d'obres a la via pública. 
Deixo un parell de fotos de l'abans i el després, així com una dels nanos i gegants que, des d'uns metres més enllà, a la llotja, s'ho miraven impassibles i resignats. Suposo. 





dimarts, 4 de setembre de 2012

Canvis


A tall de reflexió i sense massa ganes d'entrar en profunditats.
No entenc ni sé de polèmiques de cúpules però arran dels canvis al si del grup parlamentari del PSC i altres decisions o invitacions a anar-se'n del partit o deixar l'escó a determinat diputat, se m'acut:

Està molt bé voler posar l'accent a l'ànima esquerrana així com la voluntat de que es visualitzi més l'oposició al govern de CIU, ara, això no hauria d'impedir la comptabilització amb l'altra ànima. L'excusa de no deixar-se arrossegar cap a la fum de l'independentisme no ha de fer perdre de vista l'essència i l'esperit fundacional del PSC. El de Pallach, Verde i Aldea, Triginer, Raventós, Obiols, Tura, Corbacho, Montilla o Pere Navarro.  

A qui ha de votar un català socialista o socialdemòcrata sense més, espanyol sense més, o catalanista no independentista, censat a Catalunya ? 
Aquesta simple pregunta/reflexió serveix per a uns i per als altres.


Tot el que es faci en contra de la filosofia que acollia a tots aquells noms, contribuirà, directa o indirectament, a la fundació d'un partit a qui puguin votar els socialdemòcrates catalanistes que poden arribar a sentir-se orfes. 

dilluns, 3 de setembre de 2012

KMV [ Km vertical ] Roquetes

El dissabte es va celebrar la III edició del Km. vertical entre La Caramella i el cim de Caro que organitza l'entitat Trail Roquetes.
La cursa va estar tot un èxit; el sol va lluir lo justet per no molestar i la temperatura també va acompanyar prou.  La prova, va sortir de La Caramella ( 250 m. ) per acabar a Caro ( 1.447 ) amb 7 Km de distancia i 1.363 de desnivell + . Les dos primeres fotos corresponent als guanyadors absoluts en homes i dones.


Joan Freixa Marcelo ( Berga ) 55'57"



Mireia Santesmasses ( Balaguer ) 1h.10'52"






Totes les fotos.........................Aquí

diumenge, 2 de setembre de 2012

Tòpics


Cal desfer tòpics.

En este sentit, i pel que fa a la sanitat pública,  Ignacio Escolar, a El Periodico,  dona 5 raons per contribuir-hi de manera clara.


1. «No poden tenir sanitat si no paguen a la Seguretat Social». Fals. La sanitat ja no es finança amb càrrec a la Seguretat Social, sinó amb els impostos. Qualsevol persona que visqui a Espanya, amb papers o sense, paga impostos des del moment en què consumeix i compra, per exemple, una simple barra de pa. A més, si acceptem que el pagament de la Seguretat Social és requisit imprescindible per a la sanitat pública, ¿hi tindrien dret els aturats? ¿Pot ser aquest el criteri en un país amb una economia submergida del 20% i un atur del 25%?

2. «Ningú quedarà desatès perquè els immigrants podran anar a urgències». Fals. Si el Govern pretén estalviar 500 milions d'euros -una xifra exagerada que no ha explicat-, és obvi que serà a canvi de negar serveis i assistència als immigrants sense papers. Si l'assistència fos la mateixa, ¿quin seria l'es­talvi?

3. «Els immigrants col·lapsen la sanitat». Fals. Van al metge bastant menys que la mitjana perquè són més joves i perquè alguns temen ser expulsats del país. El 2008, segons un estudi de la societat de medicina SemFYC, el 57,7% dels espanyols van passar almenys una vegada pel seu metge de capçalera davant el 12,7% dels immigrants. També van a les urgències prop d'un 50% menys.

4. «Abusen del turisme sanitari». Fals. Barrejar els immigrants sense papers amb els ciutadans de països rics de la UE que vénen a Espanya a operar-se és desviar el debat. L'atenció sanitària als europeus que vénen a Espanya no es regala: ja es factura als seus respectius països. A més, la bona sanitat pública espanyola és un argument a favor del turisme -la nostra principal exportació-, especialment entre els jubilats europeus que es gasten la seva pensió a la costa.

5. «En altres països europeus tampoc se'ls atén». És una mitja veritat. El que s'omet és que són països com Polònia, Xipre, Eslovènia o la República Txeca, mentre que a França, Bèlgica, Portugal o Itàlia sí que reben atenció sanitària. El debat és un altre: quina classe d'Europa volem ser.