baldana

Escoltant les paraules del Sr. Alcalde de Tortosa a l'acte d'inauguració de la fira de l'oli de Jesús qualsevol podria pensar que estava davant d'un míting de Convergència. L'ocasió ho mereixia: "Alcalde" de Jesús, Alcalde de Tortosa, Alcalde de Prat de Comte, Alcalde d'Arnes ( també president de la federació de les Terres de l'Ebre de CIU ), i, no cal oblidar-ho, auditori majoritàriament addicte. Lògicament no ho dic per la presencia d'aquestes persones, totes legitimades per a assistir, en tant que convidats, càrrecs electes i veïns, ho dic per les pròpies paraules de Bel que no ha perdut ocasió, en un parlament que hauria de ser de caire institucional, d'enaltir la Diputació ( en clar contrapunt de la Vegueria -que no ha nombrat- ) i als seus diputats Panisello ( Vicepresident per a les Terres de l'Ebre ) i Malràs, com a grans protagonistes en la descentralització ( més conegut com oficina de registres ) de la Diputació. De la ...

Diana Navarro. Sensibilitat, veu i modulació. ( i fotos )

Que no falti el sentit de l'humor i el sarcasme

L'auge que esta agafant Facebook arreu ( 150 milions d'usuaris ) és molt important, tant, que com passa amb tot, també hi han detractors o veus que ens alerten dels potencials " perills". D'entrada em costa acceptar que amb fotos i comentaris sense cap transcendència ni compromís és puguin fer grans extrapolacions i treure conseqüències més enllà de, a traves del perfil, ( suposant que s'ajuste a la realitat ) poder determinar un usuari tipus en quant a sexe, edat i procedència. Una altra cosa és si un usuari d'aquesta xarxa social, al seu perfil, hi posa tota classe d'informació particular i intima i a partir d'aquí, òbviament, estas fitxat. Tenint en compte, però, que molts es pensen que fan amics "acceptant" gent al seu Facebook, tampoc és d'estranyar que algú no sigui del tot conscient del que representa Internet en general i les "xarxes socials" en particular. Be, no sé si n'hi ha per a tant o no, però, per si ...

............si tant malament estem, si tant grossa és la crisi, si perillen les pensions del futur, si el numero d'aturats no para d'augmentar, si....si.....si.....si....si.....si ja fa massa temps que estem al túnel i encara no veiem la llum, ni tan sols allà lluny.....P er què no s'agafa el bou per les banyes de veritat, però de veritat?. Com és que tinc la sensació que no s'estan prenent mesures realment definitives? Per què tinc la sensació que el que s'esta fent és esperar que escampi? Per què un dia s'anuncia una mesura i al següent la contraria o, com a mal menor, ens quedem com estàvem i, es desdiuen? Per què es van donar de manera UNIVERSAL 400 Euros als assalariats? ( això qui el va rebre ) Perquè és donen, també de manera UNIVERSAL, 2.500 Euros per cada nou fill? Estic una mica fart d'haver de "justificar" en moltes ocasions que les despeses de polítics, sous, dietes etc. és la xocolata del lloro; és possible que sigui així, però en...

Sobre aquests dos programes d'èxit he trobat un interessant article de Paco Roda, historiador i treballador social. La primera part la reprodueixo més avall, i la resta es pot llegir a Google docs clicant al final del Post. Per la meva part voldria afegir que, a pesar de tot, son dels programes que m'enganxen juntament amb altres semblants de forma i estil, com per exemple Quien vive ahí de La Sexta. Es molt curiós, pel que fa al que mostra espectaculars cases, no tinc gens clar quin es l'efecte que pot provocar als espectadors: ràbia, enveja, impotència, constatació de la injustícia existent? O potser tot plegat?. Quant als que mostren misèria i desolació ( que son més que els altres ), que provoquen? Pos si, efectivament, menys enveja, tot el demés, també, sobre tot la constatació de la injustícia, misèria i pobresa imperant ( ara no parlarem de la buscada i de vegades sembla que volguda, que també n'hi ha ). Sovint em pregunto, que deu remoure més les consciencies...

Ahir dissabte va caure a les meves mans ( ningú és perfecte ) l'ABC i a la famosa " tercera " que diuen ells ( referint-se a la pagina ) hi havia un article d'Isabel Estapé, filla del cel·lebre Fabián Estapé i dona del no menys cel·lebre psiquiatra Enrique Rojas, que, com a mínim, el vaig trobar molt interessant per a la reflexió i, en molts apartats, perfectament assumible. El reprodueixo tot seguit. Es titula: NO ROTUNDO AL OCASO DE UNA CIVILIZACION No voy a adentrarme en el campo de la ciencia ficción aunque algún lector después de leer las siguientes líneas pudiese caer en la tentación de así pensarlo, sino en un supuesto que empieza ya a convertirse en frecuente en nuestra sociedad actual. Hombre adulto con hijos matrimoniales y una nueva relación sentimental llega a una notaría para testar y para poner su material reproductivo (vulgarmente conocido por semen antes de aprobarse la Ley de reproducción asistida del 2006) a disposición de su nueva pareja (la me...