dimecres, 30 de desembre de 2009

Blowin in the Wind (....o a l'aire )


Suposo que en la mesura que tots som originals i irrepetibles també ho volem ser a l'hora de les opinions i sovint dubto que aquestes no siguin més producte de les ganes de diferenciar-nos del oponent, de la hipocresia o de la militància partidista que no de la veritable opinió personal.
En alguna ocasió he sentit dir que davant d'una paraula dita, automàticament es genera la contraria. Aquests darrers dies hem pogut escoltar i llegir sobre fets concrets que em fan arribar a aquesta conclusió; un es la fallida d'una empresa del President de la CEOE, Diaz Ferran, on no content amb portar a aquesta a la ruïna ( alguna responsabilitat tindrà ) a més a més va deixar sense poder viatjar a milers de persones a les que la seva companyia Air Comet havia venut els bitllets quan sabia que no arribarien a volar. Ell mateix va dir que si hagués estat al lloc dels clients mai hagués comprat el bitllet. Això si, ell diu que no dimiteix del càrrec, contravenint allò tant sacralitzat de l'empresa privada que tots se'n omplin la boca quant passa alguna cosa semblant al sector public: " Això a l'empresa privada no passaria" . Pos aquí el tenim, d'interlocutor amb el govern i els sindicats i donant lliçons de com s'ha de portar una empresa i sortir de la crisi. L'altre cas també relacionat amb els vols, ves per on, es tracta dels controladors aeris que segons s'ha dit estan protagonitzant una vaga encoberta que, sigui cert o no, això es el de menys, ha servit per a que el ministre Blanco ens hagi fet saber que el que cobra menys d'aquestes persones cobra 370.000 euros/any ( més de seixanta milions de pessetes ), el doble del que cobra més dels altres controladors europeus. Pos be, tant en un cas com en l'altre no ha faltat qui, a les tertúlies radiofòniques i altres, han defensat i/o justificat la postura de no dimissió del president de la CEOE, per una part, i el sou dels controladors per l'altra, amb l'excusa que si ho cobren es perquè algú els ho ha acceptat , pobrets.......Ja ho deia aquell torero: " Hay gente pa to ".

Foto: Eleconomista.es

dilluns, 28 de desembre de 2009

innocentada sobre bous


Avui, dia dels innocents, algun mitja com La Ser o el bloc La marfanta , i amb la complicitat ( o iniciativa, que no ho se ) del regidor de festes, ens han despertat amb l'anunci que per a les festes de la Cinta del 2.010 hi haurien Correbous pels carrers de Tortosa, a més a més passarien per allà on mes comerços hi ha i acabarien el recorregut a l'absis de la Catedral. Com ja he comentat a La Marfanta, la cosa te la seva originalitat però no cola. Tal com esta la cosa dels bous ara mateix, no crec que ningú s'atreveixi a aixecar la mà, i menys comunicar-ho a 10 mesos vista. A la radio hi afegien que els correbous es farien coincidir amb els dies de Novena. " Ahi es na".
El cas és que estirant del fil dels bous, la tradició, la plaça que existia a Remolins etc. he fet cap a l'hemeroteca de La Vanguardia i he trobat una noticia d'un incident que va hi haure amb la mare del que va ser alcalde de Madrid i Ministre el tortosí Alberto Bosch com protagonista, i que el diari va explicar el 31/08/1892 fent-se reso del que havia publicat Los Debates del Ebro de Tortosa.

«En la mañana de ayer, en el balneario de la Esperanza tuvo lugar un suceso que hubiese podido tener gravísimas consecuencias. Estaba la familia del señor Porcar despidiendo á nuestra distinguida amiga doña Antonia Fustagueras, madre de nuestro querido jefe don Alberto Bosch, que en carruaje regresaba á la Huerta, cuando soltándose un toro que estaban corriendo por las calles de Remolinos, embistió al carruaje y á la caballería clavando á ésta por dos veces el asta en la ingle. Al ver el toro, saltó del pescante el conductor huyendo á todo correr; y al sentirse herido el caballo emprendió desbocado una vertiginosa carrera que hubiera llegado hasta estrellarse en la cortadura que dá ingreso al teatro, sin la serenidad de la señora de Bosch, que cogiendo las riendas, pudo refrenar la caballería. Al ver el señor Porcar el riesgo que corría dicha señora, así como toda su familia, corrió á cerrar la verja, pero más ligero el toro habíala ya franqueado; entonces, cogiéndose de un trozo de cuerda que arrastraba el bicho, con el auxilio de sus dependientes, pudieron sujetarlo, causándole el roce de la cuerda, al alcalde de Barcelona, una herida en la mano y la dislocación de un dedo á uno de sus dependientes. La señora doña Antonia Fustegueras, no recibió, afortunadamente, daño alguno, aparte del susto consiguiente, saliendo el poco rato para su Huerta.Sentimos vivamente el disgusto de dicha señora así como de la familia del señor Porcar y nos felicitamos de que, como hubiese podido suceder, no haya tenido mayores consecuencias.»



Foto: Antiga plaça de bous de Remolins. Desmantellada al 1939. ( extreta del llibre 25 Anys de l'Associació de veïns Pintor Casanova de Remolins )



dilluns, 21 de desembre de 2009

divendres, 18 de desembre de 2009

3XCEL3NT 3X3RC1C1


He trobat això per la xarxa, diuen que si aconsegueixes llegir les primeres paraules el cervell desxifrara les següents ràpidament i automàtica. Coses d'Internet.

C13R70 D14 D3 V3R4N0, 3574B4 3N L4 PL4Y4 0853RV4ND0 A D05 CH1C45 8R1NC4ND0 3N 14 4R3N4. 357484N 7R484J484ND0 MUCH0 C0N57RUY3ND0 UN C4571LL0 D3 4R3N4 C0N 70RR35, P454D1Z05 0CUL705 Y PU3N735. CU4ND0 357484N 4C484ND0, V1N0 UN4 0L4 D357RUY3ND0 70D0, R3DUC13ND0 3L C4571LL0 4 UN M0N70N D3 4R3N4 Y 35PUM4. P3N53 9U3 D35PU35 DE 74N70 35FU3RZ0, L45 CH1C45 C0M3NZ4R14N 4 L10R4R, P3R0 3N V3Z D3 350, C0RR13R0N P0R L4 P14Y4 R13ND0 Y JU64ND0 Y C0M3NZ4R0N 4 C0N57RU1R 07R0 C4571LL0; C0MPR3ND1 9U3 H4814 4PR3ND1D0 UN4 6R4N L3CC10N; 64574M05 MUCH0 713MP0 D3 NU357R4 V1D4 C0N57RUY3ND0 4L6UN4 C054, P3R0 CU4ND0 M45 74RD3 UN4 0L4, LL1364 4 D357RU1R 70D0. S010 P3RM4N3C3 L4 4M1574D, 3L 4M0R Y 3L C4R1Ñ0, Y L45 M4N05 D3 49U3LL05 9U3 50N C4P4C35 D3 H4C3RN05 50NRR31R.


.

diumenge, 6 de desembre de 2009

Diàleg " interruptus "



Avui a El Periodico, a la secció de cartes dels lectors, que en no poques ocasions aporten més que els propis diaris, n'hi ha una que reprodueixo. Sobre el tema que tracta, que hi he pensat moltes vegades, estic totalment d'acord.
Sempre m’ha resultat incomprensible que una trucada telefònica prevalgui, de forma descarada, sobre els qui estan dialogant cara a cara. Però no és la meva intenció culpar a qui fa la trucada, sinó a qui l’atén.
Vostè està sol·licitant informació en una botiga, demanant cita per al seu metge, parlant amb el seu cap al despatx, amb el mecànic del seu automòbil, i, de cop i volta, sona el telèfon del nostre interlocutor, i aquest –en comptes d’haver desconnectat abans el telèfon o anul·lar la trucada en aquell moment–, agafarà el telèfon. Llavors, vostè –amb cara de tonto i la paraula a la boca– esperarà, resignat, que l’innocent intrús es desfogui convenientment.
Després, a l’acabar la trucada, el seu interlocutor li dirà educadament: «Perdó, ¿què em deia?». I vostè, posant a prova el seu autocontrol, intentarà una altra vegada el diàleg amb el seu desconsiderat interlocutor, preguntant-se per quina raó es concedeix, a qui truca per telèfon, el privilegi de colar-se en qualsevol conversa presencial.
Pedro Serrano Martínez

Per la meva part nomes l'hi afegiria una cosa, el que truca, fins i tot ho pot fer des de la tranquil·litat i comoditat del sofà de casa.


dissabte, 5 de desembre de 2009

Paco Bello

No sé en general ( diria que tampoc ) però del cantant que avui enllaço el vídeo de Youtube jo no n'havia sentit parlar mai. Es diu Paco Bello i totes les cançons que interpreta son seues, un cantautor, vaja. Es curiós, tant criticats i tant necessaris els mitjans ( escrits, parlats, visuals....); res no existeix si no surt als grans mitjans de masses. Sort, però, que tenim Internet on hi cap tot el que no cap, o no es vol fer cabre, als grans mitjans. Sigui com sigui, aquí el tenim amb la cançó No sabes cuanto te he querido:

Per a més informació tenim aquest original Web
http://www.pacobello.es/





.